Andronic de Rodes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndronic de Rodes
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Rodes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle I aC Modifica el valor a Wikidata
Escolarca de l'escola peripatètica
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Activitat58 aC Modifica el valor a Wikidata –  47 aC Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola peripatètica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBoet Sidoni Modifica el valor a Wikidata

Andronic de Rodes[1] (grec antic: Ἀνδρόνικος, llatí: Andronicus) fou un filòsof peripatètic considerat el desè dels successors d'Aristòtil i cap de l'escola peripatètica de Roma aproximadament l'any 58 aC. Es va formar en l'ambient cultural de la seva ciutat, conegut centre d'estudis aristotèlics, i va dirigir l'escola aristotèlica de l'any 78 aC al 47 aC. Fou mestre de Boet Sidoni, amb qui va estudiar Estrabó. Gràcies a Andronic, tal com explica Plutarc, es va conservar el Corpus Aristotelicum, recollit primer per Apel·licont i portat després a Roma per Sul·la com a botí de guerra.
A partir d'una acurada selecció d'originals per part del gramàtic i bibliotecari Tiranió, va realitzar la primera edició crítica completa de les obres d'Aristòtil, ordenant-les en un esquema rígid i sistemàtic que correspon aproximadament a l'ordre actual.
Com a introducció a la seva edició, Andronic va escriure un volum que contenia el testament d'Aristòtil i, potser, la seva biografia. Va elaborar, a més, el catàleg de tots els escrits aristotèlics. A ell se li deu la famosa divisió entre escrits exotèrics i esotèrics, amb la consegüent llegenda de la doble doctrina, i també el nom dels llibres de Metafísica: els que van després de la física. Cap d'aquestes obres s'ha conservat, perquè el llibre Ètica a Nicòmac, l'edició del qual li és atribuïda, segurament va ser feta per un autor posterior. També va fer l'edició crítica de Teofrast.[2]

Origen etimològic de la metafísica[modifica]

Fou el primer a emprar el nom metafísica per designar a la filosofia inicial d'Aristòtil.[3] Quan l'obra d'Aristòtil va caure en mans d'Andronic, va trobar una sèrie d'escrits sobre una filosofia primera que estaven mancades d'un títol explícit. Andronic els va donar el títol de metafísica, τἁ μετà τἁ φυσικά (literalment, els que estan després de la Física), perquè venien després dels vuit llibres de Física; després, el mot va prendre el significat actual pel fet que en aquest llibre es parlava de coses més enllà de la naturalesa.

Referències[modifica]

  1. Aristòtil. Història dels animals. Traducció: Juli Pallí. Vol. I. Fundació Bernat Metge, 1996, p. 30 [Consulta: 13 setembre 2022]. 
  2. Andronicus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 176
  3. Chroust, Anton-Hermann «The Origin of "Metaphysics"» (en anglès). The Review of Metaphysics, 14, 4, 1961.