Vés al contingut

Alfonso Corona Blake

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfonso Corona Blake
Biografia
Naixement2 gener 1919 Modifica el valor a Wikidata
Autlán de Navarro (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1999 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1937 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0086466 Allmovie: p82052 TMDB.org: 105126 Modifica el valor a Wikidata

Alfonso Corona Blake (Autlán, Jalisco, 2 de gener de 1919 - Ciutat de Mèxic, 21 de gener de 1999) va ser un director i guionista de cinema mexicà. Va dirigir 27 pel·lícules entre 1956 i 1971. La seva pel·lícula El camino de la vida el va fer creditor de la menció honorífica al 6è Festival Internacional de Cinema de Berlín en la categoria de Millor Director.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Autlán, Jalisco, el 2 de gener de 1919. En la seva comunitat natal va començar els seus estudis, la secundària la va realitzar a Guadalajara, i més endavant el batxillerat en la UNAM, Ciutat de Mèxic. Va començar la carrera de medicina, i en aquesta època va visitar els estudis de Cinema Nacional, on va participar com a extra. Aquest va ser l'inici de la seva carrera.[2]

Carrera

[modifica]

Va començar la seva carrera quan la indústria del cinema mexicà va en declivi; no obstant això, es feien en mitjana cent pel·lícules a l'any.[2]

Els seus primers papers van ser d'extra o de rols incidentals; més endavant va caracteritzar a Maximiliano a Caballería del imperio (1942), també al duc de Nevers a El jorobado (1943). A més d'actor, també era apuntador, cosa que el va portar a convertir-se en assistent de directors com William Rouwland i Carlos Orellana. En 1944 es converteix en assistent de direcció. Aconsegueix suplir al director en algunes pel·lícules, com Enrédate y verás (Carlos Orellana) i Porque puedo vengo (Alazraki).[2]

El seu primer paper com a director va ser a El camino a la vida, de 1956, film amb el qual va obtenir set premis a la XII edició dels Premis Ariel, incloent el de millor director, millor pel·lícula i l'Ariel d'Or. Aquesta cinta va concursar al 6è Festival Internacional de Cinema de Berlín, guanyant menció honorífica per direcció, el premi de l'Oficina Catòlica Internacional del Cinema (OCIC) i el vuitè lloc dins de les deu millors pel·lícules del festival.[2]

Alguns altres temes que va abordar en la seva carrera com a director van ser el gènere de raval (Cabaret trágico, 1957); el drama rural (Sed de amor, 1958); el melodrama biogràfic (Yo pecador, 1959); el cinema de terror (El mundo de los vampiros, 1960; Santo contra las mujeres vampiro, 1962) i el cinema de lluitadors, en el qual aconsegueix unir el fantàstic amb la lluita lliure, creant un cinema gòtic característic de les dècades dels 50 i 60.[2]

Va dirigir prop de 27 pel·lícules, va escriure dos guions i dos arguments.[2]

Mort

[modifica]

Va morir el 21 de gener de 1999 a l'Hospital Los Angeles de la Ciutat de Mèxic. La causa va ser una hemorràgia cerebral.[2]

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Premios y menciones honoríficas 1956». Arxivat de l'original el 2013-10-15. [Consulta: 13 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «CORONA Blake, Alfonso». [Consulta: 4 novembre 2018].