Ugné Karvelis

De Viquipèdia
Infotaula de personaUgné Karvelis
Biografia
Naixement13 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata
Noreikiškės (Lituània) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 2002 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Ambaixadora
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, traductora, escriptora, autora, diplomàtica, crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJulio Cortázar Modifica el valor a Wikidata

Ugné Karvelis (Noreikiškės, Lituània, 13 de juny de 1935París, 4 de març de 2002) va ser una escriptora, crítica literària, traductora i diplomàtica lituana. El seu treball com a editora de l'editorial francesa Gallimard va ser fonamental per a la difusió a França de la literatura llatinoamericana i de l'Europa Oriental. Va ser companya sentimental de Julio Cortázar, la seva representant literària i divulgadora de la seva obra a Europa i Ambaixadora cultural de Lituània a la UNESCO.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Ugné Karvelis va néixer a Noreikiškės, prop de Kaunas, i els seus pares eren el polític Petras Karvelis (ministre de Relacions Exteriors de Lituània de 1925 a 1929) i l'activista cultural Veronika Bakštyte. La família Karvelis va emigrar a Alemanya el 1944.

El 1940 va ingressar al Sacré Coeur de Berlín, després al Kaunas Aušra Gymnasium (1943-1944) i a l'Escola Francesa de Tubinga (1945-1950). Va estudiar a La Sorbona (1951-1952) i després dret internacional al Departament de Relacions Internacionals de l'Institut de Ciències Polítiques de París, de 1952 a 1956. Va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Colúmbia de Nova York, en els departaments d'Història i d'Economia (1957-1958).[2]

El 1955 va començar a treballar per a la revista L'Express en el seu Departament de Relacions Internacionals. De 1959 a 1983 va ser editora d'Éditions Gallimard, on va començar com a directora del departament Internacional, i després va dirigir les delegacions a Amèrica Llatina, Espanya, Portugal i Europa Oriental. Gràcies a ella van ser publicats a França diversos autors de gran importància, com Julio Cortázar, Alejo Carpentier, Carlos Fuentes, Pablo Neruda, Octavio Paz, Mario Vargas Llosa, Milan Kundera i Vassilis Vassilikos.[1] També va ser crítica literària de Figaro Littéraire, suplement literari de Le Figaro, i de Le Monde.

El 1988 Karvelis va visitar Lituània i el 1991 va ajudar al seu país a ingressar a la UNESCO. El 1993 va ser designada Ambaixadora Permanent de Lituània a la UNESCO.[2]

Va ser traductora de lituà, anglès, espanyol i alemany. Va traduir l'obra de diversos autors lituans al francès: novel·les de Saulius Tomas Kondrotas, Ricardas Gavelis, Bité Vilimaité i Jurga Ivanauskaite; poemes clàssics de Kristijonas Donelaitis, Maironis, Balys Sruoga, Salomeja Neris, Vincas Mykolaitis-Putinas i Jonas Aistis; poemes d'autors moderns, com ara Marcelijus Martinaitis, Eduardas Mieželaitis, Justinas Marcinkevicius, Sigitas Geda, Antanas A. Jonynas, Gintaras Patackas i Almis Grybauskas, entre d'altres.

La relació que des de 1967 a 1978 va mantenir amb Julio Cortázar va ser decisiva en la politització del pensament, els escrits i les activitats públiques de l'escriptor.[1][4] Va crear el Premio Iberoamericano de cuentos, que lliura anualment el Instituto Cubano del Libro, juntament amb la Casa de las Américas i la Unión de Escritores y Artistas de Cuba (UNEAC).[5]

Obres[modifica]

  • Demain, il n'i aura plus de trains, 1991, novel·la (Traukiniu daugiau nebus, 1997).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Goloboff, Mario. «Cap. 11: De otros lados». A: Julio Cortázar - La biografía. Espasa Calpe, 1998, p. 172. ISBN 950-731-205-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Cultural ambassador dies in Paris». The Baltic Times, 07-03-2002. [Consulta: 19 gener 2022].
  3. «UgnÄ— Karvelis». Memim. [Consulta: 19 gener 2022].
  4. «Christophe Karvelis: «Julio fue mi padre sustituto»». Siete Días, 16-08-2014. Arxivat de l'original el 9 de febrero de 2015. [Consulta: 8 febrer 2015].
  5. «Convocan a XIX edición del Premio de Cuento Julio Cortázar» (en castellà). TeleSurTV, 03-06-2020. [Consulta: 19 gener 2022].

Enllaços externs[modifica]