Alexander Schubert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlexander Schubert
Biografia
Naixement13 juliol 1979 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Bremen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4942319 Modifica el valor a Wikidata

Alexander Schubert (Bremen, 13 de juliol de 1979), és un compositor alemany. Gran part de la seva música és experimental, amb elements multimèdia, improvisadors i interactius.[1] Es basa en estils de jazz lliure, techno i pop.[2][3]

Biografia[modifica]

Alexander Schubert va néixer a Bremen. Va estudiar Bioinformàtica a Leipzig, després va passar un any al Centre d'Art i Tecnologia de Mitjans de Comunicació de Karlsruhe a l'Institut de Música i Acústica.[4] Es va doctorar en composició multimèdia a la Hochschule für Musik und Theater Hamburg, estudiant amb Georg Hajdu i Manfred Stahnke.[5] Imparteix classes a la Musikhochschule Hamburg,[6] dirigeix l'estudi electrònic de la Musikhochschule Lübeck[7] i ha estat professor visitant als cursos internacionals d'estiu de Darmstadt.[8] Membre fundador dels conjunts Decoder, Trnn, Schubert-Kettlitz-Schwerdt i Ember, també ha dut a terme un projecte experimental de música pop en solitari sota el nom de Sinebag.[9]

Les peces de Schubert s'han interpretat a diverses institucions internacionals, incloent Wien Modern,[10][11][12] ICMC,[13] SMC,[14] Ultima Oslo Contemporary Music Festival,[15] DLF Forum neuer Musik,[16][17] IRCAM,[18][19][20] ZKM Center for Art and Media Karlsruhe, Huddersfield Contemporary Music Festival,[21][22] i Blurred Edges a Hamburg.[23]

Música[modifica]

Jennifer Walshe, Matthew Shlomowitz i Zubin Kanga han situat Schubert dins del que Walshe denomina "La nova disciplina" de la música contemporània, al costat de compositors com James Saunders i François Sarhan.[24][25]   La música de Schubert fa un ús extens de multimèdia, inclosos els vídeos en directe, el contingut d'origen d'Internet, la il·luminació i els sensors de moviment.[26][27] Lloat per alguns comentaristes per la seva fusió d'estils d'avantguarda i pop,[28][29] qualitats immersives,[30][31] i un compromís distintiu amb Internet,[32][33] Els crítics de Schubert han trobat la seva obra excessivament confrontacional[34] o conceptual.[35]

Reconeixements[modifica]

El 2009, Schubert va guanyar el Bourges Residency Prize i la seva peça Nachtschatten ("Nightshade") es va incloure al concurs "Jeu de temps" de la comunitat electroacústica canadenca.[36] Va guanyar el concurs de la Conferència Europea de Promotors de Música Nova el 2012 [37] i un premi de producció Giga-Hertz el 2013.[38] Wiki-Piano. Net va rebre una menció honorífica al Prix Ars Electronica del 2019.[39]

Escrits[modifica]

Schubert Té va publicar articles en virtuality, correu-digitality i composició multimèdia. Una col·lecció de textos pot ser trobada en el seu llibre que Switching Worlds.

Composicions[modifica]

Peces amb electrònica i visuals en directe[modifica]

  • Coryllus Avellana (2007), per a cinta de 49 canals, clarinet i electrònica
  • Bifurcation Fury (2012), per a baix elèctric, electrònica en directe i il·luminació
  • Lucky Dip (2013), per a kit de bateria midi, teclat i guitarra elèctrica
  • Sensate Focus (2014), per a guitarra elèctrica, clarinet baix, violí, percussió, electrònica en directe i llum animada
  • HOLA (2014), per a qualsevol nombre d'instruments, electrònica en directe i vídeo
  • Supramodal Parser (2015), quatre peces per a cantant, guitarra elèctrica, saxo, percussió, piano i electrònica (amb boira i il·luminació)
  • Star Me Kitten (2015), per a cantant, conjunt flexible, vídeo i electrònica
  • SCANNERS (2013, rev. 2016), per a quintet de corda, coreografia i electrònica
  • f1 (2016), per a grup variable de músics i vídeo
  • Codec Error (2017), per a contrabaix, dos percussionistes i il·luminació

Peces amb sensors interactius[modifica]

