Alfred Ramos González

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alfred Ramos)
Infotaula de personaAlfred Ramos González
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Alfred Ramos González (Castelló de la Plana, 1951) és mestre, investigador i escriptor.[1]

Durant els anys setanta del segle XX formà part del cinema independent valencià i, amb Joan Vergara, va escriure i dirigir els curtmetratges Terres d'arròs (1972) i Carles Salvador: Elogi d'un xiprer (1979). És també coautor del guió del documental València: Un passeig en el temps, produït el 1989 per l'Ajuntament de València.[2][3]

Membre fundador de l'Associació per a la Correspondència i la Impremta Escolar (ACIES) i el Moviment Cooperatiu d'Escola Popular del PV (MCEP-PV), va participar en l'organització de les primeres Escoles d'Estiu del País Valencià (1976-78). Els seus treballs com a professional de l'ensenyament inclouen els llibres de llengua Sambori (1980), Raïm de pastor (1983) i les sèries Baladre (1986-1987), Alimara (1992-1994) i Ortografia. Treball sistemàtic (1995-1997).[4][5][6]

Una part de la seua tasca com a escriptor, en col·laboració amb Francesc Martínez, s'ha centrat a estudiar la premsa local i comarcal en les obres La premsa local i comarcal de l'Horta Sud (1997), Les cartelleres de l'Horta Sud (2002) i Temps de foscor: La premsa de l'Horta Sud en el franquisme (2003). Participà també en els llibres col·lectius Mirades sobre l'Horta Sud (2005), L'escola que hem viscut (2005) i 23F, vint-i-cinc anys després (2006).[7][8][8][9]

Com a autor de creació ha publicat El llibre de Pau (1976), amb Mª Victòria Navarro, El fantasma del carrer Cavallers (1998) i Presoners a les Torres de Quart (2020). Ha escrit vora quatre-cents articles en publicacions com ara Papers de l'Horta, Que y donde, Levante-EMV, El Punt, El Temps, Mètode i la revista Saó, de la qual és membre del consell de redacció i responsable de la secció de cinema. Va ser director de la revista Celobert (1993-98) i director literari d'Edicions del Bullent (1993-97), Abril Edicions (1998-2009) i la col·lecció Estudis Locals Pont Vell editada per l'Ajuntament de Picanya (1997-2011).[10]

Ha rebut els premis Joanot Martorell (1978), Raquel Payà (1990) i, amb Francesc Martínez, el VI Premi d'Investigacions de l'Horta Sud (1996) i Benvingut Oliver d'Investigació Històrica (2002). Així com la Medalla de Plata de la Vila de Picanya (2003), el Premi Guaix d'Escola Valenciana (2011), XVII Jaume I de l'Alcúdia (2012), Baldiri Reixac (2015) i Joan Lluís Vives (2020).[8][11]

Ha estat comissari de les exposicions: Vint anys de premsa local i comarcal de l'Horta Sud (1976-1996), amb Francesc Martínez, organitzada en 1996 per l'Ideco de l'Horta Sud; Centenari de Célestin Freinet (1896-1996), amb Ferran Zurriaga i Albert Dasí, organitzada pel MCEP.PV en 1996; 50 Anys, construint una escola en valencià (2017), amb Ferran Zurriaga i Pilar Calatayud, organitzada pel CMJF, amb el suport de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; Jorge Mistral.Centenari (1920-2020), organitzada per l'Ajuntament d'Aldaia en 2020, entre d'altres.

Pel que fa al freinetisme és autor d'Elsmestres valencians de la CETEF (Cooperativa Espanyola de la Tècnica Freinet) 1933-1939, La revista Escola (1965-1969) i Mestres de la impremta. El moviment Freinet valencià (1931-1939), amb aquest darrer llibre ha guanyat el Premi Baldiri Reixac 2015 en la modalitat d'estudi, recerca i assaig pedagògic, concedit per la Fundació Lluís Carulla de Barcelona. També cal esmentar La represa del moviment Freinet (1964-1974), coordinat amb Ferran Zurriaga, que va rebre el premi Joan Lluís Vives (2020), en la categoria de millor llibre de ciències socials, arts i humanitat atorgat per la Xarxa Vives d'Universitats.[12][13]

Ha estat president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud (IDECO), 2016-21. Actualment és membre de la Junta Directiva de l'Ideco de l'Horta Sud i és president del Centre d'Estudis Locals (CEL) de l'Ajuntament de Picanya.[1]

