Vés al contingut

Ana Cristina Cesar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAna Cristina Cesar
Biografia
Naixement2 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1983 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, caiguda accidental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, traductora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata -

Ana Cristina Cruz Cessar, (Rio de Janeiro, 2 de juny de 1952 - ibídem, 29 d'octubre de 1983) va ser una poetessa i traductora feminista brasilera. És considerat un dels noms més importants en la generació del mimeògraf de la dècada de 1970 i el seu nom és sovint vinculat amb el moviment de la Poesia Marginal. [1][2][3][4]

Biografia

[modifica]

Filla de Maria Luiza Cruz i del sociòleg i periodista Waldo Aranha Lenz Cessar, Ana Cristina va néixer en una família culta i protestant de classe mitjana. Va tenir dos germans: Flavio i Felipe.[5][6]

Fins i tot abans de rebre educació formal, li dictava poemes a la seva mare a l'edat de sis anys, els que van començar a publicar-se el 1959 en algunes revistes. El 1969, Ana Cristina va viatjar a Anglaterra d'intercanvi i va passar un temps a Londres, on va tenir contacte amb la literatura anglesa. Al seu retorn a Brasil, va ingressar a la Facultat d'Arts de la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro (PUC-RJ) als dinou anys; a més, va portar amb si textos d'Emily Dickinson, Sylvia Plath i Katherine Mansfield, els que es va dedicar a traduir. [7]

Ana Cristina Cruz Cesar va començar a publicar poemes i textos de prosa poètica en la dècada de 1970 en col·leccions, revistes i periòdics alternatius. Els seus primers llibres, Sopars d'Abril i Correspondència Completa, es van publicar en editorials independents. Paral·lel a l'escriptura de poemaris, Ana Cristina també es va dedicar a la recerca literària, va realitzar un mestratge en comunicacions a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), va viatjar novament a Anglaterra amb la finalitat de cursar un mestratge en traducció literària a la Universitat d'Essex el 1980; al seu retorn a Riu, va publicar Luvas de Pelica que va escriure a Anglaterra. En les seves obres, Ana Cristina César té una prima línia entre la ficció i l'autobiografia.[8][9][10][11]

A l'edat de trenta-un anys es va suïcidar, llançant-se per la finestra del departament de la seva mare i el seu pare, en el vuitè pis d'un edifici del carrer Tonelero en Copacabana. Armando Freitas Filho, poeta brasiler, era el seu millor amic, i va ser a ell a qui va deixar la responsabilitat de cuidar les seves publicacions pòstumes. Els escrits personals de l'autora estan sota la tutela de l'Institut Moreira Surt-los. La família va cedir els escrits de la seva estada a Rio de Janeiro; no obstant això, se sap que moltes de les seves cartes van ser censurades per la família, especialment aquelles que l'escriptora va rebre de Caio Fernando Abreu.[12]

Principals obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • A Teus Pés (1982).
  • Inèdits i Dispersos (1985).
  • Novas Seletas (pòstum, editat per Armando Freitas Filho).

Crítica

[modifica]
  • Literatura não é document (1980).
  • Crítica i Tradução (1999).

Altres

[modifica]
  • Correspondência Incompleta
  • Escrits no Rio (pòstum, editat per Armando Freitas Filho).
  • Escrits em Londres (pòstum, editat per Armando Freitas Filho).
  • 26 Poetes Hoje (antologia de Heloísa Buarque).

Referències

[modifica]
  1. Moriconi, Italo. Ana Cristina César: o sangue de uma poeta (en portugués). Relume Dumará, 1996, p. 150. ISBN 978-857-316-080-2. 
  2. Souza da Cunha Lima, Regina Helena. O desejo na poesia de Ana Cristina Cesar (1952/1983) (en portugués). Annablume, 1993, p. 252. 
  3. Sturrock, John. Guía de las letras y autores contemporáneos. Fondo de Cultura Económica, 2001, p. 640. ISBN 978-968-166-190-8. 
  4. Garramuño, Florencia. La experiencia opaca: literatura y desencanto. Fondo de Cultura Económica de Argentina, 2009, p. 277. ISBN 978-950-557-783-5. 
  5. Freitas Filho, Armando. «Prólogo». A: Correspondência incompleta (en portugués). Instituto Moreira Salles, 1999, p. 312. ISBN 978-858-657-906-6. 
  6. Pinheiro Sampaio, Maria Lúcia. História da poesia modernista (en portugués). J. Scortecci Editora, 1991, p. 182. 
  7. Lobo, Luiza. Guia de escritoras da literatura Brasileira (en portugués). EdUERJ, 2006, p. 289. ISBN 978-857-511-099-7. 
  8. André, María Claudia. Latin American women writers: an encyclopedia (en anglès). Routledge, 2008, p. 610. ISBN 978-041-597-971-9. 
  9. Costa Malufe, Annita. Territórios dispersos: a poética de Ana Cristina Cesar (en portugués). Annablume, 2006, p. 177. ISBN 978-857-419-660-2. 
  10. Quint, Anne-Marie. Au fil de la plume: l'épistolaire dans le monde lusophone (en francès). Presses Sorbonne Nouvelle, 2003, p. 211. ISBN 978-287-854-283-7. 
  11. de Barros Camargo, Maria Lucia. Atrás dos olhos pardos: uma leitura da poesia de Ana Cristina César (en portugués). Argos, 2006, p. 328. ISBN 978-857-535-052-2. 
  12. Sèussekind, Flora. Vozes femininas: gãeneros, mediaðcáoes e prâaticas da escrita (en portugués). 7Letras, 2003, p. 534.