Julio Cortázar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJulio Cortázar
Cortázar.jpg
Julio Cortázar al 1967.
Biografia
Naixement 26 d'agost de 1914
Ixelles, Regió de Brussel·les-Capital, Bèlgica
Mort 12 de febrer de 1984(1984-02-12) (als 69 anys)
París, França
Causa de mort Leucèmia limfoide aguda
Lloc d'enterrament Cementiri de Montparnasse
Nacionalitat Argentina, França
Religió Ateisme
Educació Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Buenos Aires7 Tradueix
Activitat
Ocupació Escriptor, traductor, professor
Gènere artístic Narrativa, assaig, poesia
Moviment Realisme màgic, Metaficció
Influències Jean-Paul Sartre
Nom de ploma Julio Denis (als dos primers llibres)
Obra
Obres destacables Rayuela
Família
Cònjuge Ugnė Karvelis Tradueix
Aurora Bernárdez Tradueix
Carol Dunlop Tradueix
Premis
Signatura

IMDB: nm0181497
Modifica les dades a Wikidata

Julio Cortázar (Ixelles, Brussel·les, 26 d'agost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984) fou un prolífic narrador i traductor argentí. Quan tenia quatre anys, se'n va anar a Buenos Aires amb la seva família i, després de completar els seus estudis a la Universitat de Buenos Aires, va ser professor a la Universitat de Cuyo. El 1951, es va exiliar a França per a fugir del règim de Perón, on va treballar per a la UNESCO com a traductor. Més tard es va interessar per la política antifeixista de l'Amèrica llatina, declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment sandinista. Es va casar tres vegades i es va nacionalitzar francès. Va morir després de cures mèdiques que van incloure una transfusió de sang. Està enterrat al Cementiri de Montparnasse de París.

Obra[modifica]

Les novel·les de Cortázar més reeixides, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la més narrativa), i especialment, 62, Modelo para armar, a partir d'un capítol de Rayuela van ser, i són encara, un trencament com el provocat per James Joyce amb el seu "Ulisses", com hi ha hagut altres trencaments en literatura; la seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flaixos que conformen un micro-univers que enganxa el lector -espectador o actiu, segons el seu diàleg amb l'autor-. Un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "enganxa". Un lector que, a més, interactua amb la seva obra en la mesura que ho desitgi.

Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la "en 10 pàgines". Les seves incursions en altres formats - La vuelta al dia en 80 mundos o Un tal Lucas, per exemple-, són altres grans propostes literàries. En la llista següent falta alguna peça com ara Argentina, años de alambradas culturales, en la línia de "Nicaragua, tan violentamente dulce". També va escriure lletres per tangos. I una crònica de viatge, Los autonautas de la cosmopista, un diari novel·lat, crònica de París a Marsella per l'anomenada "Autopista del Sud", escrit amb la seva dona Carol Dunlop.

El 2009, Ed. Alfaguara publica Papeles inesperados que, no per inesperats, consisteixen un retrobament de nous o antics lectors, amb l'escriptor "europeu-americà". Sud i Centre - Americà per decisió i europeu per naixement i també per elecció, donat el seu exili francès i el seu cosmopolitisme. "Papeles inesperados" és una recopilació de la seva última esposa, contes nous, poemes, versions de contes ja publicats... Un títol "inesperat" que és o bé una troballa o bé un retrobament, en funció del lector.

Publicacions[modifica]

  • Los Reyes (1949)
  • Bestiario (1951)
  • Final del Juego (1956)
  • Las armas secretas (1959)
  • Los premios (1960)
  • Historias de cronopios y de famas (1962)
  • Rayuela (1963)
  • Todos los fuegos el fuego (1966)
  • La vuelta al día en ochenta mundos (1967)
  • 62, modelo para armar (1968)
  • Último round (1969)
  • Pameos y meopas (1971)
  • La prosa del Observatorio (1972)
  • Libro de Manuel (1973)
  • Octaedro (1974)
  • Alguien anda por ahí (1977)
  • Territorios (1978)
  • Un tal Lucas (1979)
  • Lucas, sus pudores
  • Queremos tanto a Glenda (1980)
  • Deshoras (1982)
  • Nicaragua tan violentamente dulce (1983)
  • Divertimento (1986)
  • El Examen (1986)
  • Diario de Andrés Fava (1995)
  • Adiós Robinson (1995)

Enllaços externs[modifica]