Vés al contingut

Andrea Vanni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndrea Vanni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1332 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1414 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Siena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1345 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata - 1413 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola senesa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Andrea Vanni o Andrea di Vanni (Siena, vers el 1332 - vers el 1414) fou un pintor italià i il·luminador de l'escola sienesa d'estil romà d'Orient.[1]

Biografia

[modifica]

Andrea Vanni està influenciat per Simone Martini i Ambrogio Lorenzetti. Va dirigir un taller a Siena amb Bartolo di Fredi. També va treballar amb el seu germà Lippo Vanni .

Com Martino di Bartolomeo i Gregorio di Cecco, va fer sobreviure la tradició pictòrica romana d'Orient, sense renovar-la.

Com la majoria de pintors d'aquest període, va ocupar càrrecs públics a la ciutat.

És conegut sobretot per haver format part del grup Caterinati, deixebles de Santa Catalina, amb altres contemporanis seus.[2]

El fresc pintat a la basílica de San Domenico cap al 1390 que representa el sant i un devot té la condició de vertader retrat.

La seva obra mestra és un políptic de l'església de Santo Stefano a Siena, que va ser traslladat al baptisteri.

També va pintar a Nàpols amb el seu germà Lippo.[3]

Obres

[modifica]
  • Un sant i un devot, fresc, basílica de San Domenico a Siena (~ 1390)
  • Cicle de frescos i retaules per a les esglésies de la regió de Siena, inclosa la Cúpula de Siena.
  • Ascensió de Crist (1355-1360), Museu Hermitage, Sant Petersburg (anteriorment atribuït a Bartolo di Fredi)
  • Santa Caterina d’Alexandria (~ 1375), predel·la, Museu Lindenau, Altenburg
  • Sant Francesc
  • Dos plafons pintats (1340 i 1360) per Lippo i Andrea Vanni, al Museu Capodimonte de Nàpols
  • Mare de Déu i Nen, sala del Tresor, basílica Mariazell, Salzburg
  • Verge amb el Nen, Museu Uffizi, Florència
  • Sainte Claire, Pomona College Museum of Art, Claremont, Califòrnia,
  • Saint Paul, Saint Pierre, Museum of Fine Arts, Boston, Estats Units

Referències

[modifica]
  1. Les « Primitifs » italiens (Histoire de l'art)
  2. Lettre à Maître Andréa Vanni, peintre - Lettre LXIX (213) sur l'administration de la ville
  3. drawnbylove

Bibliografia

[modifica]
  • Bowd, S.D. 2011. "Andrea Vanni. ``Fare diligente inquisitione: Gian Pietro Carafa e le origini dei chierici regolari teatini". RENAISSANCE QUARTERLY. 64 (1): 279-280.
  • Bryan, Michael (1889). Walter Armstrong and Robert Edmund Graves. ed. Dictionary of Painters and Engravers, Biographical and Critical (Volume II L-Z). York St. #4, Covent Garden, London; Original from Fogg Library, Digitized May 18, 2007: George Bell and Sons. pp. page 586.
  • Perkins, F. Mason. 1903. "Andrea Vanni". The Burlington Magazine for Connoisseurs. 2 (6): 309-311.
  • Pope-Hennessy, John. 1939. "Notes on Andrea Vanni". The Burlington Magazine for Connoisseurs. 74 (431): 92.
  • Pope-Hennessy, John. 1943. "A Madonna by Andrea Vanni". The Burlington Magazine for Connoisseurs. 83 (484): 174-177.
  • Vanni, Andrea, and Millard Meiss. 1956. "St. John the Evangelist". Annual Report (Fogg Art Museum). 1955 (1956): 46-47.