Anticitera
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
![]() | ||||
Localització | ||||
| ||||
Estat | Grècia | |||
Regió | Perifèria d'Àtica | |||
Municipi | Kythira Municipality (en) ![]() ![]() | |||
Població | ||||
Total | 68 ![]() | |||
• Densitat | 3,44 hab./km² | |||
Geografia | ||||
Part de | illes Jòniques ![]() | |||
Superfície | 19,776 km² ![]() | |||
Mesura | 3,5 km ![]() ![]() ![]() ![]() | |||
Banyat per | mar Jònica ![]() | |||
Altitud | 0 m ![]() | |||
Dades històriques | ||||
Patrocini | Saint Myron (en) ![]() ![]() | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 801 ![]() | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 27360 ![]() | |||
Altres | ||||
Lloc web | antikythira.gr ![]() |
Anticitera (en grec Αντικύθηρα, Andikíthira; en italià Cerigotto) és una illa grega a la prefectura o nomós de l'Àtica, situada al sud del Peloponès i de Citera, i al nord-oest de Creta, amb una extensió de 20 km ². S'ha fet especialment famosa per la troballa al 1902 de l'anomenat mecanisme d'Anticitera, el més antic sistema mecànic de computació conegut, datat del 87 aC. Aquest mecanisme és un conjunt d'engranatges de bronze que permet calcular la posició exacta dels astres en un calendari solar a manera d'un astrolabi.
Antikythera també pot referir-se a l'estret d'Antikythera, a través del qual l'aigua mediterrània entra al mar de Creta.[1]
Geografia[modifica]
La seva superfície terrestre és de 20,43 quilòmetres quadrats i es troba a 38 quilòmetres al sud-est de Kythira. És la part més allunyada de la regió àtica des del seu cor a l'àrea metropolitana d'Atenes. Té forma de pastís, de 10,5 km ENN a SSE per 3,4 km ENE a WSW. Destaca per la ubicació de la descoberta del mecanisme Antikythera i per la històrica ruïna d'Antikythera.[2]
El seu principal assentament i port és Potamós (pop. 34 habitants al cens de 2011).[2] Els únics altres assentaments són Galanianá (pop. 15) i Charchalianá (pop. 19). El transbordador F / B Ionis de la companyia nàutica Ablemon visita periòdicament a Antikythera en el seu recorregut entre Pireu (Atenes) i Kissamos-Kastelli a Creta.
Fauna[modifica]
Anticitera és un lloc molt important per a les aus migratòries durant els seus moviments estacionals, a causa de la seva posició geogràfica i de certes característiques (una illa longitudinal, amb direcció nord-sud i un impacte humà molt baix).[3] A més, l'illa acull la colònia reproductora més gran del falcó d'Eleonora (Falco eleonorae) del món.[4] La importància d'Antikythera per a l'estudi de la migració d'aus va portar a la creació de l'Observatori d'Onitològics de l'Observatori Antikythera (A.B.O). L'illa també compta amb una gran població de cabres salvatges[5]
Galeria[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Peter Saundry, C. Michael Hogan & Steve Baum. 2011. Sea of Crete. Encyclopedia of Earth. Eds.M.Pidwirny & C.J.Cleveland. National Council for Science and Environment. Washington DC.
- ↑ 2,0 2,1 «Population & housing census 2001 (incl. area and average elevation)» (en grec). National Statistical Service of Greece. Arxivat de l'original el 21 setembre 2015.
- ↑ The Importance of Antikythira
- ↑ Dimalexis, A; Xirouchakis, S; Portolou, D; Latsoudis, P; Karris, G; Georgiakakis, P; Fric, J; Barboutis, C; Bourdakis, S «Breeding distribution and population status of the Eleonora's falcon (Falco eleonorae) in Greece». Journal of Ornithology, 149, 2008, pàg. 23–30. DOI: 10.1007/s10336-007-0207-4.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 7 d'octubre 2015.
Vegeu també[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anticitera |