Alonso de Vargas Ponce de León
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  Pulla (Itàlia) |
| Mort | 1666 Capitania General de Guatemala (Imperi Espanyol) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Diego de Vargas |
Alonso de Vargas Ponce de León (Pulla, segle XVII - Capitania General de Guatemala, 1666) va ser un aristòcrata, militar i polític castellà. Membre de la cort madrilenya, durant anys va fer carrera militar i després va passar a Nova Espanya, on va ocupar càrrecs de l'administració colonial.
Va néixer a Luggera, a la Pulla, fill de Lorenzo de Vargas, cavaller de l'orde de Sant Jaume i militar que va servir durant cinquanta anys als terços espanyols a Itàlia,[1] i d'Antonia Ponce de León. Membre de la cort de Felip IV de Castella, va atorgar-se-li l'hàbit de l'orde Sant Jaume el 1635. Va ser patge de la reina Isabel de Borbó durant gairebé deu anys, des del 8 de maig de 1633 al 10 de gener de 1643. En finalitzar la seva tasca va iniciar carrera militar de la mà del marquès de Santa Cruz i va servir a una companyia d'infanteria, aixecada pel seu pare i formada per nobles madrilenys, i després va ser capità de cavalleria cuirassada.[2]
Casat des de 1641 amb María Margarita de Contreras y Sotelo,[2] també anomenada de segon cognom Arraiz, procedent d'una família segoviana,[1] i que va morir el 1649.[2] Amb ella va tenir, entre altres, a Diego, futur marquès de la Nava de Barcinas i governador del territori de Santa Fe (Nou Mèxic).[3]
El 1650, Alonso va ser nomenat alcalde major de Chiapas, població a la jurisdicció de Guatemala, i va traslladar-se a Amèrica, mentre els seus fills van romandre a Castella càrrec d'un familiar.[4] Hom afirma que va cercar ocupació a Amèrica a causa de problemes econòmics.[3] Allà es va casar en segones noces amb una noia d'una família prominent de Guatemala i mica en mica va anar escalant posicions en el govern colonial, ocupant diversos càrrecs, i va millorar la seva situació econòmica. Va morir el 1666, deixant una important herència en forma de propietats a Espanya i Guatemala al seu fill Diego, tanmateix, escassa en efectiu.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Rubio Mañé, José Ignacio. El Virreinato (en castellà). vol. 2. Instituto de Investigaciones Históricas UNAM i Fondo de Cultura Económica, 1983, p. 156.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 1. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 50-51.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Martinez, Donna; Williams Bordeaux, Jennifer L. (eds.). 50 Events That Shaped American Indian History. An Encyclopedia of the American Mosaic (en anglès). ABC-CLIO, 2017, p. 120.
- ↑ Etulain, Richard W. (ed.). New Mexican Lives: Profiles and Historical Stories (en anglès). University of New Mexico Press, 2002, p. 66-71.