Valsos (Chopin)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióValsos
Forma musical grup d'obres
Compositor Frédéric Chopin
Part de Llista de composicions de Chopin
Format per Gran vals brillant en mi bemoll major, Valsos op. 34, Vals en la bemoll major, Waltzes, Op. 64 Tradueix, Valsos op. 70, Waltzes, Op. posth. 69 Tradueix, Vals en mi menor, Vals en mi major, op. post., Vals en la menor, Waltz No. 17 in E-flat major, Op. posth. Tradueix, Waltz No. 16 in A-flat major, Op. posth. Tradueix i Waltz No. 18 in E-flat major, Op. posth., "Sostenuto" Tradueix
Instrumentació piano
Modifica les dades a Wikidata
Primera pàgina del manuscrit del "Gran vals brillant, op. 18"

Els Valsos de Frédéric Chopin són peces d'una llargada moderada compostos en compàs de 3/4, fet habitual en un vals, però són notòriament diferents als valsos vienesos, ja que estan pensats per ser interpretats al piano i no per al ball. Chopin va començar a compondre els valsos en 1824, a l'edat de catorze anys, i va seguir component-ne fins a l'any de la seva mort, el 1849. El vals més famós és el Vals del minut, compost el 1847, que formà part dels Valsos op. 64, l'últim grup de valsos publicats. Alguns d'ells són accessibles per a pianistes d'habilitat moderada, però els més difícils requereixen una tècnica avançada. La Invitació a la dansa, de Carl Maria von Weber va servir com a model per a aquests valsos.

Alguns dels valsos comencen amb una breu introducció i després d'ella comença el veritable vals, amb el seu ritme definitori i amb una sèrie d'episodis contrastants. Al final, Chopin sol afegir una brillant coda, trencant així els models establerts. El ritme característic del vals està sempre present, però Chopin l'enriqueix amb la inclusió de síncopes o canvis de mètrica o tempo.

Context històric[modifica]

En la seva joventut, Chopin va realitzar dues visites a Viena: la primera, el 1829, va ser un èxit, la segona, entre 1830 i 1831, un autèntic desastre, però en aquesta ocasió el compositor va observar que el gust vienès estava en aquells dies dominat pels valsos de Johann Strauss (pare) i Joseph Lanner i, alhora, la barreja de brillantor i lirisme d'aquestes peces van calar en el seu ànim. Beethoven o Schubert van ser només dos dels molts autors que van escriure valsos per a piano sol, però els valsos de Chopin són únics pel sentiment que transcendeixen, unint l'esperit més públic de la dansa amb qualitats més introspectives, en una escriptura pianística més evocadora. Compostos tant per als salons com per a les sales de concerts o les sales de ball, transmeten reflexions molt personals a través d'una dansa molt de moda entre el públic.

Catàleg dels valsos[modifica]

Hi ha 36 peces que cal considerar en l'estudi dels valsos de Chopin. El compositor, en vida, només va publicar 8 valsos. D'altres 5, van ser publicats amb un número d'opus pòstum en la dècada següent a la seva mort. Posteriorment, se'n van publicar 7 més ja sense número d'opus. D'aquests, 2 valsos són de dubtosa procedència. Això porta a un total de 18 valsos.

Es podria també considerar una peça sense títol que té la mètrica de 3/4 i indicació de tempo sostenuto. Té les característiques d'un vals, per la qual cosa és freqüent (encara que no de manera universal) veure-l catalogat com a vals de Chopin.

Finalment, hi ha:

  • 2 valsos en propietat privada i que no estan disponibles per als investigadors.
  • 6 valsos que es creu que van ser destruïts.
  • 3 valsos que es creu que estan perduts.
  • 5 valsos dels quals hi ha prova documental però no s'ha trobat el manuscrit.

