Antonio José de Irisarri
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1786 Ciutat de Guatemala |
| Mort | 10 juny 1868 (82 anys) Brooklyn (Nova York) |
| Sepultura | Cementiri General de la Ciutat de Guatemala |
Minister Plenipotentiary of El Salvador in the United States of America (en)  | |
| 25 juny 1855 – | |
| Director Suprem de Xile | |
| 7 març 1814 – 14 març 1814 | |
| Ambaixador | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de San Carlos de Guatemala |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, periodista, escriptor |
| Altres | |
| Fills | Hermógenes Irisarri Trucíos |
| Condemnat per | traïció |
Antonio José de Irisarri (Ciutat de Guatemala, 7 de febrer de 1786 - Brooklyn, 10 de juny de 1868) fou un periodista, escriptor i polític guatemalenc.
Va fer els seus estudis a Europa, i de retorn al seu país, prengué part en la revolució colonial. El 1806 va contraure matrimoni a Xile, on desenvolupà carteres del ministeri de l'Interior i relacions Exteriors, com també havia desenvolupat càrrecs més difícils, tals com la comandància de la Guardia cívica, la intendència i comandància de la ciutat de Santiago i la suprema direcció de l'Estat en la gran setmana de la revolució xilena de 1814, i després diverses missions importants en diversos països d'Amèrica i d'Europa.
Com a escriptor públic aconseguí des d'un principi merescuda fama. El 1813 fundà El semanario Republicano de Chile; el 1818, El Duende de Santiago; el 1820, a Londres, El Censor Americano; el 1828, a Guatemala, El Guatemalteco''; des de 1839 fins al 1843, a Guayaquil, La Verdad Desnuda, La Balanza i El Corre; el 1854, a Quito, La Concordia; a Pasto, El Respondon; el 1846 i 1847, a Bogotà, Nosotros, Orden y libertad i El Cristiano Errante, i el 1849, a Curaçao, El revisor, que continuà a Nova York el 1850.
A més dels nombrosos escrits inserits en aquests diaris, publicà una Historia critica del asesinato del del gran mariscal de Ayacucho; Memoria biogràfica del arzobispo Mosquera; un volum de Poesias satíricas; Cuestiones filosóficas; una novel·la de costums i diversos opuscles sobres matèries diverses. Deixà una biblioteca d'autors clàssics, reputada en el seu temps com una de les més riques d'Amèrica.
Quan morí representava prop del Govern dels Estats Units a les Repúbliques de Guatemala i d'El Salvador, sent el degà del cos diplomàtic a Washington.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, 2.ª part, pàg. 1954. (ISBN 84-239-4582-0)