Andreu Terrades

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAndreu Terrades
Biografia
Naixement 1947 (70/71 anys)
Palma
Nacionalitat Mallorquí
Activitat
Ocupació Poeta
Art

Poesia visual

Pintura
Obra
Obres destacables Darrer mariner (1978), El viatger furtiu (1983)
Modifica les dades a Wikidata

Andreu Terrades (Palma, 1947) és un pintor i poeta visual mallorquí, la tasca artística i social del qual fou rellevant per la revolució plàstica mallorquina dels anys 70, sorgint així la Nova Plàstica Mallorquina. Terrades, membre del Taller Llunàtic, també fou cofundador del col·lectiu Neon de Suro (1975-1982). Les seves obres, que es fonamenten en l'imaginari col·lectiu i les concepcions de la cultura popular mallorquina, gaudeixen d'una gran dimensió crítica. [1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Palma l'any 1947, encara que també estiuejà al poble d'Andratx. El seu pare, Macià Terrades, de qui rebé consells, era pintor, tal com el seu germà, Steva Terrades. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma, on entrà en contacte amb autors que, com ell, serien partícips de la renovació plàstica de Mallorca, com Gerard Matas, Bartomeu Cabot o Tinus Castanyer. Allí descobreix els pintors Francis Bacon i Balthus, els músics Georges Brassens i Jacques Brel i el nou cinema japonès.

Després de treballar com a dibuixant en una agència de publicitat, Andreu Terrades estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona durant els anys 1968 – 1972. Abans de retornar a Palma i vincular-se al moviment artístic de crítica i constatació que s’hi donava respecte a l'art postimpressionista, exposà a la col·lectiva inaugural de la galeria Aquitània de Barcelona (1970). Ja a Palma, durant els anys 1973 i 1974, participà en l'homenatge col·lectiu a Joan Miró i en altres mostres col·lectives, com l'Ensenya 1 en la galeria 4 Gats, la Mostra de pintura jove a Campanet o Art jove a Mallorca en el Centre d’Expositors d’Inca. En aquesta mateixa època, Andreu Terrades es va inscriure en moviments i manifests col·lectius de pes pel que fa al naixement de la nova plàstica a les Illes Balears, com el text Resposta de la jove plàstica mallorquina (1975).

L'any 1975 Andreu Terrades funda, junt amb Bartomeu Cabot, Steva Terrades i Sara Gibert, el col·lectiu Neon de Suro,[2] artistes compromesos amb la renovació de l'art mallorquí. Aquest col·lectiu va publicar una revista crítica amb el mateix nom, distribuïda en un circuit de mail-art arreu del món. Andreu Terrades concretament realitzà el títol 3 (Floreixen carrers...) i el 6 (1936/1945), aquest junt amb Damià Ferrà-Ponç. Durant els anys 1977 i 1978 Terrades participa amb obra personal en les exposicions d'aquest col·lectiu, les quals tingueren lloc a la galeries de Barcelona, Varsòvia, Lund, París o Nova York. Durant aquests mateixos anys també col·labora en la revista poètica Blanc d’Ou.

Els anys que segueixen, a partir de l'any 1979, exposà diverses obres a Palma i Barcelona, encara que l'any 1982 finalitzà la seva tasca en col·lectivitats. Individualment segueix produint poesia visual i exposant pintura i objectes a galeries i locals de Barcelona, com és la sala Metrònom Barcelona o la Fundació Joan Miró, en la sala d'exposicions Espai 10. Aquesta institució exposà, dins de la sèrie El viatge, l'obra Un viatger furtiu l'any 1983, una sèrie de fascicles editats per El Corsari a l'illa dels bojos d'Andratx.[3] Terrades també exposà en ciutats mallorquines, on presentà Plaça vella a la galeria Ferran Cano de Palma l'any 1997 o Barri al Museu de Mallorca l'any 2008.

El juny del 2003 es publicà una obra, titulada Altres pàgines, que englobava els poemes visuals que Andreu Terrades havia realitzat entre els anys 1973 i 2003. Paral·lelament es féu una exposició a la Galeria Ferran Cano de Palma que contenia els llibres de poesia visual, així com d'altres pintures i objectes relacionats.

Andreu Terrades també ha participat en les següents revisions de l’art plàstic mallorquí dels anys setanta: Aproximació a l’avantguarda a Mallorca (La Llonja, Palma, 1996), Una generació innovadora (Banca March, Palma, 1997) i A l’entorn del Neon de Suro, 1975-1982 (Fundació Pilar i Joan Miró, Palma, 1999). A més, va col·laborar en les publicacions Blanc d'Ou i Tafal.

