Anna d'Habsburg (1280-1327)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna d'Habsburg
Anna of Austria (1275–1327).jpg
Biografia
Naixement 1280 (Gregorià)
Viena
Mort 19 març 1328 (47/48 anys)
Breslau
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Nobile
Família Dinastia dels Habsburg
Cònjuge Hermann Ier de Brandebourg
Henry VI the Good Tradueix (1310 (Gregorià)–1327 (Gregorià))
Fills John V, Margrave of Brandenburg-Salzwedel Tradueix
Matilde de Brandenburg
Pares Albert I d'AlemanyaElisabet de Tirol
Germans Caterina d'Habsburg, Elisabet d'Àustria, Judit d'Oettingen, Agnès d'Àustria, Frederic I d'Habsburg, Albert II d'Àustria, Rodolf III d'Habsburg, Leopold I d'Àustria, Otó I d'Habsburg i Enric el Gentil
Modifica les dades a Wikidata

Anna d'Habsburg, (Viena 1275/80-1327), filla primogènita de l'emperador Albert  I d'Habsburg i d'Elisabet de Tirol, i serà educada en la cort per ser casada, com era el habitual en la seva època per a les dones.[1]

Biografia[modifica]

Família[modifica]

Els seus germans més notables van ser Rodolf  I de Bohèmia, Frederic  el Bell, Leopold I duc d'Àustria, Albert  II d'Àustria, el duc Otó d'Àustria i Agnès, reina d'Hongria.

Els avis materns d'Ana eren Meinard II de Gorízia-Tirol, duc de Caríntia, i la seva esposa Elisabet de Baviera, reina d'Alemanya. Els seus avis paterns van ser Rodolf  I d'Habsburg i la seva primera esposa, Gertrudis de Hohenberg. Les seves ties paterns i oncles incloïen a Rodolf II duc d'Àustria, Matilde, duquessa de Baviera, Clemència, reina d'Hongria, i Judit, reina de Bohèmia.

Primer matrimoni[modifica]

Anna es va casar en primeres noces el 1295 a Graz, amb Herman, marcgravi de Brandenburg-Salzwedel. Van tenir quatre fills:

  1. Judit de Brandenburg (1301-1353), hereva de Coburg, casada amb el comte Enric VIII de Henneberg
  2. Joan (1302-1317), va succeir al seu pare, però va morir jove
  3. Matilde de Brandenburg (morta en 1323) es va casar amb Enric IV el Fidel
  4. Agnès de Brandenburg (1297-1334), hereva d'Altmark (Antiga Marca), es va casar amb el marcgravi Valdemar de Brandenburg, (1281-1381) i el 1319 amb el duc Otó  de Brunswick-Gotinga (1290-1344).

En 1308, Herman va morir, i el seu fill Joan el va succeir.

Segon matrimoni[modifica]

En 1310 Anna es va casar amb Enric VI de Silesia, duc de Breslàvia, fill d'Enric V el Gros i la seva esposa Isabel de Kalisz.[2][3]Van tenir tres filles:

  1. Elisabet de Brieg (c. 1311-20 de febrer 1328), es va casar abans de 10 de gener 1322 amb el duc Conrad I d'Oleśnica.
  2. Eufèmia de Brieg (Ofka) (vers  1312 -  21 de març posterior a 1384), es va casar abans de 29 de novembre de 1325 amb el duc Boleslau el Vell de Niemodlin (Falkenberg).
  3. Margarita de Brieg (vers  1313 - 8 de març 1379), abadessa de Santa Clara en Breslàvia (1359).

Anna va morir el 19 de març de 1327 a Legnica. Va deixar al seu marit vidu, i no havia pogut tenir un fill home. Quan el seu marit va morir deu anys més tard, el ducat de Breslau o Breslavia es va fusionar amb la corona de Bohèmia.

Referències[modifica]

  1. Habsburgo 2
  2. Enrique fue también Duque de Brzeg y Legnica entre 1296 y 1311 como co-gobernante con dos hermanos, que se repartieron los ducados de Silesia entre ellos en 1311.
  3. Complete Genealogy of the House of Piast: Silesia