Amic imaginari
Els amics imaginaris (també coneguts com a amics invisibles o companys imaginaris o companys invisibles) són un fenomen psicològic i un fenomen social on una amistat o una altra relació interpersonal té lloc a la imaginació més que a la realitat física.
Encara que puguin semblar reals als seus creadors, els nens solen entendre que els seus amics imaginaris no són reals.[1]
Es creu que els primers estudis centrats en els amics imaginaris es van fer durant la dècada de 1890.[2] Hi ha poques investigacions sobre el concepte d'amics imaginaris en la imaginació dels nens. Klausen i Passman (2007) informen que els companys imaginaris van ser descrits originalment com a criatures i esperits sobrenaturals que es pensava que connectaven les persones amb les seves vides passades.[3] Els adults a la història han tingut entitats com ara déus domèstics, àngels de la guarda i muses. que funcionaven com a companys imaginaris per proporcionar comoditat, orientació i inspiració per al treball creatiu.[3] És possible que el fenomen va aparèixer entre els nens a mitjans del segle XIX quan la infància es va emfatitzar com un moment important per al joc i la imaginació.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Taylor, M. (1999) Imaginary Companions and the Children Who Create Them. Nova York: Oxford University Press.
- ↑ Klausen, Espen; Richard H. Passman «Pretend companions (imaginary playmates): the emergence of a field». Journal of Genetic Psychology, 167, 4, desembre 2006, pàg. 349–364. DOI: 10.3200/gntp.167.4.349-364. PMID: 17645227. Gale Document Number: GALE|A166239640 [Consulta: 9 novembre 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Klausen, E.; Passman, R. H. «Pretend companions (imaginary playmates): The emergence of a field». The Journal of Genetic Psychology, 167, 4, 2007, pàg. 349–364. DOI: 10.3200/gntp.167.4.349-364. PMID: 17645227.