Amulet de Lindholm
L'Amulet de Lindholm és una peça d'os tallat trobada a Escània, Suècia, datada d'entre el segle II i IV, que té una inscripció rúnica catalogada amb el codi DR 261 de la base de dades Rundata. L'amulet es conserva actualment al Museu Històric de la Universitat de Lund.
Descripció[modifica]
L'Amulet de Lindholm és un os tallat en forma de costella amb una inscripció rúnica, que es va trobar al 1840 en una torbera.[1] En tallar la torba es va partir en dos, i per això es va fer malbé una runa de la segona línia del text.[1]
L'amulet està gravat en dues cares amb runes en futhark antic. D'una banda, mostra el nom de l'escultor, i l'altra encara no s'ha interpretat satisfactòriament, potser perquè la inscripció té un significat màgic. Conté el polèmic terme erilaz (bruixot o mestre rúnic). La seqüència de la segona línia s'interpreta com una fórmula màgica o un ritual: tres runes tiwaz consecutives com a invocació a Tir, i vuit runes ansuz com a invocació o llista simbòlica dels vuit Ænsos.[2]
Si el mot que apareix en la primera línia es tradueix com un nom, Sawilagaz, significaria 'el del sol (Sowilo)'; i si es tradueix com 'l'astut' o 'l'enganyós', llavors podria referir-se a un sobrenom d'Odin o algun altre déu.[1]
Inscripció[modifica]
Transliteració de les runes a lletres llatines[modifica]
La primera línia es pot llegir com:
- ek erilaz sa wilagaz hateka:
o bé:
- ek erilaz sa(=i)wilagaz hateka:
La segona línia és:
- aaaaaaaazzznnn-b- muttt: alu:[3]
Transcripció al protonòrdic[modifica]
La primera línia pot transcriure's com:
- Ek erilaz sa Wilagaz haite'ca.
O bé:
- Ek erilaz Sawilagaz haite'ca.
En la segona línia sols es transcriu el mot alu segons Rundata:
- ... ... alu
Traducció[modifica]
La primera línia es tradueix com:
- Jo l'embruixador soc anomenat l'astut.
O bé:
- Jo, l'embruixador, em dic Sawilagaz.
Mentre que en la segona línia l'única paraula traduïble es pot referir a la cervesa o a alguna mena d'invocació:
- ... ... 'alu' (cervesa?)(3)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Runes and Their Secrets: Studies in Runology, Volume 2000, ISBN 87-635-0428-6, <http://books.google.com/books?id=USIpSluLe10C&printsec=frontcover&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false>
- ↑ Spurkland, Terje. Norwegian Runes and Runic Inscriptions. Boydell Press, 2005, p. 12. ISBN 1-84383-186-4.
- ↑ «Samnordisk runtextdatabas - Uppsala universitet» (en suec), 20-05-2024. [Consulta: 22 juny 2024].