Ana Cristina Cesar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAna Cristina Cesar
Dades biogràfiques
Naixement 2 de juny de 1952
Rio de Janeiro
Mort 29 d'octubre de 1983 (31 anys)
Rio de Janeiro
Activitat professional
Ocupació Poeta i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Ana Cristina Cruz Cessar, (Rio de Janeiro, 2 de juny de 1952 - ibídem, 29 d'octubre de 1983) va ser una poetessa i traductora feminista brasilera. És considerat un dels noms més importants en la generació del mimeògraf de la dècada de 1970 i el seu nom és sovint vinculat amb el moviment de la Poesia Marginal.  [1][2][3][4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla de Maria Luiza Cruz i del sociòleg i periodista Waldo Aranha Lenz Cessar, Ana Cristina va néixer en una família culta i protestant de classe mitjana. Va tenir dos germans: Flavio i Felipe.[5][6]

Fins i tot abans de rebre educació formal, li dictava poemes a la seva mare a l'edat de sis anys, els que van començar a publicar-se en 1959 en algunes revistes. En 1969, Ana Cristina va viatjar a Anglaterra d'intercanvi i va passar un temps a Londres, on va tenir contacte amb la literatura anglesa. Al seu retorn a Brasil, va ingressar a la Facultat d'Arts de la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro (PUC-RJ) als dinou anys; a més, va portar amb si textos d'Emily Dickinson, Sylvia Plath i Katherine Mansfield, els que es va dedicar a traduir. [7]

Ana Cristina Cruz Cesar va començar a publicar poemes i textos de prosa poètica en la dècada de 1970 en col·leccions, revistes i periòdics alternatius. Els seus primers llibres, Sopars d'Abril i Correspondència Completa, es van publicar en editorials independents. Paral·lel a l'escriptura de poemaris, Ana Cristina també es va dedicar a la recerca literària, va realitzar un mestratge en comunicacions a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), va viatjar novament a Anglaterra amb la finalitat de cursar un mestratge en traducció literària a la Universitat d'Essex en 1980; al seu retorn a Riu, va publicar Luvas de Pelica que va escriure a Anglaterra. En les seves obres, Ana Cristina César té una prima línia entre la ficció i l'autobiografia.[8][9][10][11]

A l'edat de trenta-un anys es va suïcidar, llançant-se per la finestra del departament de la seva mare i el seu pare, en el vuitè pis d'un edifici del carrer Tonelero en Copacabana. Armando Freitas Filho, poeta brasiler, era el seu millor amic, i va ser a ell a qui va deixar la responsabilitat de cuidar les seves publicacions pòstumes. Els escrits personals de l'autora estan sota la tutela de l'Institut Moreira Surt-los. La família va cedir els escrits de la seva estada a Rio de Janeiro; no obstant això, se sap que moltes de les seves cartes van ser censurades per la família, especialment aquelles que l'escriptora va rebre de Caio Fernando Abreu.[12]

Principals obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • A Teus Pés (1982).
  • Inèdits i Dispersos (1985).
  • Novas Seletas (pòstum, editat per Armando Freitas Filho).

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • Literatura não é document (1980).
  • Crítica i Tradução (1999).

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Correspondência Incompleta
  • Escrits no Rio (pòstum, editat per Armando Freitas Filho).
  • Escrits em Londres (pòstum, editat per Armando Freitas Filho).
  • 26 Poetes Hoje (antologia de Heloísa Buarque).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Moriconi, Italo. Ana Cristina César: o sangue de uma poeta. Relume Dumará, 1996, p. 150. 
  2. Souza da Cunha Lima, Regina Helena. O desejo na poesia de Ana Cristina Cesar (1952/1983). Annablume, 1993, p. 252. 
  3. Sturrock, John. Guía de las letras y autores contemporáneos. Fondo de Cultura Económica, 2001, p. 640. 
  4. Garramuño, Florencia. La experiencia opaca: literatura y desencanto. Fondo de Cultura Económica de Argentina, 2009, p. 277. 
  5. Freitas Filho, Armando. «Prólogo». A: Correspondência incompleta. Instituto Moreira Salles, 1999, p. 312. 
  6. Pinheiro Sampaio, Maria Lúcia. História da poesia modernista. J. Scortecci Editora, 1991, p. 182. 
  7. Lobo, Luiza. Guia de escritoras da literatura Brasileira. EdUERJ, 2006, p. 289. 
  8. André, María Claudia. Latin American women writers: an encyclopedia. Routledge, 2008, p. 610. 
  9. Costa Malufe, Annita. Territórios dispersos: a poética de Ana Cristina Cesar. Annablume, 2006, p. 177. 
  10. Quint, Anne-Marie. Au fil de la plume: l'épistolaire dans le monde lusophone. Presses Sorbonne Nouvelle, 2003, p. 211. 
  11. de Barros Camargo, Maria Lucia. Atrás dos olhos pardos: uma leitura da poesia de Ana Cristina César. Argos, 2006, p. 328. 
  12. Sèussekind, Flora. Vozes femininas: gãeneros, mediaðcáoes e prâaticas da escrita. 7Letras, 2003, p. 534.