Vés al contingut

Any de plor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'any de plor era el terme jurídic derivat del dret català, pel qual durant el primer any de viduïtat el consort no mort, té el dret a ésser alimentat a càrrec del patrimoni de la persona traspassada, en consonància amb la seva posició i amb la quantia del patrimoni.[1]

Història

[modifica]

En els seus inicis fou un privilegi que gaudien els ciutadans de Barcelona, fins que el rei Pere III l'estengué a tots els catalans per mitjà de la constitució de 1351.[1] A partir del codi de família de l'any 1998 ha passat a anomenar-se any de viduïtat, equiparant-se al dret espanyol.[2][3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Any de plor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «El Usufructo en Cataluña» (en castellà). Notícias Jurídicas. Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L.. [Consulta: 7 octubre 2011].
  3. «Sentència de 26 de gener de 1995» (en castellà). Universitat de Girona, 26-01-1995. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 octubre 2011].