Antocòrids
Anthocoridae  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hemiptera |
| Subordre | Heteroptera |
| Família | Anthocoridae Fieber, 1837 |
Els antocòrids (Anthocoridae) son una família d'hemípters heteròpters de l'infraordre Cimicomorpha, de mida petita, la majoria mesuren 2–5 mm i solen ser depredadors. Depreden les seues preses mitjançant el seu estilet. Els antocòrids més comuns pertanyen als gèneres Anthocoris i Orius.
Història natural[modifica]
Els antocòris usen el seu aparell bucal picador-xuclador per a penetrar al cos de les seues preses i alimentar-se dels fluids interns d'aquestes. Tant la nimfa com l'adult són depredadors actius. S'alimenten d'àfids, psíl·lids, psocòpters, i dels ous de diversos tipus d'insectes (lepidòpters, himenòpters, etc.).[1]
Les nimfes són allargades, grogues o ataronjades (enfosquint-se segons avança el seu estadi de desenvolupament) i de cos relativament pla, atenent a l'espècie i el sexe, ales desenvolupades però curtes, i antenes amb quatre artells. Certes espècies tenen la capacitat de reconèixer compostos volàtils de les plantes atacades per les seues preses, i així pondre els ous sobre o dins de les fulles,[2] assegurant-se que la seua progènie té aliment per a desenvolupar-se. Una vegada ixen de l'ou les larves detecten les preses per l'olfacte i el tacte.
Hivernen en forma d'adults, en les escletxes dels arbres preferentment, encara que també ho fan en altres llocs. Al començament de la primavera, eixen a l'exterior per iniciar el seu cicle biològic. Tenen entre 2 i 3 generacions per any.
Gèneres[modifica]
- Acompocoris
- Alofa
- Amphiareus
- Anthocoris
- Calliodis
- Cardiastethus
- Coccivora
- Dufouriellus
- Elatophilus
- Lasiochilus
- Lyctocoris
- Macrothacheliella
- Melanocoris
- Nidicola
- Orius
- Paratriphleps
- Physopleurella
- Plochiocoris
- Scoloposcelis
- Solenonotus
- Temnostethus
- Tetraphleps
- Xylocoris
Referències[modifica]
- ↑ «Anthocoridae». EcuRed.
- ↑ «Hemípteros: Antocóridos y míridos». Plagas y enfermedades de los manzanos de Guipuzkoa. Arxivat de l'original el 12 maig 2018. [Consulta: 26 desembre 2021].
