Annibalià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAnnibalià
Hannibalianus - Follis s3935.jpg
Moneda amb l'efígie d'Annibalià i la inscripció FL HANNIBALIANO REGI, al revers la personificació del riu Eufrates amb la inscripció SECVRITAS PVBLICA.
Naixement 315
Mort 337 (21/22 anys)
Constantinoble
Ocupació Polític i militar
Modifica dades a Wikidata

Annibalià (en llatí:Flavius Hannibalianus (?- 337) fou un membre de la dinastia Constantina, que va ser designat per Constantí I el Gran, el seu oncle, com a governant d'una part de l'Imperi Romà a la seva mort.

Relacions familiars i títols[modifica | modifica el codi]

Annibalià era fill de Flavi Dalmaci i nét de l'emperador Constanci Clor, per tant nebot de Constantí I el Gran.[1][2] Annibalià i el seu germà Dalmaci van ser educats a Tolosa pel bisbe Exuperi.[3]

Al voltant de l'any 320, Constantí va demanar la presència del seu germà Flavi Dalmaci i els seus fills a la cort de Constantinoble. Annibalià es va casar amb la filla gran de Constantí, Constància, l'any 335,[1]i va rebre el títol de nobilissimus.[4][5]

Amb ocasió de la campanya de Constantí contra els perses de l'any 337, Annibalià va rebre el títol de Rex Regum et Ponticarum Gentium («rei dels reis i de la gent del regne del Pont»).[1][2] Probablement la intenció de Constantí era posar Annibalià al tron de la regió del Pont, quan hagués derrotat els perses.

Mort[modifica | modifica el codi]

Però Constantí es va sentir malalt i qui va anar a la guerra va ser el seu fill Constanci, que no va aconseguir els objectius marcats pel seu pare. Quan Constantí va morir el maig del 337, el senat romà el va reconèixer com a august, com Constantí havia previst, juntament amb els tres fills de l'emperador i el germà d'Annibalià. Malgrat tot no va poder assolir mai el govern, ja que a Constantinoble va haver una revolta de les tropes, probablement instigada pel seu cosí Constanci, quan va tornar pel funeral del seu pare. Durant la revolta el van assassinar i també al seu pare i al seu germà i altres persones que eren amics d'ells.[6][7][8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Annibalià Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Ammià Marcel·lí, XIV.2.
  2. 2,0 2,1 Sext Aureli Víctor, De Caesaribus XLI.20
  3. Michel Labrousse. Toulouse antique: des origines à l'établissement des Wisigoths. E. de Boccard, 1968, p. 515. 
  4. Zòsim, Historia Nova II.39.2.
  5. Gibbon, 1825, p. 99; 110; 126.
  6. Zòsim, Historia Nova III.40.3
  7. Julià l'Apòstata, Epistula ad Athenienses, 270 C
  8. Gibbon, 1825, p. 122-123.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gibbon, Edward. the history of the decline and fall of the roman empire. Londres: Lackington, Allen & Co., 1825.