Catedral de Siena

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Catedral de Siena
Duomo di Siena-9635.jpg
Vista general de la plaça de la Catedral
Dades
Tipus Catedral
Part de Historic Centre of Siena Tradueix
Data de creació o fundació 1220
Data de finalització 1260
Característica
Estil arquitectònic Romànic i gòtic
Material utilitzat Pedra
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióToscana
Provínciaprovíncia de Siena
Ciutat universitàriaSiena
Localització Itàlia Itàlia
Toscana (Piemont)
municipi de Siena
43° 19′ 03″ N, 11° 19′ 43″ E / 43.31758333°N,11.32869444°E / 43.31758333; 11.32869444Coord.: 43° 19′ 03″ N, 11° 19′ 43″ E / 43.31758333°N,11.32869444°E / 43.31758333; 11.32869444
Format per Piccolomini Library Tradueix
Siena Cathedral Pulpit Tradueix
Campanile of the Cathedral of Siena Tradueix
Plànol
Duomo Siena interior.svg
Disseny de la planta
Activitat
Diòcesi arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Religió catolicisme
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La catedral de Siena (Duomo di Siena en italià) és el temple principal i seu episcopal d'aquesta ciutat italiana. Està dedicat a Nostra Senyora de l'Assumpció.

Siena és considerada una de les més belles ciutats de la Toscana, ja que inclou molts llocs que es poden considerar sagrats; això no obstant, un en destaca ja des de la llunyania en acostar-se a aquesta vila, situada a la via Francigena: la catedral de Siena, consagrada a Santa Maria Assumpta. Aquesta església s'adorna amb franges verdes i blanques i conté una façana amb una molt rica decoració. Dotze graons, que simbolitzen els apòstols, condueixen fins al podi sobre el qual descansa l'edifici. La construcció es començà en el segle XII, però hagueren de transcórrer més de cent anys perquè se'n completés en la seva forma actual.

La torre domina el cantó est, mentre que la cúpula del creuer s'eleva sobre una planta hexagonal. El seu interior, immers en una llum misteriosa per les seves línies blanques i negres, resulta sorprenent i fins aclaparador. Unes arcades circulars, altes i fines, divideixen l'espai longitudinal en tres naus. El sumptuós sòl de marbre constitueix un element molt singular, ja que en 56 de les seves rajoles estan representades imatges de filòsofs, personificacions de virtuosos i escenes bíbliques que, en conjunt, expliquen la història de la religió cristiana, des de l'antiguitat fins a la fundació de la ciutat. En l'església, s'hi troben obres dels grans artistes del Renaixement, com el Sant Joan Baptista de bronze, caracteritzat d'una manera molt dramàtica i amb unes línies d'un treball ja madur de Donatello; un Sant Pau de Michelangelo; Maria Magdalena de Bernini; i la trona de marbre, amb l'Oració dels reis, de Pisano.

El complex té, així mateix, un impressionant baptisteri, a l'altra banda del carrer, i l'inacabat Nuovo Duomo (la nova catedral), d'unes descomunals dimensions previstes es pot identificar per la seva nau lateral.

L'església està dedicada a l'Assumpció de Maria, i fins a la mundialment famosa cursa del Palio, que se celebra cada any a la piazza del Campo els dies 2 de juliol i 15 d'agost, no és més que una competició en honor de la Mare de Déu.

Siena també és sagrada mercès a santa Caterina, nascuda el 1347. A la primerenca edat de set anys decidí portar una vida dedicada Déu; als dotze anys, refusà el casament laic que li havien organitzat els seus pares i, en complir els 16, ingressà en l'orde dominic. Sovint experimentava visions. El 1376 instà el papa perquè tornés a Roma des d'Avinyó. Quan els cardenals francesos refusaren el nou papa electe, Urbà VI, i nomenaren Climent VII com a antipapa, Caterina decidí defensar el papa romà amb vehemència i inicià una intensa activitat viatgera. Finalment, abandonà Siena i es traslladà a Roma, on morí el 1380. Actualment és la patrona d'Itàlia i es venera arreu del país, però en especial a Roma, on es troba sepultada en l'església de Santa Maria sopra Minerva, encara que sigui Siena la seva vila nadiua.

Postals de la catedral[modifica]

Bibliografia[modifica]