Amélia Veiga
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Amélia Maria Ramos Veiga Silva  12 gener 1932 (92 anys)Silves (Portugal) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, escriptora |
Amélia Veiga (Silves, 12 de gener de 1932) és una poeta i docent angolesa nascuda a Portugal, que a més ha col·laborat per a diverses revistes d'Angola, Brasil i Portugal.[1]
El 1951 es va mudar a Angola, on va ensenyar en Sá da Bandeira i va començar a publicar poesia. Va ser guardonada amb el Premi Fernando Pessoa pel Consell Municipal de Sá da Bandeira per Poemas (1963), sent a més la guanyadora del primer Premi Jogos Klorats.[1] També va treballar al Centre d'Estudis Superiors de Polítiques (CIPES) a Matosinhos, Portugal, durant diversos anys.
El seu poema, Angola, que representa el país de la parlant com una mare substituta, ha estat freqüentment antologitzat.[2]
Obres[modifica]
- Destinos, 1961
- Poemas, 1963
- Libertação, 1974
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Chipasula, Stella; Mkalawile Chipasula, Frank. The Heinemann Book of African Women's Poetry. Pearson Education, 1995. ISBN 978-0-435-906-801.
- ↑ Vegeu per exemple, Chipasula, Stella; Chipasula, Frank. The Heinemann Book of African Women's Poetry (en anglès), 1995. i Beier, Ulli; Moore, Gerald. The Penguin Book of Modern African Poetry (en anglès), 1999.