Antoni Boteller

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Boteller
Biografia
NaixementTortosa Modifica el valor a Wikidata
Floruitsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i metge Modifica el valor a Wikidata

Antoni Boteller (Tortosa, segle XV) va ser un escriptor i metge.[1]

El 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i al maig del 1475 fou nomenat receptor de la mensa episcopal tortosina.[1] Es coneix que el 1473 es va endur de la biblioteca capitular de Tortosa, per a copiar-los, un Durandus i un Durandellus, dues obres de dret canònic. També s'ha dit que el seu republicanisme i la seva admiració pels romans podria estar inspirat en Francesc Eiximenis.[2]

L'escala del Paradís[modifica]

Història[modifica]

Va escriure l'obra ascètica L'escala del Paradís que es va publicar en un volum de 28 folis imprès a Barcelona el 27 de novembre de 1495 per Joan Rosenbach. L'únic exemplar conegut es conservava a la biblioteca de Pere Salvà de València fins que es va vendre al comte francès Ricardo Heredia, que el vengué al Museu Britànic de Londres.[2]

El catàleg dels incunables del British Museum el va destacar el 1971 i el 1985 malgrat que els historiadors de la literatura catalana com Otto Denk, Alfred Morel-Fatio o Martí de Riquer el van ignorar.[2]

La novetat del llibre no radica en la temàtica, que ja apareix en Eiximenis o fins i tot en la Summa de Tomàs d'Aquino, sinó en què ho explica en llengua vulgar en un intent de fer-ho fàcil perquè s'entengués. Per això ho va escriure en la seva llengua materna, el tortosí, amb unes particularitats dialectals que l'editor no va tocar. Destaquen els superlatius i adjectius emfàtics per fer més clar les argumentacions.[2]

Contingut[modifica]

El llibre comença amb una dedicatòria, un pròleg, els quatre graons de l'escala i finalment un apèndix. A la dedicatòria s'indica que escriu amb respecte al bisbe i "per satisfer les ovelles que que de vegades no son com la indica la predicació que haurien de ser" i ho fa perquè diu que el bisbe no pot arribar a tothom i ho fa en una llengua que entengui tothom. Al pròleg parla del pecat que es combat amb el baptisme, els seus efectes en la vida, en la mort i després de la mort, i de virtut. Aquí indica que escriu el llibre "per convidar aquells que amb aquesta escala del paradís voldran pujar, les virtuts viure i els vicis esquivar".[2]

Pel que fa als quatre graons de l'escala del paradís destaca el baptisme, la penitència, la confessió i la justificació. "Per aquests graons d'aquesta escala santa l'home és portat al paradís per fruir de Déu i la seva glòria que consisteix en set dots, tres de l'ànima i tres del cos: veure, comprendre i fruir de Déu, i la impasibilitat, la claredat, l'agilitat, la promtitud i la subltilitat del cos". A l'apèndix indica què es trobaran "els dolents".[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Antoni Boteller». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Miscel·lània Germà Colón. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 79–93. ISBN 978-84-7826-674-6.