Vés al contingut

Anàleg solar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un anàleg solar és un tipus d'estrella fotomètricament similar al Sol del sistema solar. Són estrelles de seqüència principal o sub-gegants amb índex de color B-V similars al Sol (0,65).[1] Un "bessó solar" és una estrella anàloga al sol amb un del tipus espectral, una temperatura de superfície, una velocitat de rotació, una massa, i variabilitat i metal·licitat molt semblants als valors solars.[2] Aquests valors serien:

  • Temperatura dintre de 10 K.
  • Metal·licitat dins de 0,05 dex.
  • Edat pels volts de 1000 milions d'anys, perquè el seu estat evolutiu sigui comparable.
  • Cap estrella acompanyant coneguda, ja que el Sol no en té.

L'observació d'aquests tipus d'estrelles és important per a entendre millor les propietats del Sol en relació amb altres estrelles i la possibilitat de l'habitabilitat dels planetes.

Les següents estrelles es consideren bessons solars:

Nom Una altra denominació Constel·lació Tipus espectral Magnitud aparent Distància
(Anys llum)
Alpha Centauri A Rigil Kentaurus Centaure G2V +1,33 4,365
Asterion β Canum Venaticorum Llebrers G0V +4,26 27,4
18 Scorpii HIP 79672 Escorpió G2V +5,50 45,7
37 Geminorum HIP 33277 Bessons G0V +5,74 56,3
51 Pegasi HIP 113357 Pegàs G2.5IVa +5,49 50,1
HD 98618 HIP 55469 Ossa Major G5V +7,66 126
HD 101364 HIP 56948 Dragó G5 +8,65 217

Referències

[modifica]
  1. Hall, J. C.; Lockwood, G. W. «The Chromospheric Activity and Variability of Cycling and Flat Activity Solar-Analog Stars». The Astrophysical Journal, 614, 2004, pàg. 942-946 [Consulta: 18 setembre 2007].[Enllaç no actiu]
  2. Porto de Mello, G.; da Silva, R.; da Silva, L.. «A Survey of Solar Twin Stars within 50 Parsecs of the Sun». A: Bioastronomy 99: A New Era in the Search for Life, pp. 73-78. ISBN 1-58381-044-7 [Consulta: 18 setembre 2007]. 

Vegeu també

[modifica]