Vés al contingut

Allen Shearer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAllen Shearer
Biografia
Naixement5 octubre 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor, cantant Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: f4a59a71-da3b-48b3-99fe-9275ccd17dd0 Discogs: 1826244 Modifica el valor a Wikidata

Allen Raymond Shearer (Seattle, estat de Washington, 5 d'octubre, 1943), és un compositor i baríton nord-americà.

Biografia[modifica]

Les primeres experiències musicals de Shearer van ser com a cantant; la majoria de les seves obres són per a veu o veus, amb un èmfasi posterior en l'òpera. Amb la seva primera dona, la pianista Barbara Shearer (1936–2005), les actuacions de Shearer incloïen cançons d'art, algunes de les quals eren seves. Va estudiar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on va obtenir un doctorat, el 1972, i al Mozarteum de Salzburg, Àustria, on va rebre diplomes en cant de concert i òpera. Va ensenyar veu en programes especials a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.[1] Entre els seus professors de composició hi havia Fred Lerdahl, Seymour Shifrin, Andrew Imbrie i Max Deutsch, amb qui va estudiar a París. Ha rebut premis en música, com ara la beca Rome Prize, el premi Aaron Copland, el "Sylvia Goldstein Award", una beca Charles Ives, residències a la Colònia MacDowell i beques del "National Endowment for the Arts".

Estil musical[modifica]

Quan se li va preguntar sobre el seu estil musical en la discussió anterior a l'estrena de la seva òpera The Dawn Makers el 2009, Shearer va respondre que varia segons les demandes del mitjà. Els crítics també ho descriuen de manera diversa. El "Harvard Biographical Dictionary of Music" observa que la música de Shearer, "tot i que recorda el serialisme de la postguerra en els seus ritmes i textures, es basa en el contrapunt tradicional i en els centres tonals",[2] va trobar la música "melodia i harmoniosa"[3] i de la cantata de Shearer, King Midas, el crític Robert Comtay va escriure:

« "Les línies de cant són fluides i flexibles, animades, vives; l'harmonia i la partitura per a un quintet d'instruments i bateria de percussió (dos intèrprets), rica però delicadament."[4] »

A la revista periòdica britànica "Opera", Allan Ulrich va escriure que la partitura de l'òpera de cambra de Shearer The Dawn Makers,

« "una personalitat genuïna. L'òpera, d'una hora de durada, abunda en extensos esclats d'ariosos i bravura i es desplega en un idioma conservador, condimentat amb dissonàncies que elugen perfectament les trampes neoromàntiques que predominen en els cercles de l'òpera nord-americana."[5] »

San Francisco Classical Voice,

« "La força més gran de la música era la seva capacitat de cantar, atribuïble al fet que el mateix compositor era un vocalista. Jo descriuria l'estil eclèctic de Shearer com més declamatori que líric."[6] »

De l'òpera de Shearer Middlemarch in Spring,[7] Janos Gereben va escriure al San Francisco Examiner:

« "La música de Shearer és agradablement dissonant, amb un so que s'enganxa a les orelles i memòria. És una música ambigua, aparentment preguntant entre tecles, però aterrant amb seguretat cada vegada."[8] »

Obres recents[modifica]

Obres instrumentals[modifica]

  • Trama (2024) per a clarinet, fagot i piano|
  • Escena del bosc (2024) per a violí no acompanyat|
  • Nocturn (2023) per a nou violoncels|
  • Wink per a conjunt de vent (2023)|
  • Duo (2022) per a violí i violoncel|
  • Impossible Marriage (2022) per a clarinet, violí i piano|
  • Eastbound Traveler (2021) per a quartet mixt|
  • Octubre (2020) per a quintet de metalls|
  • Early Start (2019) per a flauta, violoncel i piano|
  • Thinking Thoughts (2019) per a violí i piano|
  • Sea Critter (2016) per a piano sol|
  • Road Piece (2015) per a trio de metalls i percussió|
  • Intermezzo (2014) per a clarinet sol|
  • Footloose (2013) per a flauta, violí i guitarra|
  • Roundelay (2011) per a oboè, clarinet i fagot|
  • Riff on a Verse (2011) per a violí i percussió|
  • Terres (2010) per a piano i trio de corda|
  • Forthrights and Meanders (2009) per a violí, violoncel i piano|
  • Soliloquy (2009) per a viola sol|
  • Bagatelles (2006) per a flauta i clarinet|
  • Memory Beams (2005) per a violí i guitarra|

