Anatoli de Beirut (governador)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | mil·lenni I Beirut |
| Mort | 360 (Gregorià) |
| Governador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, escriptor, cronista |
| Període | Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle IV |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Gemellus |
Anatoli de Beirut (en llatí Vindonius Anatolius Berytius, en grec Ἀνατόλιος) va ser un magistrat, governador i jurista romà.
Va rebre educació legal a la important escola de juristes de Berytus (Beirut)[1] i aviat va adquirir una gran reputació com a advocat. No s'acontentà i va anar a Roma,[2] on va entrar al servei de l'emperador, on ràpidament li van reconèixer els mèrits i va ser admirat i respectat fins i tot pels seus enemics, guanyant diversos càrrecs i honors. Va esdevenir consularis de Galàcia, i després vicari d'Àsia l'any 352.[3]
El 355 li van oferir el càrrec de praefectus urbi de Roma,[4] però va dubtar a causa de les males relacions entre la plebs i el Senat romà,[4][5] i finalment va decidir rebutjar el prestigiós càrrec.[6] No obstant això, el trobem a la cort italiana l'any següent.[7]
Fou nomenat prefecte del pretori d'Il·líria l'any 357 exercint el càrrec fins a la seva mort el 360.[8] La seva administració va ser molt eficient, va aconseguir reduir el cost del cursus publicum;[9] va organitzar un concurs de retòrics a Atenes sobre un tema fix, que va guanyar Proeresi,[10] qui més tard va confirmar el títol i els dons que li havia conferit l'emperador.[10]
Aureli Víctor diu que va ser un excel·lent governador, que va acabar amb la usura dels governadors provincials i va portar a terme una reforma brillant, però solitària de l'administració de la província. Existeixen diverses cartes de Libani adreçades a Anatoli, en la seva majoria demanant favors per a alguns amics. Una especialment fa referència al moment de prendre possessió del seu càrrec de governador, on refereix el que va dir a Constanci II:
| « | D'ara en endavant, príncep, cap dignitat no protegirà els culpables del càstig. D'ara endavant, ningú que incompleixi les lleis, per molt elevat que pugui ser el seu càrrec civil o militar podrà a marxar amb impunitat | » |
Sembla que va actuar així durant el seu mandat. Foci va conservar un panegíric sobre Anatoli escrit pel sofista Himeri de Prusa, però és més aviat hagiogràfic i poc es pot deduir de la seva la vida i dels seus fets. Libani sembla que insinua que va tractar d'afavorir sempre als seus amics, i que no rebutjava els regals que se li oferien voluntàriament. Els seus detractors l'anomenaven Άρυτρίων, una paraula que ha desconcertat als lexicògrafs, però sembla que es referia a alguna cosa relacionada amb el teatre. Va ser pagà en un moment en què tothom s'estava decantant cap al cristianisme, i es diu que quan va entrar a Atenes va visitar els temples dels déus on va fer sacrificis amb gran ostentació.[6]
Es creu que Anatoli era expert en temes de medicina, agricultura i lleis, i sovint és citat a la Geopònica amb els noms d'Anatolius, Vindanius o Vindanianus i Berytius. Va escriure una obra sobre agricultura que sembla que va ser el millor treball sobre el tema, tot i que contenia algunes coses meravelloses i increïbles. L'obra "sobre simpaties i antipaties" (περὶ Συμπαθειῶν καὶ Ἀντιπαθειῶν) s'ha conservat en part, però la seva autoria és discutida. Fabricius en reprodueix fragments.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Filipczak, Paweł. 2020.17–32.
- ↑ Eunapi, Vita dei sofisti, x.6.1-2; Libani, Lettere, 339, 438.
- ↑ Codice teodosiano xi.30.19a, xii.1.28a
- 1 2 Libani, Lettere 391.
- ↑ Bird 1994, p. 88.
- 1 2 Libani, Lettere 423.
- ↑ Libani, Lettere 492.
- ↑ Codice teodosiano xii.1.38a; Ammiano Marcellino, XIX.11.2; Libanio, Lettere 19, 314, 552, 562, 563, 574, 578, 582, 583 (datate 357 e tutte meno la 562 e 582 indirizzate a lui), 333, 339, 348, 362, 363 (datate 358), 80, 81 (datate 359), Orazioni XIV 15 (del 358).
- ↑ Ammià Marcel·lí, XIX.11.3; Aureli Victor, Cesari, 13.5-6.
- 1 2 Eunapi, Vita dei sofisti, x.6.4-10.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 160-161.
Bibliografia
[modifica]Filipczak, Paweł (2020). "Roman governors of Syria in Late Antiquity. Problems and perspectives of prosopographic research". Hawliyāt: A Journal of the Faculty of Arts and Sciences University of Balamand (19): 17–32. "Libanius wrote that Anatolius, a native of Phoenicia, also had spent some time "among us", i.e. in Antioch."
- H. Beckh, "De Geoponicorum codicibus manuscriptis" in Acta seminarii philologici Erlangensis vol. 4 (1886) p. 268–70.
- E. Fehrle, Richtlinien zur Textgestaltung der griechischen Geoponica. Heidelberg 1920.
- John A. C. Greppin, "The Armenians and the Greek Geoponica" in Byzantion vol. 57 (1987) p. 46–55.
- J. F. Habbi, "Testi geoponici classici in siriaco e in arabo" in Autori classici in lingue del vicino e medio oriente ed. G. Fiaccadori (Rome, 1990) p. 77–92.
- A. Paul de Lagarde, Geoponicon in sermonem syriacum versorum quae supersunt. Leipzig: Teubner, 1860.
- E. Oder, "Beiträge zur Geschichte der Landwirthschaft bei den Griechen" in Rheinisches Museum vol. 45 (1890) p. 58–98, 202-22, vol. 48 (1893) p. 1–40.
- R. H. Rodgers, "Hail, Frost, and Pests in the Vineyard: Anatolius of Berytus as a Source for the Nabataean Agriculture" in Journal of the American Oriental Societies vol. 100 (1980) p. 1–11.
- J. L. Teall, "The Byzantine agricultural tradition" in Dumbarton Oaks papers vol. 25 (1971) p. 35–59.
- Max Wellmann: "Anatolius 14" (in German). In: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft (RE). Vol. I,2, Stuttgart, 1894, col. 2073.
| Precedit per: Quint Flavi Mesi Egnati Lol·lià Mavorci |
Prefecte del Pretori d'Il·líria 357-361 |
Succeït per: Flavi Florenci |