Antoine Pierre Khoraiche

Antoine Pierre Khoraiche
Biografia
Naixement	20 setembre 1907 ; Ain Ebel (Líban) (en)
Mort	19 agost 1994 (86 anys); Beirut (Líban)
Cardenal
	2 febrer 1983 –
Bisbe diocesà
	25 novembre 1957 – ; ← Augustin Bostani – Ibrahim Hélou → ; Diòcesi: eparquia de Sidó dels maronites
Bisbe titular
	25 abril 1950 – ; Diòcesi: bisbat de Tars dels maronites
Bisbe auxiliar
	25 abril 1950 – ; Diòcesi: eparquia de Sidó dels maronites
Dades personals
Religió	Església Catòlica i Església Maronita
Formació	Universitat Sant Josep ; Universitat Pontifícia Urbana
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1950–), sacerdot catòlic (1930–), professor d'universitat
Consagració	Anthony Peter Arida

El Patriarca Moran Mor Anthony III Peter Khoraish (20 de setembre de 1907 - 19 d'agost de 1994), (o Antonios Boutros Khoraish, Antoine Pierre Khreich, Khraish, Khoraiche, àrab: أنطونيوس الثالث بط الثالث بطرش الثالث بطرش بطرش بطرش ) va ser el Patriarca d'Antioquia i el Tot el Llevant des de 1975 fins a la seva dimissió l'any 1986, i cardenal de l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

El patriarca Anthony Khoraish va néixer el 20 de setembre de 1907 a Ain Ebel, un petit poble del sud del Líban.^[1] Va ser un alumne distingit de l'escola primària local del poble, i la seva devoció a la seva fe el va portar als 13 anys a Roma on va començar els seus estudis filosòfics i teològics a la Pontifícia Universitat Urbana. Es va doctorar en filosofia als 16 anys i va tornar a Beirut, on va continuar els seus estudis teològics postdoctorals a la Université Saint-Joseph.

Sacerdoci[modifica]

Va ser ordenat sacerdot pel patriarca maronita d'Antioquia, Anthony Peter Arida a la catedral de Tir al sud del Líban el 12 d'abril de 1930, on també va ensenyar a l' escola catòlica local. De 1930 a 1940, també va ser professor de l'escola Sagesse de Beirut ensenyant filosofia i apologètica, vicari patriarcal de Palestina de 1936 a 1940 i president del tribunal maronita de Terra Santa . Va ser nomenat vicari general de l'arxidiòcesi de Tir dels maronites, i va servir allà des de 1940 fins a 1950.^[2]

Episcopat[modifica]

El 25 d'abril de 1950 el papa Pius XII el va nomenar bisbe auxiliar de Sidó dels maronites i bisbe titular de Tars dels maronites, i el 15 d'octubre de 1950 va ser consagrat com a tal pel patriarca Anthony Peter Arida i els seus co-consagradors foren Ignace Ziadé, Arxieparca d'Alep i François Ayoub, arxieparca de Xipre.^[1]^[2] A partir de 1955 també va ser administrador apostòlic de Sidó. El 25 de novembre de 1957,^[3] va ser nomenat eparca de Sidó dels maronites. Com a bisbe, va assistir a quatre temporades del Concili Vaticà II del 1962 al 1965. Va esdevenir administrador delegat del Patriarcat d'Antioquia dels Maronites el 1974. També va ser delegat episcopal dels seminaris maronites i president de la comissió executiva de l'Assemblea inter-ritual de Patriarques i Bisbes del Líban.^[2]

Patriarcat[modifica]

Va ser elegit patriarca d'Antioquia i de tot Orient el 3 de febrer de 1975, després de la mort de l'anterior patriarca. La seva confirmació com a Patriarca la va fer la Santa Seu el 15 de febrer de 1975. Com a patriarca, va assistir a la IV Assemblea Ordinària del Sínode Mundial dels Bisbes a la Ciutat del Vaticà el 30 de setembre de 1977. El patriarca Khoraish va ser de 1975 a 1985 president del sínode de l'Església maronita i president de l'Assemblea de Patriarques i Bisbes Catòlics al Líban. Durant el seu Patriarcat, el beat Charbel Makhluf va ser declarat Sant de l'Església Universal en una imponent cerimònia a la Basílica de Sant Pere de Roma el 9 d'octubre de 1977.

Cardenal[modifica]

El 2 de febrer de 1983^[4] va ser el segon patriarca maronita a ser creat cardenal. Va ser, com de costum dels patriarques catòlics orientals, com a resultat del motu proprio Ad purpuratorum patrum collegium,^[5]^[6] cardenal bisbe sense ser-li concedida una diòcesi suburbicaria. Com a cardenal , va assistir a la VI Assemblea Ordinària del Sínode Mundial dels Bisbes a la Ciutat del Vaticà el 29 de setembre de 1983.^[2] La germana Rafqa Pietra Choboq Ar-Rayès (també coneguda com a santa Rafka), monja libanesa de Hamlaya, va ser declarada Beata a la basílica de Sant Pere el 17 de novembre de 1985.

