Antonio Maria Lorgna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Maria Lorgna
AntonMariaLorgna.jpg
Pintat per Pietro Rotari (1707-1762) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 octubre 1735 Modifica el valor a Wikidata
Cerea (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juny 1796 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pàdua
Conegut perFundador de l'Accademia Nazionale delle Scienze
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Enginyeria
Membre de

Antonio Maria Lorgna o Antonio Mario Lorgna (com firmava els seus escrits) fou un matemàtic i enginyer venecià del segle xviii promotor de l'Acadèmia de Ciències d'Itàlia.

Vida[modifica]

Lorgna era fill d'un oficial de cavalleria de l'exèrcit de la Sereníssima República. El origen de la seva família potser fos croat, bohemi o alemany, ja que en alguns escrits de la universitat se l'anomena el tedesco. Tot i no existir gaire documentació sobre la seva infància i joventut, se'l situa a Dalmàcia el 1757, probablement seguint alguna missió militar de seu pare. El governador general de Dalmàcia (en aquella època de sobirania veneciana), Alvise Contarini, coneixent les seves capacitats el va prendre com a secretari e intèrpret.

El 1759 retorna a Venècia i inicia estudis a la universitat de Pàdua, però no arriba a graduar-se.

Després d'incorporar-se a l'exèrcit de la Sereníssima i estar un temps novament a Croàcia, el 1763 és nomenat professor de matemàtiques del col·legi militar de Castelvecchio a Verona, institució en la que romandrà fins a la seva mort, arribant a ser governador del col·legi el 1784.

Obra[modifica]

Opuscula mathematica et physica, 1770

Lorgna és conegut, sobretot, per haver estat el impulsor i fundador el 1782 de la Società Italiana delle Scienze detta dei XL,[1] avui Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL. El XL és pel nombre dels seus acadèmics: quaranta.

Entre les vuitantena d'obres i articles que va escriure, es poden ressenyar els següents com a més importants:[2]

Referències[modifica]

  1. Pepe, pàgina 13.
  2. O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]