Casalarreina
| ||||
| Tipus | municipi de La Rioja  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | La Rioja | |||
| Capital | Casalarreina | |||
| Població humana | ||||
| Població | 1.094 (2025) (134,56 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 8,13 km² | |||
| Altitud | 500 m | |||
| Limita amb | ||||
| Organització política | ||||
| • Alcalde | Félix Caperos Elosúa | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 26230 | |||
| Fus horari | ||||
| Codi INE | 26042 | |||
| Lloc web | casalarreina.es | |||
Casalarreina és un municipi de la Rioja,[1] a la regió de la Rioja Alta.
Història
[modifica]Va pertànyer a la Família Haro i segons alguns historiadors, la vila va ser donada, entre d'altres, el 1170 per Aldonza Ruiz de Castro, vídua de Lope Díaz I d'Haro al Monestir de Cañas. En 1177 La Rioja i, per tant, l'actual Casalarreina, va ser annexionada a Castella, separant-la de la resta de Navarra. En 1404, el monestir de Cañas va vendre la vila cmb cens enfitèutic a Haro, reservant-se el monestir el senyoriu directe sobre el lloc.
El 1511 va passar a pertànyer als Fernández de Velasco (Comtes d'Haro), any en el qual la vila va ser habitada algun temps de la reina Joana I de Castella (Joana la Boja), mare de Carles I, allotjant-se aquesta en el palau dels Condestables i motiu pel qual es va aprofitar per a canviar el nom de la vila "en el Logar de Naharruri, ques anomenat de la Cassa de la Reyna..." a la seva denominació actual "Casalarreina". Els Velasco van afavorir molt a la zona construint palaus i el monestir de les Dominiques anomenat de la Pietat. El 13 de març de 1522 el papa Adrià VI va assistir en Casalarreina a la inauguració del monestir de la Dominiques de la Pietat per invitació del Bisbe de Calahorra, que havia sufragat les despeses. En 1671 va assolir independitzar-se d'Haro i obtenir la condició de vila independent amb el nom oficial de Casalarreina.
Per la seva situació estratègica com zona de passada cap a Miranda de Ebro, Logronyo, Burgos per Belorado, Haro i Santo Domingo de la Calzada; durant els segles XVI, XVII i xviii es van construir camins i carreteres, així com el pont de pedra sobre el riu Oja.
Nom primitiu
[modifica]La seva antiga denominació era Naharruri o Nafarruri, que provindria de Nafar, nom propi usat en l'edat mitjana i que a l'afegir-li la terminació uri (que en euskera significa població o vila) quedaria traduït com Vila de Nafar. El primer nom que es coneix de Casalarreina, és l'any 1070, Nafarruri quan el rei Sanç confirma a San Millán la petita vila de Mendicuquae est inter Nafarruri i la Pauleja, ac Barriolo Scemenuri juxta Zufiuri (Cihuri), el 13 de novembre de 1070. En canvi es diu Nahaurruri l'any 1104, quan Nuño Núñez donà a San Millán una serna invia quae vadit de Cuzcurrtilla ad Nahaurruri. En 1136 és anomenat Naharrauri en donar una vila d'aquest terme a Santo Domingo de la Calzada per Nuño de Cihuri.
En canvi en el Fur de Zerezo es diu Naharruli per l'any 1146; i més tard en 1210 en la venda que van fer i abat de Santo Domingo de la Calçada i el seu Convent, del que posseïen en Naharuri els germans Pedro i Fortún García, per anar a poblar Moya que acabava de prendre's als musulmans. Així anomenen també en 1170 i 20 de juny, quan Lope d'Haro i la seva esposa Aldonza donaren al Monestir del Cister en Cañas (abans de les Fayuelas) tots els termes de Naharruri.[2]
Agermanaments
[modifica]
Referències
[modifica]
- ↑ Govern de La Rioja. «Listado de municipios» (en castellà), 2016. Arxivat de l'original el 20 de gener 2022. [Consulta: 15 febrer 2021].
- ↑ HERGUETA MARTIN: Noticias históricas de la Muy Noble y Muy Leal Ciudad de Haro. Haro, 1906
.svg){kind=small}