Alice McLaren

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlice McLaren
Biografia
Naixement1860 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1945 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Crail (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócientífica, metgessa, ginecòloga, sufragista Modifica el valor a Wikidata
7 Newton Place, Glasgow

Alice McLaren (1860 - 1945) va ser una metgessa, ginecòloga, sufragista i defensora de la salut de les dones i dels drets de les dones escocesa. Va ser la primera metgessa a Glasgow.[1]

Primers anys de vida i educació[modifica]

McLaren va néixer a Edimburg de William Cunningham McLaren i Maria Amelia Wilson, i va ser l'última de sis germans. Es va graduar amb honors de primera classe en medicina a la Universitat de Londres el 1893.[2] McLaren es va formar a la Infermeria Reial de Glasgow.[3]

Carrera mèdica[modifica]

El necrològic del British Medical Journal va assenyalar que era la primera ginecòloga dona de Glasgow.[2] Durant la seva carrera, va treballar en diverses institucions, entre elles:

  • Hospital privat per a dones de Glasgow, on va ser superintendent mèdica.
  • Hospital general de Leith, on va ser nomenada metgessa de la casa el 1891.[4]
  • Lock Hospital, Glasgow.
  • Glasgow Royal Samaritan Hospital.
  • Royal Mental Hospital, on va estar fent consulta ginecològica.
  • Asil de Leavesden.[3]
  • Infermeria de la Birmingham Union.[3]
  • Stirling District Asylum.[3]

McLaren va ser membre de la Societat Obstétrica i Ginecològica de Glasgow.[5] El 1902 va participar en la fundació de l'Hospital Privat de Dones de Glasgow al costat d' Elizabeth Margaret Pace.[6]

Vida posterior[modifica]

Durant el seu temps a Glasgow, va compartir una casa amb Elizabeth Margaret Pace al 7 Newton Place fins al seu matrimoni el 1908. McLaren va morir a Crail el 1945.[2]

Els drets de les dones[modifica]

McLaren va ser membre fundadora de l'Associació Glasgow and West of Scotland per al sufragi femení.[7]

Referències[modifica]

  1. «History of Royal Hospital for Sick Children, Glasgow». [Consulta: 16 juliol 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Dr Alice McLaren, obituary». British Medical Journal, 19-01-1946, pàg. 110.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «THE NEW SUPERINTENDENT NURSE AT LEAVESDEN ASYLUM». The Hospital: Nursing Section, 39, 21-10-1905, pàg. 40.
  4. Informe anual de l'Hospital Leith 1891, pàg. 16.
  5. Medical Directory, 1895. 
  6. Menzies Campbell, Margaret. Campbell, Margaret Menzies (1948) Three Scottish Women's Hospitals from their foundation until 1948. Bruntsfield Hospital, Edinburgh. Dundee Private Hospital for Women. Glasgow [Redlands] Private Hospital., 1948. 
  7. King, Elspeth. The Scottish Women's Suffrage Movement / ... compiled by Elspeth King to accompany the Government sponsored 'Right to Vote' exhibition organised to commemorate the 50th anniversary of the Representation of the People Act, from 9th September- 7th October 1978, Peoples Palace Museum, Glasgow Green, 1978.