Antonov An-2

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'aeronauAntonov An-2
HA-MKF (8057630586).jpg
Tipus single-engine biplane Tradueix
Fabricant Hongdu Tradueix, Antonov i PZL Mielec Tradueix
Dissenyat per Oleg Antónov
Primer vol 31 agost 1947
Operador/s
Propulsor Shvetsov ASh-62IR Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

L'Antonov An-2 (en rus: Ан-2, designació USAF/DoD: Tipus 22, denominació OTAN: Colt[1]), també anomenat Annushka, és un biplà monomotor extremadament robust. El seu primer vol va tenir lloc el 31 d'agost de 1947, sent el primer avió dissenyat per Antonov. És utilitzat com a transport lleuger amb capacitat per a dotze passatgers, paracaigudisme i treball agrícola. Les seves extraordinàries capacitats per volar a baixa velocitat i fer enlairaments i aterratges en curtes distàncies (STOL) el fan un aparell perfecte per a vols a llocs amb pistes improvisades. També han estat creades variants per a climes freds i altres condicions extremes. És també el major biplà monomotor mai construït i en els 67 anys de producció ininterrompuda el converteixen en un dels avions més antics encara en ús.[2]

Història[modifica]

L'An-2 és el biplà monomotor més gran mai construït i ha estat produït en grans quantitats, havent-se construït 5.000 fins al 1960 a la URSS. A partir d'aquest any la majoria dels An-2 han estat construïts a la fàbrica polonesa WSK-P2L Mielec, amb més de 13.000 aparells construïts fins a la fi de la producció de l'An-2 el 1991. Continua la producció limitada per a peces de recanvi i cobertura de manteniment. L'An-2 és també construït sota llicència a la Xina amb el nom de Shijiazhuang I-5 (Avió de transport Tipus 5), sent el major biplà que encara vola.

Disseny[modifica]

L'An-2 va ser dissenyat com un avió d'usos diversos per a ús governamental en agricultura i boscos. No obstant això, és altament adaptable i han estat creades nombroses variants, incloent versions científiques per a estudis atmosfèrics, avions cisterna per a la lluita contra incendis forestals, ambulàncies volants, hidroplans, una versió de combat lleugerament armada per al llançament de paracaigudistes i la versió més comuna, l'An-2T, amb capacitat per a dotze passatgers. Totes les versions excepte l'An-3 estan dotades d'un motor radial Shvetsov ASh-62ANAR de 1.000 CV de potència i nou cilindres, que originalment va ser dissenyat a partir del Wright R-1820.

Usos i característiques[modifica]

Biplà An-2 particular en l'exhibició aèria de Miramar.

L'An-2 té característiques que el fan adequat per a operacions en àrees remotes amb pistes d'aterratge improvisades.

  • Té un sistema de frenada pneumàtica (similar al que fan servir els camions), permetent-li detenir-se en distàncies curtes.
  • Té un sistema d'inflat i desinflat de les rodes mitjançant un compressor que li permet ajustar la pressió dels pneumàtics i absorbir els sots sense necessitat de sistemes especials.
  • Les bateries són grans i fàcils d'accedir i no necessiten una font d'alimentació externa per proporcionar electricitat.
  • L'avió té incorporada la seva pròpia bomba de combustible, permetent-li proveir-se de combustible directament de bidons sense necessitat de bombes externes.
  • Té un nombre mínim de sistemes complexos. El sistema extensible a les ales que permet a l'avió volar a baixa velocitat és totalment automàtic i es tanca pel flux d'aire sobre les ales. Una vegada que la velocitat de l'aire baixa de 64 km/h (40 mph) els slats s'estenen forçats per unes molles elàstiques de goma.
  • Carrera d'enlairament: 170 m. Carrera d'aterratge: 215 m (poden variar depenent del pes).

Al manual de pilotatge pot llegir-se una interessant nota: "Si el motor s'atura en vol instrumental (vol a cegues on no es pot veure el terra) o durant vol nocturn, el pilot haurà d'estirar totalment de la palanca de comandament cap a popa i mantenir el nivell de les ales. Els slats es desplegaran a la velocitat de 64 km/h (40 mph), i quan l'avió redueixi la seva velocitat a 40 km/h (25 mph) descendirà a una velocitat similar a la d'un descens en paracaigudes fins que toqui a terra."

Variants[modifica]

Dues variants de l'An-2.
Antonov An-2I WIG.

De construcció soviètica[modifica]

An-2F
An-2
An-2P (Passazhirskii)
An-2P (Protivopozharnyi)
An-2
An-2
An-2ZA

De construcció polonesa (PZL Mielec)[modifica]

An-2 Geofiz
An-2M
An-2
An-2PK
An-2P-Photo
An-2PR
An-2R
An-2
An-2T
An-2TD
An-2TP
Lala-1

Especificacions (An-2P)[modifica]

Plantilla:Especificaciones de aeronave

Característiques generales[modifica]

Rendiment[modifica]

Plantilla:Sección VT

Referències[modifica]

  1. «Designations of Soviet and Russian Military Aircraft and Missiles - Transports». Designation-Systems.net, 2008. [Consulta: 14 novembre 2009].
  2. «Designations of Soviet and Russian Military Aircraft and Missiles - "Type" Numbers (1947-1955)». Designation-Systems.net, 2008. [Consulta: 6 novembre 2009].

Bibliografia[modifica]

  • Enciclopèdia Il·lustrada de l'Aviació: Vol.1 pag.239, Edit.Delta, Barcelona. 1982 ISBN 84-85822-29-3