Muvayad Arlat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMuvayad Arlat

Muvayad Arlat (+ vers 1380) fou un amir dels turcomongols Arlat de Transoxiana, cunyat de Tamerlà (casat amb la seva germana Shirin Beg Agha) i fidel personal seu.

Família[modifica]

Amb la germana de Tamerlà va tenir al menys una filla, Sevinj Kuthlug, que es va casar amb Pir Muhammad Kart, fill del darrer malik kart d'Herat Ghiyath al-Din Pir Ali; i al menys un fill, Ali ibn Muvayad, pare de Jahan Sultan i sogre de Khalil Sultan ibn Miran Shah.

Carrera militar[modifica]

Muvayad va destacar per primera vegada el 1364 quan Tamerlà va posar a les seves ordres i a les de Musa Taychi'ut (el més capacitat dels lloctinents d'Amir Husayn) 500 homes, amb l'encàrrec de defensar el campament i el pont de pedra del riu Jihun; Tamerlà mateix amb la resta de les seves forces (.1500 homes), va travessar el riu més amunt. La presència de Muvayad i Musa al pont va enganyar als mogols i van ser derrotats per les forces que havien creuat d'amagat.[1]

El 1366 fou un dels amirs que va jurar lleialtat a Tamerlà damunt de l'Alcorà quan Amir Husayn va iniciar l'atac a Karshi. Quan Musa Taychi'ut va ocupar Karshi, Muvayad Arlat i Dilavur Bahadur (casats amb dues germanes de Tamerlà) van aconsellar al seu cunyat Tamerlà atacar aquesta ciutat (juntament amb altres amirs com Tuvukkel Bahadur i Jaku Barles i el príncep Surugtumush Aghlan). Després de conquerir Karshi, Tamerlà va quedar assetjat allí per les forces de Husayn, i va fer diverses sortides, alguna de les quals va anar comandada per Muvayad.[2]

Quan el 1368 es va fer un acord de pau, Husayn va tractar d'imposar un rol de subordinat a Tamerlà que aquest no acceptava; Husayn va portar a algunes persones relacionades amb Timur cap a Balkh i va fer buscar a Shirin Beg Agha, la germana de Timur i esposa de Muvayad Arlat que estant borratxo havia matat a un dels fidels de Husayn. Timur va considerar tot això com a provocacions i tenint en compte el gran nombre d'amirs que no estaven satisfets amb Husayn, va decidir que era hora d'una oposició total.[3]

Va participar activament en la primera expedició a Khwarizm el 1371 i en la de Mogolistan el 1376, on fou un dels tres comandants de l'avantguarda.[4]

El 1382 el seu fill Ali va participar en els atacs a la fortalesa de Kalat al Khurasan. El propi Muwayad ja no torna a ser esmentat, el que fa suposar que hauria mort vers 1380.

Referències[modifica]

  1. Tamerlane, the earth shaker, de H. Lamb
  2. An autobiographic relat of the life of emperor Timur, per Charles Stewart
  3. The rise an rule of Tamerlane, B.F. Manz, pàg 56
  4. Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 17