Apodíctic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Apodíctic és en filosofia allò que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta. Una proposició apodíctica sempre és necessàriament verdadera en qualsevol circumstància,[1][2] en oposició a filosofia de les indeterminacions. Jacques Derrida n'utilitza el terme logocentrisme.

Segons la lògica aristotèlica, apodíctic és l’oposat a dialèctic, tal com una prova científica s’oposa a un raonament probabilista. Segons Kant, un judici apodíctic s’oposa a un judici assertòric', la veritat del qual no està demostrada, i a un judici problemàtic la veritat del qual només és versemblant o probabl:.[3] Si s'afirma "un punt és inextens", això serà veritat en qualsevol circumstància i context. Però si diem «Catalunya pertany a l'estat espanyol» això pot ser veritat avui i no ser-ho demà. Aquest darrer enunciat, tot i no ser fals, no és apodíctic sinó assertòric.

Etimologia[modifica]

"Apodíctic" prové del grec apodeiktikos, significant “que demostra, que prova”.

Referències[modifica]

  1. Pompeu FabraDiccionari General de la Llengua Catalana
  2. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 11 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
  3. Immanuel KantCrítica de la raó pura”, Estètica Transcendental, 1a secció.