Amir Husayn

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAmir Husayn
Modifica dades a Wikidata

Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del khanat de Txagatai. Era nét (nebot en una font) d'Abd Allah ibn Gazaghan l'amir principal enderrocat per Buyan Suldus el 1258.

Després de la invasió del khanat per Tughluk Timur de Mogolistan el 1260, Amir Husayn va retornar de l'exili i, volent venjar la seva família, va formar una coalició amb els yasauris (vegeu Yasaur) sota Amir Khidr, i els barles, ara sota Amir Timur (designat per Tughluq Timur), en contra de Buyan Suldus, que tenia com aliats a Amir Bayazid dels jalayirs i a Hajji Beg, l'antic cap dels barles al lloc del qual havia estat posar Amir Timur (Tamerlà). Amir Husayn, Tamerlà i l'amir dels yasauris es van dirigir cap a Shadman en contra de Buyan Suldus, però aquest va fugir a Badakhxan, el governant del qual, Baha al-Din, igualment va fugir quan els aliats van envair el seu territori. Amir Husayn llavors reclamà el lideratge de l'ulus. Mentre Tughluq Timur va abandonar el khanat i llavors Buyan Suldus va tornar al seu territori i va disputar el poder a Amir Husayn.

El 1361 Tughluq Temur va envair per segona vegada envaïa la regió, i Buyan Suldus se li va sotmetre a Samarcanda. Aquesta vegada, tanmateix, el khan volia centralitzar el govern, i va començar una purga de líders tribals als quals considerava com enemics potencials. Buyan Suldus fou executat el 1362. Tughluq Timur va tornar altre cop a Mogolistan però va deixar com a virrei al seu fill Ilyas Khoja. A la mort de Kuthluq Timur (1363), Tamerlà i Amir Husayn units van expulsar ràpidament als mongols orientals (als que consideraven bàrbars) de Transoxiana. El 1365 el mogols orientals envaïen una altra vegada el país però ara les forces dels karaunes sota Amir Husayn i dels barles sota Tamerlà, els van derrotar.

Poc després d'aquest fracàs el vencedors Tamerlà i Husayn van establir un co-govern a Transoxiana, instal·lant un khan titella. Husayn va decidir construir ell mateix una base urbana per servir de capital permanent, que fou el lloc de Balkh a l'Afganistan, arruïnada des del temps de Genguis Khan, i que ara es va desenvolupar com una antiSamarcanda. Quant a l'ambiciós Tamerlà, es va revoltar el 1370 al front dels seus partidaris. Husayn tenia poc suport i fou derrotat fàcilment i va morir.

Referències[modifica]

  • René Grousset, L'empire des Steppes, versio francesa 1938 reedició 4a 1965, i versió anglesa 1970. ISBN 0-8135-1304-9
  • Hodong Kim, "The Early History of the Moghul Nomads: The Legacy of the Chaghatai Khanate." The Mongol Empire and Its Legacy. Ed. Reuven Amitai-Preiss i David Morgan. Leiden: Brill, 1998. ISBN 90-04-11048-8
  • Beatrice Forbes Manz, The Rise and Rule of Tamerlane. Cambridge University Press: Cambridge, 1989. ISBN 0-521-63384-2
  • Mirza Muhammad Haidar. The Tarikh-i-Rashidi (A History of the Moghuls of Central Asia). Traduit per Edward Denison Ross, editat per N. Elias. Londres, 1895.