Obres[modifica]

  • El llibre de Pau, 1976, amb Mª Victòria Navarro i Tere Pitxer, Edicions l'Estel.[10]
  • Sambori, 1980, amb Adela Costa i Marisa Lacuesta, Institució Alfons el Magnànim
  • Raïm de pastor, 1983, amb Marisa Lacuesta, Institució Alfons el Magnànim
  • Baladre, 1986-1987, amb Josep Franco, Editorial Santillana
  • Alimara, 1992-1994, amb Josep Franco i Mercé Viana, Edicions Voramar
  • La premsa local i comarcal de l'Horta Sud, 1997, amb Francesc Martínez, Ideco de l'Horta Sud.[7]
  • El fantasma del carrer Cavallers, 1998, Abril Edicions.
  • Temps de foscor: La premsa de l'Horta Sud en el franquisme (1939-1975), 2003, ISBN 84-86787-82-3, amb Francesc Martínez, Ajuntament de Catarroja.[8]
  • Ciclisme en la sang, 2007, Edicions Pont Vell de l'Ajuntament de Picanya.[14]
  • Els mestres valencians de la CETEF (Cooperativa Espanyola de la Tècnica Freinet), 2014. ISBN 978-84-96839-61-8 Universitat de València. [12]
  • Mestres de la impremta. El moviment Freinet valencià (1931-1939), 2015. ISBN 978-84-16356-38-6.[12][13]
  • La represa del moviment Freinet (1964-1974), 2019, ISBN 978-84-17900-27-4, Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
  • Presoners a les Torres de Quart, 2020, Perifèric Edicions.
  • L'Escola Moderna: el moviment Freinet Valencià (1962-1977), 2022, Universitat Jaume I.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Sena, Laura. «L'Ideco nomena al mestre Alfred Ramos nou president». Levante-EMV, 21-10-2016. [Consulta: 8 novembre 2016].
  2. ↑ «CulturArts - Generalitat Valenciana». ivac.gva.es. [Consulta: 8 novembre 2016].
  3. ↑ «Elogi a un Xiprer - Carles Salvador». www.editorialdenes.com. Arxivat de l'original el 2012-11-07. [Consulta: 8 novembre 2016].
  4. ↑ Amat, Vanesa; Castells «Passat i present de la impremta escolar i els llibres de vida: les tècniques Freinet a l'Estat espanyol a propòsit d'algunes publicacions recents». Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació. Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana [Vic], 23, gener-juny 2014, pàg. 220 [Consulta: 8 novembre 2016].
  5. ↑ «SAMBORI. LLIBRE PER A L'ENSENYAMENT DE LA LLENGUA 3ER NIVELL | MARISA; RAMOS, ALFRED; COSTA, ADELA LACUESTA | Comprar libro». www.casadellibro.com. Arxivat de l'original el 2016-11-09. [Consulta: 8 novembre 2016].
  6. ↑ «Raïm de pastor llibre per a l'ensenyament de la llengua : 4t nivell» (en castellà). datos.bne.es. [Consulta: 8 novembre 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 «IDECO - Institut d'Estudis Comarcals l'Horta Sud». idecohortasud.org. Arxivat de l'original el 2016-11-09. [Consulta: 8 novembre 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 País, Ediciones El «Reportaje | L'Horta Sud en tiempos oscuros» (en castellà). EL PAÍS, 25-05-2004.
  9. ↑ Avanzis. «L'escola que hem viscut. Vint-i-cinc anys del CP Ausiàs març de Picanya - Llibres i altres - Ajuntament de Picanya». www.picanya.org. [Consulta: 8 novembre 2016].
  10. ↑ 10,0 10,1 «33. El llibre de Pau». www.editorialdenes.com. Arxivat de l'original el 2016-03-24. [Consulta: 8 novembre 2016].
  11. ↑ «L'associació Guaix homenatja Alfred Ramos». El Punt Avui.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «La Nau analitza hui la pedagogia ‘freinetista’ sobre la que es va construir l'escola moderna». www.uv.es. [Consulta: 8 novembre 2016].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Alfred Ramos presenta «Mestres de la impremta»». Levante-EMV, 16-05-2016.
  14. ↑ «LIBRO CICLISME EN LA SANG UNA HISTORIA DEL CICLISME A PICANYA (ALFRED RAMOS) 2007». todocoleccion.net. [Consulta: 8 novembre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfred_Ramos_González&oldid=33225069»