Amfiteatre romà d'Amiternum
| ||||
| Tipus | Amfiteatre romà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Amiternum | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | L'Aquila (Itàlia) | |||
| Localització | L'Aquila, SS80 Dir, 67100 L'Aquila AQ | |||
| ||||
L'amfiteatre romà d'Amiternum era el principal amfiteatre de l'antiga ciutat sabina d'Amiternum. Les seus restes arqueològiques estan situades a prop de la localitat de Sant Vittorino, al territori comunal de L'Aquila (Itàlia).
Característiques i història[modifica]
Va ser declarat monument nacional en 1902.[1] L'estructura es remunta al segle I i és posterior al teatre romà.[2] A diferència d'aquest últim, l'amfiteatre es troba a l'extrem meridional de la ciutat, lluny del fòrum.[3] La càvea, que s'eleva sobre la via Amiternina entre el turó de San Marco i el riu Aterno, té diàmetres de 68 i 53 metres mesurats respectivament sobre les directrius est-oest (costat paral·lel a l'escena del teatre) i nord-sud. Compta amb 48 arcades que sostenen les grades, hui pràcticament desaparegudes, i que originàriament estaven disposades en dos plantes i revestides de maó; s'estima que comptava amb una capacitat per a 6000 espectadors.[4][5] De l'amfiteatre, hui dia encara es visible de forma completa el passadís exterior amb la columnata de maons i l'estructura de la càvea amb els seus murs i el revestiment de maó. L'ingrés a l'arena es realitzava per l'entrada situada sobre l'eix major est-oest, anomenada Porta Triumphalis.[6]
Se suposa que el monument va ser renovat al segle subsegüent a la seua construcció i abandonat després de la decadència d'Amiternum.[2] La càvea va quedar sempre visible, i d'això queda constància en els arxius cadastrals, però l'estructura va sorgir de nou a la llum amb les excavacions arqueològiques de 1880, mentre que els treballs de consolidació i restauració es remunten a 1996.[3][7]
Altres excavacions, efectuades en la segona meitat del segle xx, han tret a la llum les restes d'una domus tardorromana de la qual encara avui és ben visible la planimetria articulada sobre un pati central porticat al que donaven la resta d'habitacions; s'han descobert la sala d'entrada (atrium), la sala per a la recollida d'aigua de pluja (impluvium) i una sala de recepció (tablinium), totes riques en mosaics i frescos.[6][2][3] El lloc és part d'una vasta àrea arqueològica que comprén també el teatre romà i les catacumbes de San Vittorino.
Referències[modifica]
- ↑ Elenco degli edifizi Monumentali in Italia. Roma: Ministero della Pubblica Istruzione, 1902.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Touring Club Italiano, L'Italia - Abruzzo e Molise, Milano, Touring Editore, 2005, pag.127
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Romano Impero. «Amiternum». [Consulta: 20 setembre 2011].
- ↑ Rimangono parzialmente solo la prima e la seconda fila
- ↑ Soprintendenza per i Beni Archeologici dell'Abruzzo. «Amiternum». Arxivat de l'original el 2021-01-10. [Consulta: 20 setembre 2011].
- ↑ 6,0 6,1 Soprintendenza per i Beni Archeologici dell'Abruzzo. «Amiternum: la visita». [Consulta: 20 setembre 2011].
- ↑ Soprintendenza per i Beni Archeologici dell'Abruzzo. «Amiternum: la storia». Arxivat de l'original el 2021-01-08. [Consulta: 20 setembre 2011].