Ana María Cuervo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juliol 1966 (57 anys) Barcelona |
| Catedràtica | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ageing research (en)  , gerontologia i autofàgia |
| Ocupació | biòloga, bioquímica, metgessa |
| Ocupador | Escola de Medicina Albert Einstein, catedràtica (2001–) Universitat Yeshiva Escola de Medicina Albert Einstein |
| Membre de | |
| Lloc web | einstein.yu.edu… |
Ana María Cuervo (Barcelona, 14 de juliol de 1966) és una biòloga cel·lular catalana.[1]
Va estudiar Medicina a la Universitat de València, on es va graduar el 1990. El 1994 va defensar la seva tesi doctoral sobre biologia cel·lular, pertanyent a l'Institut de Recerques Citològiques de València. De 1995 a 1998 realitzà recerques postdoctorals a la Universitat Tufts, continuant en aquesta universitat fins a 2001 com a professora ajudant. A partir d'aquest any passà a formar part també com a professora ajudant de l'Escola de Medicina Albert Einstein a la Universitat Yeshiva de Nova York. Actualment ocupa la càtedra Robert and Renee Belfer per a l'estudi de malalties neurodegeneratives en aquesta mateixa universitat.
És considerada una experta en el camp de l'autofàgia, el procés pel qual les cèl·lules reciclen els seus residus.[2] És també una experta en la biologia molecular de l'envelliment. El seu treball se centra en les causes dels trastorns neurodegeneratius com la malaltia d'Alzheimer i Parkinson.[3] El seu objectiu és desenvolupar teràpies que puguin restablir el servei de neteja cel·lular normal i per tant prevenir l'acumulació de proteïnes tòxiques subproductes de la mort cel·lular i de les cèl·lules afectades per la malaltia.
Referències[modifica]
- ↑ «Ana Maria Cuervo, MD PhD. Curriculum Vitae» (en anglès). Albert Einstein College of Medicine. Human Resources Department, 21-02-2020. [Consulta: maig 2021].
- ↑ «Waste-Management Consultant». Arxivat de l'original el 2015-10-01. [Consulta: 1r febrer 2021].
- ↑ Las mutaciones genéticas en el Parkinson