  • Laplace Tiger (2009), per a bateria, sensor de braç, electrònica en directe i vídeo en directe
  • Weapon of Choice (2009), per a violí, sensor, electrònica en directe i vídeo en directe
  • Bureau Del Sol (2011), per a bateria, saxòfon / piano / guitarra electrònica / clarinet i timecode-vinil
  • A Dirty Gold de Your Fox (2011), per a intèrpret en solitari amb veu, sensors de moviment, guitarra elèctrica i electrònica en directe
  • Point Ones (2012), per a conjunt reduït i conductor augmentat
  • Serious Smile (2014), per a conjunt equipat amb sensors (piano, percussió, violoncel, director) i electrònica en directe

Peces instrumentals amb electrònica en viu[modifica]

  • Sugar, Maths and Whips (2011), per a violí, contrabaix, piano, bateria i electrònica
  • Bird Snapper (2012), per a cantant, saxo, baix electrònic, guitarra electrònica, percussió i teclat
  • Grinder (2015), per a saxo, percussió, teclat, guitarra electrònica i electrònica
  • Wavelet A (2017), per a 4 guitarres elèctriques i electrònica
  • Black Out BRD (2017), per a qualsevol combinació d'instruments

Superimpose Cycle[modifica]

  • Superposa jo (2009), per quartet de jazz i electrònica
  • Superposa II - Nit del De vida Mort (2009), per quartet de jazz i electrònica
  • Superposa III -Broma Infinita: (2010), per e-guitarra, caixa de tambor, saxòfon, i electrònica viva

Peces per a la comunitat[modifica]

  • Domini públic (2017), per un o més intèrprets i/o electrònica i/o vídeo
  • Correu silenciós (2018), per qualsevol número d'instruments i/o electrònica i/o vídeo
  • Black Fora Programari (2018), per qualsevol combinació d'instruments
  • Wiki-Piano.Net (2018), per piano i internet
  • Entre bastidors (2019), per qualsevol combinació d'instruments

Peces de cinta[modifica]

  • Nachtschatten (2008)
  • Semàfors (2011)
  • Mimicry (2015)
  • La Discoteca de Contrasenya (2017)

Instal·lacions[modifica]

  • Un Posa de Punts (2007), instal·lació audiovisual interactiva
  • Alguns patrons oblidats (2009), instal·lació audiovisual
  • Cicle d'unitat (2013), instal·lació audiovisual
  • Estat sòlid (2016), so- i lleuger-instal·lació
  • Mirall negre (2016), hora-instal·lació de concert participativa llarga
  • Control (2018), 90-minut instal·lació de concert participatiu
  • Un Cercle Perfecte (2019), sessió "de teràpia participativa" per audiència, 2 parlants, 2 ajudants, i supervisor
  • Unitat Swtich (2019), instal·lació d'actuació virtual interactiva

Peces vídeo[modifica]

  • No va Ser Una Situació Fàcil (2018), vídeo i so
  • Acceptació (2018), peça documental per intèrpret de solo

Discografia seleccionada[modifica]

CD[modifica]

  • 2005: Milchwolken en Teein (Ahornfelder: AH01) com Sinebag.
  • 2005: Près de la lisière (Ahornfelder: AH02) mentre Sinebag.
  • 2006: Oullh d'baham (Euphorium: EUPH 010) amb Urs Leimgruber, Christian Lillinger i Oliver Schwerdt.
  • 2010: Aurona Arona (Fonts Creatives/Abhornfelder: AH18) amb Urs Leimgruber, Christian Lillinger i Oliver Schwerdt.
  • 2011: jocs Sinebag (Ahornfelder: AH16, 2011).

DVD[modifica]

  • 2008: Escenes Vives (Euphorium Pel·lícules: EUPH 011) amb Urs Leimgruber, Christian Lillinger i Oliver Schwerdt.
  • 2011:Arma d'Elecció (Ahornfelder: AH21).

