Aralkum

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaAralkum
Aral Sea Bed.jpg
Llit del mar d'Aral a l'Uzbekistan el 2004
TipusDesert Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Central
PaísUzbekistan Uzbekistan
Kazakhstan Kazakhstan
ComarcaRepública Autònoma de Karakalpakistan (UZB)
Província de Kyzylorda (KAZ)
 44° 40′ N, 60° 40′ E / 44.67°N,60.67°E / 44.67; 60.67Coord.: 44° 40′ N, 60° 40′ E / 44.67°N,60.67°E / 44.67; 60.67
Dades i xifres
MaterialSorra i solució salina
Superfície38.000 km²

Aralkum és el nom donat al nou desert que aparegué després de la dessecació del llit marí que va ocupar la Mar d'Aral.

Història[modifica]

Encara que el nivell del Mar d'Aral ha fluctuat al llarg de la seva existència, la caiguda de nivell actual va ser causada pels projectes de l'ex-Unió Soviètica d'irrigació massiva a la regió de l'Aral. El Mar d'Aral rebia aigua de dos grans rius, l'Amu Daria i el Sir Daria, aquest últim desembocant a la costa nord del mar però es va decidir desviar-los per regar els camps de cotó i blat de la zona.[1] La reduïda entrada d'aigua al mar a conseqüència de la posada en marxa d'aquests regadius va fer que el nivell d'aigua al Mar d'Aral caigués dramàticament, deixant al descobert l'antic llit marí i tot el seu contingut en sals, pols i substàncies tòxiques provinents de l'agricultura extensiva. Encara que el Mar d'Aral Nord està actualment en augment gràcies al Dic Kokaral, el Mar d'Aral Sud segueix baixant, ampliant així la mida del desert.

Repercussions[modifica]

Les sorres de l'Aralkum i la pols que s'origina en contenen contaminants.[2] La ubicació d'aquest nou desert en un poderós corrent d'aire de direcció est-oest ha donat lloc a que els pesticides de la pols s'hagin trobat a la sang dels pingüins a l'Antàrtida.[3] De pols de l'Aral se n'ha trobat també a les glaceres de Groenlàndia, els boscos de Noruega, i els camps de Rússia.[4]

Referències[modifica]

  1. Bonnett, Alastair. Fuera del mapa. Un viaje extraordinario a lugares inexplorados. (en castellà). Blackie Books, 2017, p. 49. ISBN 9788417059026. 
  2. Pandey, Anish Chandra; Jha, Niraj K (en anglès) Central Asia: Democratic deficit and challenges of sustainable development, 1, núm.4, 2007, pàg. 403–411 [Consulta: 4 juny 2021]. «La sal, la sorra i la pols dels llits de fang exposats al mar d’Aral bufen a tota la regió i perjudiquen les persones i els cultius. L'ús excessiu de pesticides i fertilitzants de les granges ha enverinat els aliments i l'aigua potable. El cost humà de la crisi ha estat elevat a la zona del mar d'Aral. Per exemple, les taxes de mortalitat infantil han estat constantment les més altes de l'antiga Unió Soviètica»
  3. Nurushev, A (en anglès) Crisis of the Aral Sea, 3, núm.2, abril 1999, pàg. 50–58 [Consulta: 4 juny 2021]. «... L'efecte de la contaminació es veu agreujat pel fet que el mar d'Aral es troba a la "carretera" on bufen fortes corrents d'aire d'oest a est. ... És per això que els pesticides de la regió d’Aral es troben a la sang dels pingüins que viuen al continent antàrtic. ...»
  4. «Archived copy» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2021]. "... s'ha trobat pols típica d'Aral a les glaceres de Groenlàndia, als boscos de Noruega i als camps de Bielorússia, tots situats a milers de quilòmetres de l'Àsia Central".

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aralkum