Vés al contingut

Sonata per a violoncel i piano (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sonata per a violoncel (Chopin))
Infotaula obra musicalSonata per a violoncel i piano
Títol originalSonate, en sol mineur, pour piano et violoncelle (fr) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalSonata per a violoncel Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsol menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Creació1846 Modifica el valor a Wikidata
Gèneresonata Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 160
catàleg Chomiński C 204 Modifica el valor a Wikidata
Part deChamber Music by Chopin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 14a6bd0d-2fff-46e0-b11e-ad46ec0410aa IMSLP: Cello_Sonata,_Op.65_(Chopin,_Frédéric) Allmusic: mc0002658127 Modifica el valor a Wikidata
Compassos 8-10, l'entrada del violoncel, de la Sonata per a violoncel en sol menor de Chopin.

La Sonata per a violoncel en sol menor, op. 65, va ser composta per Frédéric Chopin el 1846. És una de les nou obres de Chopin publicades en vida que van ser escrites per a altres instruments diferents del piano (tot i que el piano segueix apareixent en tota obra que va escriure). Chopin va compondre quatre sonates: una per a violoncel i les altres són sonates per a piano. La sonata per a violoncel va ser l'última de les obres que es publicaran en vida de Chopin.

Està formada per quatre moviments:

  • Allegro moderato en sol menor.
  • Scherzo en re menor. Trio en re major.
  • Largo en si bemoll major.
  • Finale. Allegro, en sol menor, però acaba en sol major.

La sonata va ser escrita per a Auguste Franchomme i també està dedicada a ell. La sonata és notable per la concentració del seu material: gran part de la música del primer moviment sorgeix de la declaració inicial de violoncel, i certs temes apareixen en tots els seus moviments. Els tres últims moviments s'interpretaren públicament per Franchomme i Chopin en l'últim concert públic del compositor, a la Salle Pleyel de París, el 16 de febrer de 1848.[1][2][3]

Referències

[modifica]
  1. Hyperion Records
  2. «Graham Caskie site». Arxivat de l'original el 2013-09-15. [Consulta: 11 agost 2015].
  3. Signum Records[Enllaç no actiu]