Anteambuló
Un anteambuló era esclau que anava al davant del seu amo obrint camí. De primer els anteambulons cridaven «date locum domino meo» (doneu espai al meu senyor), i si això no bastava, utilitzaven qualsevol eina o les pròpies mans.[1] El mot és un compost de la preposició llatina ante, davant, i del verb ambulare caminar. Plini el Vell n'esmenta algun cas específic a la seva obra Història natural.
S'anomenava també anteambulons els lliberts o clients que acostumaven a caminar al davant dels seus antics amos o patrons quan aquests apareixien en públic.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Seva i Llinares, Antoni. «anteambulo, anteambulonis». A: Diccionari Llatí-Català. vol.. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 124. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ Smith, William. «Anteambulones». A: Dictionary of Greek and Roman Roman Antiquities (en anglès). Londres: John Murrai, 1857, p. 97 [Consulta: 24 març 2015].