Referències[modifica]

  1. ↑ Nonnenmann, Rainer MusikTexte, 153, maig 2017, pàg. 33–42 [Consulta: 7 juliol 2020].
  2. ↑ Adkins, Monty. «Extending the Instrumental Sound World Using Electronics». A: Collins. The Cambridge Companion to Electronic Music. Cambridge University Press, 2017, p. 263. DOI 10.1017/9781316459874. ISBN 9781316459874. 
  3. ↑ Stefan, Ilja. «ALEXANDER SCHUBERT – Der Parseltongue». A: Hajdu. Jubiläumsschrift: 13 Jahre Masterstudiengang Multimediale Komposition (en alemany). Hochschule für Musik und Theater Hamburg, 2017, p. 18–19. ISBN 978-3-00-056586-1. 
  4. ↑ «Prof. Alexander Schubert» (en alemany). HfMT. [Consulta: 21 maig 2019].
  5. ↑ Hajdu, Georg. «13 Jahre Masterstudiengang Multimediale Komposition an der Hochschule für Musik und Theater Hamburg». George Hajdu. [Consulta: 21 maig 2019].
  6. ↑ «Prof. Alexander Schubert». Hochschule fur Musik und Theater Hamburg. [Consulta: 30 setembre 2019].
  7. ↑ «Dozenten». Musik Hochschule Luebeck. [Consulta: 30 setembre 2019].
  8. ↑ «Musiker-Dozenten». Darmstädter Ferienkurse. [Consulta: 30 setembre 2019].
  9. ↑ Wollweber, Jens. «Alexander Schubert Plays sinebag». Kreuzer Online. KREUZER Medien GmbH, 19-02-2011. [Consulta: 7 juliol 2020].
  10. ↑ Mader, Barbara. «Es wird schnell und exzessiv». Kurier, 27-11-2015. [Consulta: 8 juliol 2020].
  11. ↑ «Wien Modern 2015: Programm bekanntgegeben». Music Austria. [Consulta: 21 maig 2019].
  12. ↑ Rögl, Heinz. «Abschlussbericht Wien Modern 2015: Bright Days, Partly Cloudy». Music Austria, 02-12-2015. [Consulta: 8 juliol 2020].
  13. ↑ Six, Joren. «ICMC 2012 - Sound to Scale to Sound, a Setup for Microtonal Exploration and Composition». 0110.be. University of Ghent, 31-08-2012. [Consulta: 8 juliol 2020].
  14. ↑ «SMB und S.T.R.E.A.M Festival 2016». Kampnagel. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2020. [Consulta: 21 maig 2019].
  15. ↑ «Oslo Contemporary Music Festival», setembre 2015. [Consulta: 8 juliol 2020].
  16. ↑ Beck, Georg. «Ist doch toll, wenn aus wilden Jungen junge Wilde werden». Neue Musik Zeitung, maig 2014. [Consulta: 8 juliol 2020].
  17. ↑ «Forum neuer Musik 2010». Desutschland Radio. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2020. [Consulta: 21 maig 2019].
  18. ↑ «CODEC ERROR (2017)». IRCAM. [Consulta: 21 maig 2019].
  19. ↑ «Alexander Schubert, Serious Smile, 2014». IRCAM. [Consulta: 21 maig 2019].[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «Video: Three Minutes with Alexander Schubert». IRCAM, 01-09-2017. [Consulta: 8 juliol 2020].
  21. ↑ «Hear and Now: Huddersfield Contemporary Music Festival 2014». BBC Radio 3. BBC, 20-12-2014. [Consulta: 8 juliol 2020].
  22. ↑ The Sunday Times, 25-11-2018.
  23. ↑ «Blurred Edges Festival has kicked off in Hamburg». The Wire, 05-06-2017. [Consulta: 21 maig 2019].
  24. ↑ Walshe, Jennifer MusikTexte, 149, maig 2016, pàg. 3 [Consulta: 8 juliol 2020].
  25. ↑ Kanga, Zubin Contemporary Music Review, 35, 4–5, 05-12-2016, pàg. 535–553. DOI: 10.1080/07494467.2016.1258105.
  26. ↑ Wieschollek, Dirk. «Hyperaktives Sensorium: Der Komponist und Performer Alexander Schubert verbindet mediale Wirklichkeiten zu explosiven Gemischen». Neue Musikzeitung. ConBrio Verlagsgesellschaft mbH. [Consulta: 7 juliol 2020].
  27. ↑ Cossio, Eduardo. «Mix and Match Media (Review: Zubin Kanga 'Piano Ex Machina')». Seesaw Magazine, 29-04-2019. [Consulta: 7 juliol 2020].
  28. ↑ Drees, Stefan Neue Zeitschrift für Musik, 3, 2014, pàg. 48–51 [Consulta: 7 juliol 2020].
  29. ↑ Schwind, Elisabeth. «7 Dinge, ohne die es in der Neuen Musik nicht geht». Südkurier, 17-10-2018. [Consulta: 7 juliol 2020].
  30. ↑ Chung, Andrew. «Festival Recap: 2017 Donaueschinger Musiktage». I Care if you Listen, 16-11-2017. [Consulta: 7 juliol 2020].
  31. ↑ von Frantzius, Martin Neue Zeitschrift für Musik, 1, 178, 2017, pàg. 24–27. JSTOR: 44758546.
  32. ↑ Wilkie, Ben. «PIANO EX MACHINA (ZUBIN KANGA)». Limelight Magazine, 11-04-2019. [Consulta: 8 juliol 2020].
  33. ↑ Llach, Federico Tempo, 72, 286, 06-09-2018, pàg. 59. DOI: 10.1017/S0040298218000359 [Consulta: 8 juliol 2020].
  34. ↑ Bergnach, Laurent. «création de Codec Error d'Alexander Schubert " déconseillé aux épileptiques et aux personnes cardiaques "». Anaclase: la musique au jour le jour, 15-09-2017. [Consulta: 7 juliol 2020].
  35. ↑ «Review: Huddersfield Contemporary Music Festival; The festival embraced everything from the music of Anthony Braxton and Enno Poppe to Zubin Kanga's adventurous piano recital». The Times, 19-11-2018.
  36. ↑ Computer Music Journal, 34, 1, 2010, pàg. 5–9. DOI: 10.1162/comj.2010.34.2.5. JSTOR: 25653527.
  37. ↑ «Alexander Schubert wins ECPNM Competition 2012». European Conference of Promoters of New Music. [Consulta: 21 maig 2019].[Enllaç no actiu]
  38. ↑ «Giga-Hertz Award Winners». ZKM. [Consulta: 21 maig 2019].
  39. ↑ «Prix Ars Electronica: Jury Statements 2019». Ars Electronica. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2020. [Consulta: 8 juliol 2020].

