Androgen
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | hormona sexual, hormona i hormona esteroidal  |
| Codi ATC | G03B |
| ChEBI | 50113 |
Androgen, també anomenat hormona androgènica, és el terme genèric de qualsevol compost natural o sintètic, usualment una hormona esteroide, que estimula o controla el desenvolupament i el manteniment de característiques masculines en els vertebrats mitjançant la unió a receptors d'andrògens.[1] Això inclou l'activitat dels òrgans sexuals masculins accessoris i el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris masculins. Els andrògens, que van ser descoberts el 1936, també s'anomenen testoides. Els andrògens també són els esteroides anabòlics originals i els precursors de tots els estrògens, les hormones sexuals femenines. El principal i més ben conegut dels andrògens és la testosterona. L'ablació androgènica pot ser usada com una teràpia eficaç en el càncer de pròstata.
Tipus[modifica]
El subgrup principal d'andrògens, els andrògens adrenals, inclou qualsevol dels esteroides de 19 carbonis sintetitzats pel còrtex adrenal, la porció exterior de la glàndula adrenal que funciona com precursora d'esteroides, incloent-hi la dehidroepiandrosterona (DHEA), sulfat de dehidroepiandrosterona (DHEA-S), i androstenediona.
A part de la testosterona, altres andrògens inclouen:
- Dehidroepiandrosterona (DHEA): una hormona esteroide derivada del colesterol. És el precursor principal dels estrògens. També s'anomena dehidroisoandrosterona o dehidroandrosterona.
- Androstenediona (Andro): un esteroide androgènic que es converteix metabòlicament en testosterona i altres andrògens. Él seu ús en el culturisme o atletisme està prohibit pel Comité Olímpic Internacional i altres organitzacions esportives.
- Androstenediol: es creu que és el principal metabolit que regula la secreció de gonadotropina.
- Androsterona: un subproducte químic amb efectes masculinitzants secundaris i que en l'orina es troba en la mateixa proporció en mascles i femelles.
- Dihidrotestosterona (DHT): un metabolit de la testosterona, i més potent que aquesta, ja que s'uneix amb més força als receptors d'andrògens. Es produeix a la pell i al teixit reproductiu.
Funcions[modifica]
- Formació dels testicles, ja que al principi del desenvolupament dels mamífers les gònades poden esdevenir ovaris o testicles.[2] En humans certs gens del cromosoma Y, particularment el SRY, controlen el desenvolupament del fenotip mascle incloent la conversió de les bipotencials gònades en testicles.
- Producció d'andrògens cap a les vuit setmanes de la formació del fetus apareixen les cèl·lules Leyding que no són epitelials que produeixen androgens.
- Efectes androgènics els androgens funcionen com hormones de senyalament paracrines per a produir esperma i també necessàries per masculinitzar el fetus en formació (incloent-hi la formació del penis i l'escrot).
- Regulació primerenca, l'acció dels andrògens sovint implica la conversió de la testosterona a 5α-dihidrotestosterona (DHT).
- Espermatogènesi, durant la pubertat, l'androgen disminueix la formació de l'hormona luteinisinant (LH) i l'hormona estimulant del fol·licle (FSH) i es formen els tubs seminífers i les cèl·lules es diferencien en esperma, la producció d'esperma, gràcies als andrògens, continua en els adults.[3] Es poden fer servir andrògens exògens per la contracepció masculina.
- Inhibició del dipòsit de greix. Els mascles típicament tenen un menor contingut de teixit adipós que les femelles i els estudis fets suggereixen la capacitat inhibidora de dipositar greix dels andrògens per bloqueig de la via.[4]
- Massa muscular. Els andrògens promouen el creixement de les cèl·lules musculars esquelètiques.[5]
- Cervell. Afecten el comportament i en concret l'agressivitat.[4] i la libido. A més alteren altres estructures del cervell produint diferències entre sexes.[6]
- Insensibilitat als andrògens en humans. La capacitat reduïda del cariotip del cromosoma XY del fetus a respondre als andrògens pot portar a diverses condicions incloent la infertilitat i els estadis intersexuals.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Androgen |
- ↑ Sriram. "Steroids". Medicinal Chemistry. Pearson Education India. p. 437.
- ↑ Scott F. Gilbert; with a chapter on plant development by Susan R. Singer. Scott F. Gilbert. Developmental Biology. 6th. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates, 2000. ISBN 0-87893-243-7.
- ↑ Stephen Nussey and Saffron Whitehead. Saffron A. Whitehead and Stephen Nussey. Endocrinology: an integrated approach. Oxford: British Institute of Organ Studies, 2001. ISBN 1-85996-252-1.
- ↑ 4,0 4,1 Singh R, Artaza JN, Taylor WE, et al. «Testosterone inhibits adipogenic differentiation in 3T3-L1 cells: nuclear translocation of androgen receptor complex with beta-catenin and T-cell factor 4 may bypass canonical Wnt signaling to down-regulate adipogenic transcription factors». Endocrinology, 147, 1, gener 2006, pàg. 141–54. DOI: 10.1210/en.2004-1649. PMID: 16210377.
- ↑ Sinha-Hikim I, Taylor WE, Gonzalez-Cadavid NF, Zheng W, Bhasin S «Androgen receptor in human skeletal muscle and cultured muscle satellite cells: up-regulation by androgen treatment». The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, 89, 10, octubre 2004, pàg. 5245–55. DOI: 10.1210/jc.2004-0084. PMID: 15472231.
- ↑ Cooke B, Hegstrom CD, Villeneuve LS, Breedlove SM «Sexual differentiation of the vertebrate brain: principles and mechanisms». Frontiers in Neuroendocrinology, 19, 4, octubre 1998, pàg. 323–62. DOI: 10.1006/frne.1998.0171. PMID: 9799588.