Llista dels Valsos de Chopin[modifica]

Sèries
number
Tonalitat Compost Publicat Opus Brown Kobylańska Chominski Dedicat Notes
1 Mi bemoll major 1831–32 1834 (juny) Op. 18 B.62 Laura Horsford Gran vals brillant; usat en Les sílfides
2 La bemoll major 1835 1838 Op. 34/1 B.94 Josefine von Thun-Hohenstein Els tres valsos opus 34 també van ser publicats com a Grans valsos brillants, però aquest títol generalment es fa servir per Gran vals brillant en mi bemoll major, op. 18.
3 La menor 1834 1838 Op. 34/2 B.64 Baronessa C. d'Ivry
4 Fa major 1838 1838 Op. 34/3 B.118 Mlle. A. d'Eichthal
5 La bemoll major 1840[1] 1840 Op. 42 B.131 Gran vals; alguns cops anomenat el 2/4 vals perquè la melodia està en compàs de 2/4 en contrast amb el baix que està en 3/4 .
6 Mi bemoll major 1847 1847 Op. 64/1 B.164/1 Comtessa Delfina Potocka Valse du petit chien és el títol que Chopin donà en aquest vals, però és més conegut com a Vals del minut
7 Do sostingut menor 1847 1847 Op. 64/2 B.164/2 Baronessa Nathaniel de Rothschild (= Charlotte de Rothschild) Usat a Les Sylphides i a la pel·lícula Secret
8 La bemoll major 1847 1847 Op. 64/3 B.164/3 Comtessa Katarzyna Branicka (o Bronicka)
9 La bemoll major 1835 (24 de setembre) 1852 Op. post. 69/1 B.95 Charlotte de Rothschild, Mme Peruzzi i Maria Wodzińska L'adieu
10 Si menor 1829 1852 Op. post. 69/2 B.35 Wilhelm Kolberg
11 Sol bemoll major 1832 1855 Op. post. 70/1 B.92 Usat a Les silfides
12 Fa menor/La bemoll major 1841 (Juny) 1855 Op. post. 70/2 B.138 Marie de Krudner, Mme. Oury, Élise Gavard & Comtessa Esterházy
13 Re bemoll major 1829 (3 d'octubre) 1855 Op. post. 70/3 B.40
14 Mi menor 1829 (? 1830–35) 1868 - B.56 KK IVa/15 P1/15
15 Mi major 1829–30 1871–72 - B.44 KK IVa/12 P1/12
16 La bemoll major 1827–30 1902 - B.21 KK IVa/13 P1/13 Emily Elsner
17 Mi bemoll major 1827–30 1902 - B.46 KK IVa/14 P1/14 Emily Elsner Espuri
18 Mi bemoll major 1840 1955 - B.133 KK IVb/10 Émile Gaillard Encapçalament "Sostenuto"; no sempre classificat com a vals
19 La menor 1847–49 1955, 1958 - B.150 KK IVb/11 P2/11 Edició no impresa, publ. París 1955; ed. Jack Werner 1958
20 Fa sostingut menor 1838 (?) 1932 - KK Ib/7 A1/7 Vals melancòlic; espuri
- Do major 1824 (?) - - KK Vb/8 Perdut
- La menor 1824 - - - KK Vf Comtessa Lubienska Perdut
- Do major 1826 - - KK Vb/3 Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
- La bemoll major 1827 - - KK Vb/4 Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
- Re menor 1828 - - KK Vb/6 La Partenza. Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
- La menor 1829 - - Descobert el 1937; estava en possessió de H. Hinterberger de Viena, però actualment es creu que està destruït
- La menor 1829 (?) - - - - Esbossos per a un breu preludi i tema principal
- La bemoll major 1829–30 (21 de desembre de 1830) - - KK Vb/5 Esmentat en una carta de Chopin a la seva família (21 de desembre de 1830). Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
- Mi bemoll major 1829–30 - - KK Vb/7 Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
- Do major 1831 - - Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
- ? 1845 (by) - - - KK Ve/12 Esmentat en el diari de L. Niedźwiecki
- Si major 1848 (12 d'octubre) - - B.166 KK Va/3 Mrs Erskine Manuscrit en una col·lecció privada inaccessible.
- Si bemoll major 1849 - - Descobert el 1952; en possessió de Arthur Hedley
- Mi bemoll major 1829-30 - - KK Vb/7 Esmentat en cartes de Breitkopf a Izabela Barcińska l'any 1878
- ? ? - - - KK Ve/10 Apareix Llistat en un catàleg de subhasta a París, març de 1906
- ? ? - - - KK Ve/11 Esmentat en cartes de Breitkopf a Izabela Barcińska l'any 1878
- ? ? - - - KK Vf Uns quants valsos; perduts

Referències[modifica]