Obres corals[modifica]

  • Lletres per a cor (2023) per a cor mixt SATB |
  • Romanç de matinet (2012) per a cor mixt SATB |
  • Escolta. Put on Morning (2011) per a cor mixt SSATB |
  • The Holy Innocents (2011) per a cor mixt SSAATTBB |
  • Himne a Gaia (2010) per a cor mixt SATB i conjunt de cambra |
  • Orpheus in the Underworld (2010) per a cor d'homes TTBB |
  • Songs of the Moment (2007) per a cor de dones SSAA |

Obres vocals[modifica]

  • Echoes (2024) per a soprano, violoncel i piano |
  • Duets per a veu i oboè (2024) per a soprano i oboè |
  • Plenituds (2022) per a soprano, flauta, viola i guitarra, sobre poemes de Jane Hirshfield |
  • Strange Gifts (2022) per a baríton i piano |
  • From Spell to Trance (2021) per a soprano i piano |
  • The River-Merchant's Wife (2018) per a soprano, flauta, viola i piano|
  • Psalm, Lament and Aubade (2018) per a soprano, clarinet i piano|
  • November Gold (2017) per a veu mitjana i piano|
  • Stories Wind Told to Grass (2015) per a mezzo soprano, flauta, violoncel i piano|
  • The Leaves of Another Year (2014) per a baríton, clarinet i guitarra|
  • Night Songs II (2009) per a mezzosoprano, viola i piano|
  • Learning the Elements (2007) per a mezzosoprano, clarinet, violoncel i piano|
  • Night Songs (2005) per a veu mitjana, clarinet/clarinet baix, viola i arpa|
  • Com es fan els poemes (2006) per a soprano i piano|
  • Secrets (2003) per a mezzo soprano, flauta, violoncel i piano|
  • Fables II (2002) per a mezzo soprano o baríton, flauta, guitarra i contrabaix

Discografia[modifica]

  • Five Poems of Wallace Stevens, "Dimensions", CRS 8944 |
  • Nu baixant una escala, "He cantat", Chanticleer Records CR 8810 |
  • Bolets, "Amb l'ull d'un poeta", Chanticleer Records CR 8804 |
  • La il·lusió de l'eternitat, "L'àlbum de l'aniversari 1978-1988", Chanticleer Records CR 8804 |

Referències[modifica]

  1. "University of California at Berkeley, profile". Archived from the original on 2012-08-11. Retrieved 2013-08-07.
  2. Randel, Don (1996). Harvard Biographical Dictionary of Music. Harvard University Press. pp. 831. ISBN 0674372999.
  3. Rosenfeld, Jeff. "Playing with Expectations". San Francisco Classical Voice. Archived from the original on 2013-12-15. Retrieved Oct 19, 2004.
  4. Commanday, Robert (April 25, 1991). "Baritone Strikes Gold for Himself". San Francisco Chronicle.
  5. Ulrich, Allan (July 2009). Opera: 845.
  6. Busse, Thomas. "Here Comes the Dawn". San Francisco Classical Voice. Retrieved 10 February 2009.
  7. Kosman, Joshua, "Opera Review: 'Middlemarch in Spring' is a Sunny Romp,", San Francisco Chronicle, March 21, 2015
  8. Gereben, Janos, "Middlemarch--literature's gift to opera," San Francisco Examiner, March 20, 2015
  9. «Einstein at Princeton - Victor Cordell - Berkshire Fine Arts».