Vés al contingut

Meinard II de Gorízia-Tirol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMeinard II de Gorízia-Tirol

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Meinhard II Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1238 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1295 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Greifenburg (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaStift Stams Austrian Grave (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governador de Caríntia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMeinardins Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabet de Baviera (1259, 1258 (Gregorià)–1273) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlbert II de Gorízia-Tirol, Lluís de Gorízia-Tirol, Elisabet de Tirol, Enric I de Bohèmia, Otó III de Caríntia, Agnès de Tirol Modifica el valor a Wikidata
ParesMeinard I de Gorízia-Tirol Modifica el valor a Wikidata  i Adelheid of Tyrol Modifica el valor a Wikidata
GermansAlbert I de Gorízia
Adelheid, countess of Gorizia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort. El 1286 a més va adquirir el ducat de Caríntia amb la Marca de Carniola per cessió imperial.

Era el fill del comte Meinard III de Gorízia i I de Tirol (Gorízia-Tirol) i la comtessa Adelaida del Tirol (morta el 1275/79). El seu fill menor, Enric VIII el va succeir com a duc de Caríntia el 1307 i va ser elegit rei de Bohèmia; la seva filla gran Isabel, casada amb Albert I d'Habsburgo es va convertir en reina dels romans el 1298

En 1259, el jove Meinard es va sostreure de la custòdia de l'arquebisbe de Salzburg per reclamar la seva herència. Quan els drets a l'herència, i les propietats de Gorízia i el Tirol foren dividits el 1271 entre ell i el seu germà petit, Albert I, Meinard va rebre Tirol, governant l'anomenada línia meinardina de Tirol o de Gorízia-Tirol. Es va esforçar per adquirir el domini sobre els bisbats de Trent i Brixen, adquirint així diversos territoris a la vall del Inn. Se'l coneix com el creador del Tirol com a territori independent. Meinard va obrir camins i va construir rutes, va encunyar monedes, especialment la moneda de plata "Zwainziger" (vint), tipus que es va copiar en altres parts d'Europa i va arribar a ser coneguda com a Groschen.

Com defensor del rei alemany Rodolf d'Habsburgo en el seu conflicte amb el rei Ottokar II de Bohèmia, va rebre l'administració del ducat de Caríntia i la marca de Carniola el 1286 i, finalment, com un feu imperial el 1286, i es va convertir en el primer duc de Caríntia de la seva dinastia. Fins on es pot determinar, no tenia ascendència en les famílies ducals anteriors de Caríntia, mentre que era un descendent llunyà d'alguns dels primers senyors de Merània, Ístria i Carniola. La seva investidura del ducat incloïa una clàusula per la qual en cas d'extinció de la línia masculina, els Habsburg serien els seus hereus. Això es va materialitzar en 1335 després de la mort del seu fill Enric.

Meinard va morir el 1295 a Greifenburg, Caríntia. El va succeir el seu fill Enric VIII

Matrimoni i fills

[modifica]

Meinard es va casar vers 1258 amb Elisabet de Baviera (vers 1227-1273), la filla del duc Otó II de Wittelsbach l'August (1231-1253) i vídua del rei Conrad IV, rei dels Romans. Per tant ell era el padrastre de Conrad V d'Alemanya o Conrad III de Jerusalem, duc de Suàbia i el reclamant del Regne de Sicília, que va ser assassinat el 1268. Amb Elizabet va tenir els següents fills:

Ancestres

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Meinard I de Gorízia
 
 
 
 
 
 
 
Engelbert II de Gorízia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elisabet de Schwarzenburg
 
 
 
 
 
 
 
Engelbert III de Gorízia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Otó I de Scheyern-Dachau
 
 
 
 
 
 
 
Adelaida de Scheyern-Dachau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adelaida de Weilheim
 
 
 
 
 
 
 
Meinard I de Gorízia-Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertold III d'Andechs
 
 
 
 
 
 
 
Bertold I d'Ístria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sofia d'Ístria
 
 
 
 
 
 
 
Matilde d'Andechs
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Otó IV de Scheyern
 
 
 
 
 
 
 
Hedwiga de Dachau-Wittelsbach
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Heilika de Pettendorf-Lengenfeld
 
 
 
 
 
 
 
Meinard, Duc de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertold I de Tirol
 
 
 
 
 
 
 
Enric I de Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès d'Ortenburg
 
 
 
 
 
 
 
Albert IV de Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adalberó de Wangen
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Wangen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Matilde d'Eschenbach
 
 
 
 
 
 
 
Adelaida de Tyrol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric II de Frontenhausen-Lechsgemünd
 
 
 
 
 
 
 
Enric II de Frontenhausen-Lechsgemünd
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Liucard
 
 
 
 
 
 
 
Uta de Frontenhausen-Lechsgemünd
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Liutold I de Plain
 
 
 
 
 
 
 
Adelaida de Plain
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Uta d'Àustria
 
 
 
 
 
 

Bibliografia

[modifica]
  • Hermann Wiesflecker, Meinhard der Zweite. Tirol, Kärnten und ihre Nachbarländer am Ende des 13. Jhs. (Schlern-Schriften 124), Innsbruck: Wagner 1955, Reimpressió 1995.
  • Eines Fürsten Traum. Meinhard II. - Das Werden Tirols, Catalogue, Dorf Tirol/Innsbruck 1995.