Vés al contingut

Mail Art

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Mail art (MA) o art postal (AP) és un moviment d'intercanvi i comunicació per correu postal. Però una correspondència artística entregada a mà (hand delivery) també es pot considerar art postal.[cal citació]

Concepte i història

[modifica]
Invitació de Ray Johnson a la primera exposició de mail art, 1970

Ray Johnson és un dels pares del Mail Art, des que als anys '60 va fundar a Nova York la New York's Correspondence School.[1][2][3]

Seria tan erroni creure que una butlla papal és només un document històric com esmentar-la com un exemple de mail art.[cal citació] El moviment artístic cal situar-lo dins de grups com Fluxus o els neo-dadaístes. El correu postal condiciona les característiques de l'objecte a enviar, quant a mida, pes o forma, que han d'atenir-se a les condicions establertes pels serveis postals de cada país. És freqüent que existeixin el que podríem denominar «transgressions» del sistema per ambdues parts, de vegades els artistes postals juguen amb les especificacions del reglament postam, i altres, els funcionaris permeten la circulació d'aquests objectes prenent part en un joc del que ja formen part siguin o no conscients d'això.[cal citació] El canal és part integrant, i de vegades la part de major pes, perquè aporta el soroll, la incertesa, o la intervenció sobre l'obra dels serveis postals que transcorre l'objecte.

Però el mail art és una mica més que un simple intercanvi d'art a través del correu, és sobretot comunicació. Ambdós aspectes, art i comunicació es fonen en l'enviament postal, prevalent en cada ocasió i depenent de cada artista postal, un sobre l'altre, o establint una compensació entre ambdues característiques. Avui dia, el mail art ha fet seves les noves tecnologies ofimàtiques o digitals i utilitza qualsevol d'aquests nous instruments com mitjans de difusió, així, es van generalitzar abans els enviaments a través del fax i, després, per mitjà del correu electrònic.[cal citació]

Existeixen diversos principis pels actors del mail art. Aquests, fossin formulats expressament o no en els seus començaments, han esdevingut normes a complir en l'exercici del mail art i en constitueixen l'essència més profunda, de manera que si no es respecten, fa trontollar-se l'esperit del mail art. Tots no són sinó signes diferenciadors de l'art oficial, on el mercat és qui dicta les normes i al que cal ajustar-se per a sobreviure.

  • Llibertat d'expressió: encara que de vegades en els projectes del mail art s'estableixen temes determinats, a l'artista postal se li suposa llibertat absoluta en la creació.
  • No hi ha seleccions, no hi ha jurats. Tots els treballs rebuts en els projectes s'accepten i s'exposen, sense limitacions.
  • No hi ha vendes. Els diners i el mail art no es duen bé, els treballs enviats romanen en poder dels seus receptors en forma d'arxius, i aquests tenen el dret d'exposar-los, col·leccionar-los o disposar d'ells com desitgin, amb una certa obligació entesa de preservar-los i conservar-los de la millor manera possible. A l'art postal hi ha, actualment[Quan?], la discussió si aquests arxius es poden posar a la venda.[cal citació]
  • Realitzar catàlegs o llistes dels participants en els projectes entra dintre tant de les possibilitats econòmiques del moment i de cada artista postal, com de les normes de la bona educació. Els objectes que constitueixen aquest moviment artístic són variats i inclouen:
  • llibres d'artista: llibres fets o modificats per un artista, on l'artista actua sobre una base editada o ensambla fulls manuscrits i obres originals o fotocopiades, però alterant l'original
  • postals d'artista: mides estàndards de postal amb alteracions originals i segell postal, destinatari, remitent i obra són el millor exemple d'art postal
  • segells d'artista: segells amb paper o adhesius fets pels mateixos artistes, originals i sense valor postal però de gran interès pels col·leccionistes.
  • collages: una tècnica «estrella» al MA. El collage és una de les tècniques artístiques de més llarg recorregut (més d'un segle) i que ha trobat molts aliats per la seva plasticitat i resultats.
  • segells de cautxú: fets pels artistes amb les seves obres, o els seus logos. Fets amb planxes o gomes d'esborrar.
  • vídeos,
  • àudios,
  • copy-art,
  • cadenes d'artista: full d'adreces d'artistes on s'envia una obra a una determinada adreça i afegeix la seva adreça fent copies i divulgant. El resultat és piramidal: envies una obra però en reps més de vint.
  • ATC's (Artists Trading Cards) o targetes de presentació d'artista. Mida estandard de cartes de la baralla (naips) intervingudes, numerades i signades, per intercanviar amb artistes.
  • objectes en 3D,
  • creacions digitals,
  • net-art,
  • i un llarg etcètera en el qual cap citar els mateixos sobres postals, intervinguts i convertits en objectes artístics pels remitents. Actualment, acceptat en les biennals, objecte d'estudis acadèmics, inclòs en llibres i antologies, estudiat en les universitats, o de tractament obligat en tota revista d'art de prestigi, està sofrint els intents de ser integrat socialment, per aquesta clàssica manera d'absorció que realitza la societat davant la presència d'un cos estrany en la seva estructura cultural. La col·lecció Rafael Tous a Barcelona és una de les més importants en matèria de Mail Art d'Europa.

Artistes

[modifica]

Hi ha pocs referents de mail art, destaquen:[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Tate. «Mail art» (en anglès britànic). [Consulta: 30 novembre 2022].
  2. ↑ «Mail art | MoMA» (en anglès). [Consulta: 30 novembre 2022].
  3. ↑ «Mail Art» (en anglès). [Consulta: 30 novembre 2022].

Projectes

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mail Art
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mail_Art&oldid=36921894»