El 3 d'abril de 1986 va dimitir com a patriarca maronita d'Antioquia. Va morir el 19 d'agost de 1994 a Beirut i va ser enterrat a la seu del Patriarcat catòlic maronita a Bkerké.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 «Antoine Pierre Cardinal Khoraiche». Catholic-Hierarchy. Arxivat de l'original el 28 gener 2007. [Consulta: 11 febrer 2007].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Miranda, Salvador. «KHORAICHE, Antoine-Pierre (1907-1994)». The Cardinals of the Holy Roman Church. Florida International University.
↑ «apostolische-nachfolge.de/asien2.htm». Arxivat de l'original el 2017-07-02. [Consulta: 26 desembre 2015].
↑ «apostolische-nachfolge.de/kardinaele_20__jh_.htm». Arxivat de l'original el 2018-08-13. [Consulta: 26 desembre 2015].
↑ w2.vatican.va
↑ El papa Pau VI, per mitjà del motu proprio For purpuratorum Patrum Collegium, publicat l'11 de febrer de 1965, legislà que els Patriarques de ritus Orientals que ingressessin al Sacre Col·legi de Cardenals no pertanyien al clergat de Roma i, per tant, no se'ls assignaria cap títol ni diaconat. Els cardenals Patriarques pertanyien a l'ordre dels cardenals bisbes i, a la jerarquia, anaven situats immediatament després d'ells. Mantenien el seu patriarcat i no se'ls assignava cap seu suburbicària.

Fonts[modifica]

Great Encyclopedia of John Paul II, Edipresse Warsaw 2005, ISBN 83-60160-07-4.
Lentz, Harris M. (2002). Popes and Cardinals of the 20th Century: A Biographical Dictionary. McFarland & Company. pp. 98–99. ISBN 9780786410941.
Antonios Khoreiche, in: International Biographical Archive 44/1994 of 24 October 1994, in the Munzinger archive (beginning of the article freely available): http://www.munzinger.de/search/go/document.jsp?id=00000014219

Enllaços externs[modifica]

http://www.gcatholic.org/dioceses/diocese/said1.htm
Miranda, Salvador. «KHORAICHE, Antoine-Pierre (1907-1994)». The Cardinals of the Holy Roman Church. Florida International University.
http://www.kobayat.org/data/maronites/patriarchs.htm#khreich
http://www.university-directory.eu/Lebanon/La-Sagesse-University.html

Precedit per: Pierre Dib	Bisbe titular de Tars dels Maronites 25 d'abril se 1950 - 25 de novembre de 1957	Succeït per: Nasrallah Pierre Sfeir
Precedit per: Agostino Bostani	Eparca de Sidó dels Maronites 25 de novembre de 1957 - 3 de febrer de 1975	Succeït per: Ibrahim Hélou
Precedit per: Paul Pierre Méouchi	Patriarca d'Antioquia dels Maronites 3 de febrer de 1975 - 3 d'abril de 1986	Succeït per: Nasrallah Pierre Sfeir
Precedit per: Paul Pierre Méouchi	President del Sínode de l'Església Maronita 25 de novembre de 1975 - 25 de novembre de 1985	Succeït per: Ibrahim Hélou
Precedit per: Paul Pierre Méouchi	President de l'Assamblea de Patriarques i Bisbes catòlics del Liban 25 de novembre de 1975 - 25 de novembre de 1985	Succeït per: Ibrahim Hélou
Precedit per: -	Cardenal bisbe 2 de febrer de 1983 - 19 d'agost de 1994	Succeït per: -

[c-h-1] 1,0 ^1,1 «Antoine Pierre Cardinal Khoraiche». Catholic-Hierarchy. Arxivat de l'original el 28 gener 2007. [Consulta: 11 febrer 2007].

[fiu-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Miranda, Salvador. «KHORAICHE, Antoine-Pierre (1907-1994)». The Cardinals of the Holy Roman Church. Florida International University.

[3] «apostolische-nachfolge.de/asien2.htm». Arxivat de l'original el 2017-07-02. [Consulta: 26 desembre 2015].

[4] «apostolische-nachfolge.de/kardinaele_20__jh_.htm». Arxivat de l'original el 2018-08-13. [Consulta: 26 desembre 2015].

[5] w2.vatican.va

[6] El papa Pau VI, per mitjà del motu proprio For purpuratorum Patrum Collegium, publicat l'11 de febrer de 1965, legislà que els Patriarques de ritus Orientals que ingressessin al Sacre Col·legi de Cardenals no pertanyien al clergat de Roma i, per tant, no se'ls assignaria cap títol ni diaconat. Els cardenals Patriarques pertanyien a l'ordre dels cardenals bisbes i, a la jerarquia, anaven situats immediatament després d'ells. Mantenien el seu patriarcat i no se'ls assignava cap seu suburbicària.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]