Vés al contingut

Antinovel·la

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'antinovel·la és un tipus de novel·la experimental propi del segle XX que defuig les convencions tradicionals del gènere, tals com l'estructura segons el plantejament, nus i desenllaç o la linealitat del temps, i empra tècniques innovadores com el monòleg interior en detriment de l'argument.[1] El lector, tractant de vèncer les dificultats que enclouen aquestes modificacions, és mogut a participar de l'acte creatiu i no ser-ne tan sols un mer espectador. James Joyce, Marcel Proust, Virginia Woolf, Samuel Beckett, Julio Cortázar en són alguns dels seus representants. L'antinovel·la té grans coincidències amb la nouveau roman i alguns autors són considerats indistitament d'ambdues categories.

Referències[modifica]

  1. Ana María Platas Tesende. Diccionario de términos literarios. (en castellà). Espasa Libros, 2011. ISBN 9788467036916 [Consulta: 14 febrer 2015].