Aranshahíkides

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els aranshahíkides (Aranogulları en azeri, Առանշահիկներ [Aranshahiker], Եռանշահիկներ [Yeranshahikner] en armeni) foren la dinastia governant de l'Albània del Caucas a partir d'una data desconeguda i fins a finals del segle vi dC. El historiador Khorenatsi afirma que "aghu" era un sobrenom donat al príncep Arran, a qui el rei armeni Vologeses I (Vagharsh I) havia nomenat governador de la província del nord-est fronterera amb Armènia. Segons una tradició llegendària reportada per Khorenatsi, Arran era descendent de Sisak, l'avantpassat de la dinastia siuníkida (o sisàkida).

Els governants esmentats són:[1]

  1. Arran
  2. Aray
  3. Anushavan
  4. Parat
  5. Arbag
  6. Zavan
  7. Parnas
  8. Sur
  9. Havang
  10. Vashtagh
  11. Ambakh
  12. Arnakh
  13. Shavarsh
  14. Horay
  15. Vastamkar
  16. Harakh
  17. Hiran
  18. Anjakh
  19. Dalagh
  20. Horai II
  21. Zarmehr
  22. Borj
  23. Arbun
  24. Bazak
  25. Khoy
  26. Yusak
  27. Khaynakh
  28. Skaiordu
  29. Parui
  30. Pharnavaz
  31. Pajuj
  32. Kornak
  33. Pavus
  34. Eruand
  35. Tigran

Branques posteriors[modifica]

No hi gairebé cap informació sobre el príncep Arran i els seus primers successors. Segons la tradició, en el començament del segle vii els mihrànides havien convidat a 60 homes dels aranshahíkides a un banquet i els van matar a tots, amb l'excepció de Zarmihr Aranshahik, que s'havia casat amb una princesa mihrànida. Per aquest motiu la família Mihrànida havia esdevingut prínceps de Gardman i com una mena de presidents de tots els prínceps de l'Albània del Caucas o Aghuània. Sahl Smbatean fundador del principat de Khatchen era un descendent de Zarmihr Aranshahik. D'acord amb Arakel Babakhanian, Esayi Abu Musa era també un membre de la casa dels Aranshahíkides.[2]

A partir de la conquesta musulmana del segle xi els aranshahíkides (que tenien possessions al Khatchen) es van dividir en dues branques: la primera que eren ishkans de Goroz (Haband oriental) d'ençà el segle X, va dominar Dizak. La segona governava a Khokhanaberd (Gandzasar) i Andaberd. Del 1072 al 116 van governar a Siunia amb Senaquerim Ioan príncep de l'Altra Haband (Haband oriental) i rei nominal d'Aghuània (que va heretar Siunia com a marit de Shahandoukht, la germana i hereva de l'anterior rei Grigor III), i després el seu fill Grigor IV (1094-1116). La filla i hereva d'aquest darrer, Kata, es va casar amb el príncep haykida-hasanjalàlida de Khatchen, Hasan I el Gran, al que va aportar la Siunia. La dinastia també governava a Balk, fins a la mort del príncep Mamkan que era príncep de Balk (i potser mantenia el nominal títol de rei d'Aghuània) a l'inici del segle xiii, a la mort del qual la seva filla Sempad es va casar amb Jalal I Dawla Hasan II (príncep de Khatchen després titulat rei d'Artsakh i de Baghk) al qui va aportar Baghk (Balk).

Referències[modifica]

  1. Kaghankatvatsi - La Història dels albanesos caucàsics
  2. Arakel Babakhanian (Leo). Երկերի ժողովածու (Obres Completes). vol. II. Erevan, Armènia SSR :. Sovetakan Grogh, 1967, pàgs. 446- 449.