Bibliografia addicional[modifica]

Anglès[modifica]

  • Kanga, Zubin i Alexander Schubert. "Flaws En el Cos i Com Treballem amb Ells: Una Entrevista amb Compositor Alexander Schubert." Revisió de Música contemporània 35, no. 4/5 (2016): pp. 535–553.
  • Schlomowitz, Matthew. "El Compositor Alexander Schubert". Wien Modern.
  • Thorpe Buchanan, Jason. Comportament i Compositional Procés dins Georges Aperghis' Luna Parc   (2019), pp. 68–70 (discussió d'Estrella Em Gatet).

Alemany[modifica]

  • Drees, Stefan. « Gestische Momente und energetisches Potenzial Zur Musik Alexander Schuberts », Neue Zeitschrift für Musik, 3/2014, p. 48-51.
  • von Frantzius, Martin (2017). "Com perdre's: Rave-Erfahrung in der Musik von Alexander Schubert". Neue Zeitschrift für Musik. Schott Music. 1 (178): 24-27.
  • Hurt, Leopold. « Zwischen Hardcore and Software: Ein Porträt des Komponisten Alexander Schubert », Positionen, 102, 2015, pàg. 31-33.
  • Nonnenmann, Rainer. « Der Mensch denkt, die Machine lenkt: ein Porträt des Komponisten Alexander Schubert », MusikTexte, Heft 153, maig 2017, p. 33-42.
  • Stefan, Ilja (2017). "Alexander Schubert - Der Parseltongue". A Hajdu, George (ed.). Jubiläumsschrift: 13 Jahre Masterstudiengang Multimediale Komposition (PDF). Hochschule für Musik und Theater Hamburg. pàg. 18-19.ISBN 978-3-00-056586-1ISBN 978-3-00-056586-1.
  • Schubert, Alexander. « Binäre Komposition », MusikTexte, Heft 153, maig 2017, p. 46-50.
  • Schubert, Alexander und Hanno Ehrler. «Verbindung von Körper und Klang: Alexander Schubert im Gespräch », MusikTexte, Heft 153, maig 2017, p. 43-45.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alexander_Schubert&oldid=32965503»