Antoni Pitxot
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Antoni Pichot i Soler 5 de gener de 1934 Figueres |
| Mort | 12 juny 2015  (81 anys)Espanya (Espanya) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura i museologia |
| Lloc de treball | Catalunya |
| Ocupació | pintor, museòleg |
| Membre de | |
| Art | Oli sobre tela |
| Moviment | Surrealisme |
Premis Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts | |
Antoni Pichot i Soler, que signa com a Antoni Pitxot,[1] (Figueres, 5 de gener de 1934) és un pintor català, director de la Fundació Gala-Salvador Dalí i vell amic i col·laborador de Salvador Dalí.[2]
Pitxot va néixer en una família amb molts artistes a les seves files, entre ells, el seu oncle Ramon Pichot.[3] Va començar a estudiar dibuix a l'edat de tretze anys, sota les ordres de Juan Núñez Fernández a Sant Sebastià[4] i amb el temps va exposar regularment a Lisboa, Bilbao, Barcelona i Madrid, entre els seus vint i trenta anys, guanyant nombrosos premis, incloent una Medalla d'or al premi de pintura La Punyalada celebrat a Barcelona el 1965.[3]
A principis de la dècada de 1960, era un dels amics íntims del pintor francès Maurice Boitel, que va pintar molts quadres a la propietat de la família Pitxot a Cadaqués.[2]
El 1966, Pitxot va fixar la seva residència permanent a Cadaqués, on la seva família posseïa una casa d'estiu des de finals del segle XIX.[2] Va començar a experimentar amb el surrealisme: en particular, es va centrar en les figures antropomorfes inspirades en composicions de pedres similars a les que cobrien les costes de prop de casa seva.[3] Pitxot treballava d'una manera molt partícular: havia de construir escultures de pedres, i després pintar aquestes escultures sobre tela.
Gran part del treball Pixtot s'ocupa de l'al·legoria i el mite, entre ells la figura de Mnemosyne, la mare de les Muses, que personificava la memòria, i una sèrie d'obres sobre La tempesta.
La relació de Pitxot amb Salvador Dalí va començar abans i tot del seu naixement, perquè les seves famílies es coneixien. Però Dalí es va convertir en un dels primers defensors de les obres de Pitxot, i fins i tot, amb el temps, li va demanar co-dissenyar el Teatre-Museu Dalí de a Figueres. Actualment hi ha una exposició permanent sobre de l'obra Pitxot a la planta baixa d'aquest museu. Pitxot i Dalí van ser gairebé inseparables en els últims anys de la vida de Dalí: dissenyant el Museu Dalí, donant classes sobre art i intercanviant idees sobre la seva obra.
Pitxot ha estat un protector del llegat de Dalí després de la seva mort: Ell és un membre de la junta directiva de la Fundació Gala-Salvador Dalí, i ell ha dirigit divereses institucions relacionades amb Dalí. Es va convertir en el director del museu després de la mort de Dalí.
Pitxot és un artista respectat entre els catalans per mèrits propis. L'any 2000, va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 2004, va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts pel Rei d'Espanya com a reconeixement pel seu treball.[3] Les obres de Pitxot es troben en col·leccions privades i en diversos museus d'arreu del món.[3]
Nebot seu és l'actor, cantant i còmic català Bruno Oro Pichot.[5]
Referències
- ↑ «Antoni Pitxot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Etherington-smith, Meredith. The Persistence of Memory: A Biography of Dali. Da Capo Press, 1995. ISBN 0-306-80662-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Dalí Theatre-Museum: Antoni Pitxot Soler (Figueres, 1934)». Arxivat de l'original el 28 May 2008. [Consulta: 19 juny 2008].
- ↑ Biografia al web de la Fundació Vila Casas
- ↑ «Presenten el vi novell 2006 de la DO Empordà a l’Espai Cap de Creus de Cadaqués». VilaWeb Figueres, 11-09-2006.
Bibliografia
- Brugués, Lluís; Vidal, Elisenda «La nissaga dels Pitxot». Revista de Girona, núm.271, pp.52-56 [Consulta: 17 març 2013].