Aqüeducte de Segòvia
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (es) Acueducto de Segovia  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Pont de pedra, pont d'arc, patrimoni arquitectònic i aqüeducte romà | ||||
| Part de | Ciutat Vella de Segòvia i Aqüeducte | ||||
| Construcció | segle II | ||||
| Mesura | 28 ( ) m × 17 ( ) km | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Segòvia (Espanya) | ||||
| Lloc | Plaza del Azoguejo, s/n | ||||
| |||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Tipus | Patrimoni cultural | ||||
| Data | 1985 (9a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (iv) | ||||
| Identificador | 311bis | ||||
| Bé d'interès cultural | |||||
| Tipus | monument històric | ||||
| Data | 11 octubre 1884 | ||||
| Identificador | RI-51-0000043 | ||||
| Punt històric de l'enginyeria civil | |||||
| Identificador | acueduto-de-segovia | ||||
L'aqüeducte de Segòvia és una construcció romana del primer terç del segle ii dC, a l'època dels antonins, al final del regnat de Trajà o començament del d'Hadrià. Transporta l'aigua del río Frío a la ciutat de Segòvia. L'any 1985 fou nomenat, juntament amb el centre històric de la ciutat de Segòvia, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.[1]
Descripció
[modifica]L'aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom d'El Caserón, on s'emmagatzemava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dues monumentals fileres d'arcs superposats.[2][3]
Consta d'una longitud de 728 metres i una alçada màxima de 28 metres i mig, als quals, a més, s'han de sumar a prop de 6 metres de fonaments en el tros principal. Consta d'una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqüeducte.[4][5]
A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats com a enginyers dels romans, i malgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpies com en aquest cas.
Aquest magnífic monument s'ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandesa de l'estructura, que imposa respecte al fet que, encara al segle xx continués exercint la seva funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realitzar prop dels Reis Catòlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l'obra original.[6]
En l'actualitat, l'estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha estat tan alarmant que l'Estat ha hagut de protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració.[7]
Així i tot, aquesta obra ciclòpia continua cridant l'atenció de milers de turistes bocabadats de la seva brillantor i monumentalitat.
Galeria d'imatges
[modifica]
Aqüeducte de Segòvia
L'aqüeducte vist des de sota
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ UNESCO World Heritage Centre. «Old Town of Segovia and its Aqueduct» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 29 novembre 2025].
- ↑ Mata Olmo, Rafael; Ferrer Jiménez, Daniel «La traza olvidada del Acueducto de Segovia. Estudio y propuesta de ordenación». Nimbus: Revista de climatología, meteorología y paisaje, 29, 2012, p. 417–430. ISSN: 1139-7136.
- ↑ Mata Olmo, Rafael; Ferrer Jiménez, Daniel «Monumento histórico y paisaje. Estudio y propuesta de ordenación de la traza ignorada del acueducto de Segovia». BAGE. Boletín de la Asociación Española de Geografía, 61, 2013, p. 163–180. ISSN: 2605-3322.
- ↑ El Imperio Romano (en castellà). RBA Libros y Publicaciones, 2025-09-17, p. 162. ISBN 978-84-1098-447-9.
- ↑ Herrero Fernández, Antonio. «Un espacio monumental. La transformación urbana en torno al Acueducto de Segovia (1906-1970)», 01-01-2021. [Consulta: 29 novembre 2025].
- ↑ Graciani García, Amparo. La técnica de la arquitectura medieval (en castellà). Universidad de Sevilla, 2001, p. 350. ISBN 978-84-472-0573-8.
- ↑ Jurado Melguizo, Francisco «Acueducto de Segovia». Informes de la construcción, 47, 437, 1995, p. 5–32. ISSN: 0020-0883.
