Vés al contingut

Aleta (anatomia animal)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Lampanyctodes hectoris
(1) - opercle, (2) - línia lateral, (3) - aleta dorsal, (4) - aleta adiposa, (5) - peduncle caudal, (6) - aleta caudal, (7) - aleta anal, (8) - fotòfors, (9) - aletes pelvianes (per parells), (10) - aletes pectorals (per parells)

Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics. N'hi ha de diferents tipus, i varien en morfologia segons l'animal o la zona d'aquest en què es trobin. Poden ser imparelles o parelles; les primeres se situen en el pla sagital del cos (l'aleta dorsal, l'anal i la caudal o cua), i les segones són soldades a les cintures escapular i pelviana (aletes pectorals i pelvianes).[1]

Tot i això, són estructures anàlogues en els animals aquàtics (tenen la mateixa funció), i la majoria homòlogues (tenen el mateix origen embrionari), encara que aquesta afirmació necessitaria un aprofundiment, perquè cada espècie té les seves característiques particulars, que poden ser excepcions dins la regla general.[cal citació]

En els peixos ossis, la majoria de les aletes poden tenir espines o radis. Aquests són l'estructura que els dona suport, i poden ser rígids o espinosos (com en bona part de les aletes dorsals), formats per uns sola peça, o bé tous (com en la major part de les aletes anals), formats per petits segments.[2] Les espines, al seu torn, tenen una varietat de funcions; mentre en els siluriformes s'utilitzen com a forma de defensa i molts d'aquests animals tenen la capacitat de dirigir les seves espines enfora, en els balístids, en canvi, les espines són utilitzades per quedar-se travats en esquerdes i evitar ser trets.

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]