Cal destacar també l’escenografia i vestuari de l’obra teatral Dins un gruix de vellut, d’Alexandre Ballester, al Teatre Principal de Palma (1997).

Obra[modifica]

L'obra d'Andreu Terrades, tot i ser quelcom personal, és una forma d'expressió contemporània conceptual que utilitza la literatura i la plàstica, tot eixamplant-ne els seus horitzons. A mitjans dels anys setanta, l'artista començà a expressar-se a través de llibres visuals amb poesia dibuixada a mà, obres en les quals el mot s'enfronta amb les coses. D'aquesta manera el collage esdevingué el procediment plàstic i narratiu escollit per crear noves situacions artístiques. Ara bé, l'exposició de tals llibres se sol efectuar acompanyada de pintures i objectes.

Pel que fa a la temàtica, les obres d'Andreu Terrades solen tenir sempre l'illa de Mallorca com a marc contextual i de sentit. En elles es topen dunes narratives. Per una banda es dóna una reivindicació de la identitat i l'essència de Mallorca, amb elevat sentit crític i irònic respecte als canvis socioculturals i econòmics que l'illa ha tingut en les últimes dècades. En aquesta línia és un element nostàlgic o anhelós per la unitat de l'home amb el seu entorn i el cosmos, quelcom que s'identifica amb un món mariner desaparegut. D'aquesta manera la iconografia emprada combina elements de l'actualitat i la quotidianitat amb els del món mariner propi de l'imaginari mallorquí, quelcom que apel·la a la memòria col·lectiva i a la realitat de les Illes Balears.

Llibres visuals[modifica]

  • Cap d'ocell, exposada la galeria 4 Gats (1975).
  • Alioma dibuixada, sobre un text de Josep Albertí (1975).
  • 3 (1976)
  • Palma 9 km (1976)
  • Darrer mariner (1977)
  • Breviari masoquista per a una castració col·lectiva a una illa capolada (1978)
  • Diari Mortal (1980)
  • Classmen (1981)
  • NY-TP (1981)
  • Unifruit bananas (1982)

Encara que el total de llibres d'Andreu Terrades és de 22, a partir dels anys vuitanta resten inèdits,[4] a excepció de Silencis de migjorn (2002). Tot i així, l'Espai Annex del Centre d'Art Santa Mònica els va exposar en la seva totalitat, amb l'exposició Bus Expo Terrades (del 3 d'abril al 18 de juny de 2000).

Exposicions[modifica]

El 1973, va fer la primera exposició individual a la Galeria 4 Gats de Palma, després de participar, aquell mateix any, en la mostra inaugural de la galeria (un homenatge a Joan Miró) i en la col·lectiva Ensenya I. Posteriorment exposarà de forma individual o col·lectiva en diverses galeries i centres d'art de ciutats com Palma, Barcelona, Lund, Milà, Nova York, Varsòvia, Berlín o Roma.

Exposicions individuals[modifica]

  • Andreu Terrades. Galeria 4 Gats. Palma (1973)
  • Cap d'ocell. Galeria 4 Gats. Palma (1975)
  • Darrer mariner. Galeria 4 Gats. Palma. (1977)
  • Malgrats. Llibreria Cavall Verd. Palma (1979)
  • Andreu Terrades. Sala de Cultura. Campanet, Mallorca (1980)
  • Darrer Mariner. Metrònom. Barcelona (1981)
  • Unifruit Bananas. Galeria 4 Gats. Palma (1982)
  • Trawesti Point. Galeria Es Cau. Manacor, Mallorca (1983)
  • Elmyr, el viatger furtiu. Fundació Miró. Barcelona (1983)
  • Paisatges. Galeria Ferran Cano. Palma (1986)
  • Mitoscòpia Mediterrània. Metrònom. Barcelona (1987)
  • Setembre. Galeria Bisart. Palma (1991)
  • Balneari. Galeria Urbe. Alcúdia, Mallorca (1992)
  • Circ Fix. Galeria Achanti. Palma (1995)
  • Plaça Vella. Galeria Ferran Cano. Palma (1997)
  • Et convit a un cafè, Marilyn. El Garito. Palma (1998)
  • Agònides. Galeria Ferran Cano. Barcelona (1999)
  • BUS-Terrades. Arts Santa Mònica. Barcelona (2000)
  • Antològica Andreu Terrades (1967-2001). Casal Solleric. Palma (2001)
  • Andreu Terrades. G. Pferdestall. Kultur-Brauerei. Berlín (2002)
  • Altres pàgines. Galeria Ferran Cano. Palma (2003)
  • Cabrera. Cas Metge Dolç. Campanet, Mallorca (2004)
  • Barri. Museu de Mallorca. Palma (2008)
  • Cabrera. Museu de Menorca. Maó (2009)
  • Cabrera. Espai Mallorca. Barcelona (2010)

