Apodíctic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Apodíctic, del grec apodeiktikos, “que demostra, que prova”, és allò que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta. Una proposició apodíctica sempre és necessàriament verdadera en qualsevol circumstància.[1][2]

Segons la lògica aristotèlica, apodíctic és l’oposat a dialèctic, tal com una prova científica s’oposa a un raonament probabilista. Segons Kant, un judici apodíctic s’oposa a un judici assertòric, la veritat del qual no està demostrada, i a un judici problemàtic la veritat del qual només és versemblant o probable.[3] Si s'afirma "un punt és inextens", això serà veritat en qualsevol circumstància i context. Però si diem «Catalunya pertany a l'estat espanyol» això pot ser veritat avui i no ser-ho demà. Aquest darrer enunciat, tot i no ser fals, no és apodíctic sinó assertòric.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pompeu FabraDiccionari General de la Llengua Catalana
  2. Diccionario de Filosofía. 1a (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 11 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
  3. Immanuel KantCrítica de la raó pura”, Estètica Transcendental, 1a secció.