Andante spianato i gran polonesa brillant (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalAndante spianato i gran polonesa brillant
Títol originalPolonaise avec une introduction, en mi bémol majeur, pour piano et orchestre Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalpolonaise (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatmi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1834 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepolonaise (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 88/58
catàleg Chomiński C 149 Modifica el valor a Wikidata
Part deObres per piano i orquestra de Chopin Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i orquestra Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4c9f3751-a09a-3b1a-8ef4-5a4fc098120a IMSLP: Andante_spianato_et_Grande_polonaise_brillante,_Op.22_(Chopin,_Frédéric) Allmusic: mc0002362835 Modifica el valor a Wikidata

L'Andante spianato i gran polonesa brillant, op. 22 és una obra per a piano i orquestra de Frédéric Chopin; es va publicar a Leipzig el 1836. En principi, Chopin va escriure i va estrenar la Gran polonesa, per a piano i orquestra, com una obra sola. La va compondre durant el període de 1830-1831 i posteriorment, el 1834, va decidir anteposar l'Andante spianato per a piano sol, a manera d'una àmplia introducció.

També va realitzar Chopin una altra versió de la Gran polonesa, per a piano sol, arreglant el discurs musical en els fragments en què intervenia l'orquestra.

L'Andante spianato és una pàgina d'una gran bellesa intimista, mentre que la polonesa és brillant, solemne i una mica pomposa. També hi ha una secció central més interioritzada i, en aquest sentit, d'un perfil romàntic tan propi de la inconfusible personalitat de Chopin. La part orquestral és un mer suport del solista, sobre el qual recau l'absoluta responsabilitat de l'obra.[1]

Referències[modifica]

  1. AA. VV.. Piano classics. Guía de la audición. Barcelona: Orbis, 1997.