Exposicions col·lectives[modifica]

  • Homenatge a Picasso. Escola Superior de Belles Arts. Barcelona (1969)
  • Exposició inaugural de la Galeria Aquitània. Barcelona (1970)
  • Per a Miró. Galeria 4 Gats. Palma (1973)
  • Ensenya I. Galeria 4 Gats. Palma (1973)
  • Art nou a Mallorca. Centre de Cultura. Campanet, Mallorca (1974)
  • Art nou a Mallorca. Centre d'expositors. Inca, Mallorca (1974)
  • Gerard Matas / Andreu Terrades. Galeria s'Alicorn. Manacor, Mallorca (1975)
  • Art nou a Mallorca. Saló Mercantil. Inca, Mallorca (1976)
  • Neon de Suro. Galeria 4 Gats. Palma (1976)
  • La gent de Neon de Suro. Galeria Mec-Mec. Barcelona (1977)
  • Neon de Suro. Galeria Remont. Varsòvia (1977)
  • 50 dies de plàstica a Inca. Centre d'expositors. Inca, Mallorca (1978)
  • Neon de Suro. Galeria Saint Petri. Milà (1978)
  • Tramesa postal. Mail Art. Metrònom. Barcelona (1980)
  • Neon de Suro. Centro Lavoroarte. Milà (1981)
  • Llibres d'artista. Metrònom. Barcelona (1981)
  • Relligat-Ensembling. Metrònom. Barcelona (1982)
  • News-Neon-York. Galeria Franklin Furnace. New York (1982)
  • Libros de artista. Salas Ruiz Picasso. Madrid (1982)
  • Gerard Matas / Andreu Terrades. Torre de Ses Puntes. Manacor, Mallorca (1987)
  • Literatures submergides. Centre Cultural Sa Nostra. Palma (1992)
  • Poesia experimental catalana. ICE Barcelona (1993)
  • Estius dels 70. Galeria Achanti. Palma (1995)
  • Aproximació a l'avantguarda a Mallorca. Sa Llotja. Palma (1996)
  • Una generació innovadora. Banca March. Palma (1997)
  • A l'entorn de Neon de Suro. Fundació Pilar i Joan Miró. Palma (1999)
  • Poesia visual catalana. Centre d'Art Santa Mònica. Barcelona (1999)
  • Itineraris damunt paper. Torre de Ses Puntes. Manacor, Mallorca (2000)
  • Homenatge a Guillem Viladot. Espai Guinovart. Agramunt, Lleida (2000)
  • A l'entorn de Neon de Suro. Capella del Roser. Lleida (2001)
  • Poesia visual catalana. Claustre del Monestir. Sant Cugat del Vallès (2001)
  • Desaïllaments. Arts Santa Mònica. Barcelona / Sala Kunstlerhaus Bethanien. Berlín / Instituto Cervantes. Roma (2002)
  • Per Man, per Galicia. Centre Cultural Sa Nostra. Palma (2003)
  • EstormiART. Sala d'exposicions Can Creu d'Inca. Capdepera, Mallorca (2006)
  • Cimentiments. Monestir de la Real. Palma (2007)
  • Art per la vida, Projecte home. Espai Ramón Llull. Palma (2008)

Referències[modifica]

  1. Terrades, Andreu. Andreu Terrades. "Llibres visuals". Barcelona: Centre d'Art Santa Mònica, 2000. ISBN 84-393-5098-8 [Consulta: 12 abril 2013]. 
  2. «Neon de Suro: fullet monogràfic de divulgació». Museu d'Art Contemporani de Catalunya. [Consulta: 12 abril 2013].
  3. Parcerisas, Pilar «"El viatger furtiu", d'Andreu Terrades». Avui, 12-05-1983 [Consulta: 12 abril 2013].
  4. «Andreu Terrades». Mallorca Web. [Consulta: 12 abril 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Terrades, Andreu. Andreu Terrades. "Llibres visuals". Barcelona: Centre d'Art Santa Mònica, 2000. ISBN 84-393-5098-8 [Consulta: 12 abril 2013].