Alexander Oppenheim

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlexander Oppenheim
Biografia
Naixement(en) Alexander Victor Oppenheim Modifica el valor a Wikidata
4 febrer 1903 Modifica el valor a Wikidata
Salford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Henley-on-Thames (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Chicago (1927–1929)
Balliol College (1921–1924)
Manchester Grammar School (–1921) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi acadèmicaThe Minima of Indefinite Quaternary Quadratic Forms  (1929 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLeonard Dickson Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Benin (1973–1977)
Universitat de Ghana (1968–1973)
Universitat de Reading (1965–1968)
Universitat de Malàisia (1949–1965)
Universitat Nacional de Singapur (1949–1965)
Raffles Institution (1945–1949)
Raffles Institution (1931–1942)
Universitat d'Edimburg (1930–1931)
Exeter College (1924–1927) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeBeatrice Templer Nesbit (1930-1977)
Margaret Ng (1982-1997)
ParesJoseph i Fannie Oppenheim
Premis

Alexander Oppenheim (Salford, 4 de febrer de 1903 Henley-on-Thames, 13 de desembre de 1997) va ser un matemàtic britànic.

Oppenheim va ser escolaritzat a la Manchester Grammar School i, després, va aconseguir una beca per estudiar al Balliol College de la universitat d'Oxford. A continuació va estar uns anys fent recerca a Oxford amb Godfrey Harold Hardy i a la universitat de Chicago amb Leonard Dickson.[1] Després de donar classes a Edimburg, Oppenheim va ser nomenat el 1931 professor de matemàtiques del Raffles College de Singapur. El 1942, durant l'ocupació japonesa, va ser fet presoner i no va ser alliberat fins el 1945. Durant el seu arrest, va organitzar una "universitat" al camp de presoners.[2] Després de la guerra, va tornar al Raffles College fins el 1949 en que va ocupar places docents simultànies a la Universitat Nacional de Singapur i a la universitat de Malàisia, essent vice-rector fins que es va retirar el 1965.[3] Després de retirar-se encara va ocupar llocs docents a les universitats de Reading, Ghana i Benin.[4]

Les recerques d'Oppenheim van ser sobre tot en teoria de nombres.[5] És recordat per la conjectura d'Oppenheim (1929) que va estimular un enorme interès, i que, finalment, va ser demostrada per Grigori Margulis el 1976.[6]

Referències[modifica]

  1. Chang, 2011, p. 225.
  2. Tan, 2008, p. 123.
  3. Yoke, 2005, p. 70.
  4. Chang, 2011, p. 226.
  5. Chi Tat, 2016, p. 106.
  6. Dani, 2021, p. 1.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alexander Oppenheim» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.