Antoni Comas i Ruano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Comas i Ruano
Biografia
Naixement1961 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant d'òperaActorMúsic Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

Antoni Comas i Ruano (Barcelona, 1961) és un tenor català.[1]

Estudià amb la professora i mezzosoprano Montserrat Aparici i des del principi es va interessar pel repertori contemporani, àmbit en el qual ha esdevingut un intèrpret de referència. Durant la temporada 1983/84 va debutar al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera Hérodiade, de Jules Massenet i des de llavors ha cantat al Liceu en diverses ocasions, destacant les seves intervencions en Capriccio (1990/91) i Turandot (1999/2000), en la producció de Núria Espert amb motiu de la reobertura del Liceu en 1999. Més recentment ha cantat Una voce in off (2015/16), sota la direcció escènica de Paco Azorín, i Jo, Dalí (2011/12), que també ha interpretat al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Amb el director Mario Gas, ha participat en la producció per al Teatro Español de Madrid de l'obra Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny de Kurt Weill, interpretant el paper de Jim Mahoney. Els anys 2013 i 2014 va estrenar les dues òperes d'Albert García Demestres, WOW! en el Festival Internacional Castell de Peralada, i L'eclipsi al Teatre Nacional de Catalunya. Sota direcció de Xavier Albertí, en el mateix Liceu, el 2017 va actuar a l'estrena de l'òpera de càmera Aprés moi, le déluge de Miquel Ortega. El 2018 va intervenir en El pintor de Juan José Colomer als Teatres del Canal de Madrid. A més, ha estat un dels artistes habituals en els espectacles de Carles Santos Ventura, amb qui el 1992 inicià, amb l'òpera Asdrúbila, una estreta relació, que el portà a estrenar la majoria de projectes lírics i escènics del músic valencià, entre els quals La pantera imperial (1997), Ricardo i Elena (2000) i La meua filla sóc jo (2005). Comas, caracteritzat per una gran capacitat d'adaptació vocal i escènica, ha estrenat també obres dels mestres Josep Maria Mestres Quadreny, Luis de Pablo Costales, Jesús Rueda Azcuaga, José Manuel López López, Enric Palomar i del cubà José M. Vitier. D'aquest últim ha enregistrat i presentat, al Teatre Karl Marx de l'Havana, l'obra El caballero y su destino (2008), inspirada en la figura de Che Guevara.[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pérez Senz, Xavier; Muntaner i Darder, Andreu «Antoni Comas i Ruano». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 27 desembre 2018].
  2. «Antoni Comas, tenor». Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 27 desembre 2018].