Anna Maria Molina de Haro
  | |||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 2 gener 1950 Girona | ||||||||||||||||
| Mort | 17 agost 1979 (29 anys) Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (Barcelonès) | ||||||||||||||||
| Causa de mort | Mort accidental (Accident automobilístic ) | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | atleta | ||||||||||||||||
| Esport | atletisme | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Anna Maria Molina de Haro (Girona, 2 de gener de 1950 - Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, 17 d'agost de 1979) fou una atleta catalana.
Va desenvolupar gran part de la seva carrera al Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), encara que també va passar pel club de Vallehermoso de Madrid.[1] Entre 1967 i 1978, ha estat campiona d'Espanya en 25 ocasions (17 a l'aire lliure i 20 en pista coberta) i campiona de Catalunya en 24 (15 a l'aire lliure i 9 en pista coberta).[1] Concretament, va ser campiona en curses de tanques, salt d'alçada, llançament de pes i de disc i en proves combinades.[1]
Una lesió el 1971 li va impedir participar en els Jocs Olímpics de Múnic de l'any següent i es va limitar als llançaments de pes i de disc, proves en què va acumular 14 títols estatals.[1] Durant la seva carrera va millorar 52 rècords de Catalunya a l'aire lliure i 28 d'Espanya.[1] Va rebre l'Insígnia d'Or de la Federació Espanyola d'Atletisme en reconeixement a les seves fites esportives.
Va morir el 17 d'agost de 1979 a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron conseqüència de les ferides greus provocades en un accident de cotxe.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ana María Molina de Haro». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Bernardos, Manuel «Falleció Ana María Molina». El País [Barcelona], 17-08-1979.